No som tants funcionaris

En un altre post varem parlar de la manera en que es converteix un funcionari.
En aquest, volem desmitificar l’atribut que se’ns assigna popularment.
Segons la plantilla publicada ala web municipal, en som 116 treballadors, dels quals, només hi ha 35 funcionaris. La proporció surt a un 30 % de la plantilla. És a dir: un de cada tres treballadors és funcionari.

Però veiem el detall d’aquest 35 funcionaris:
• 14 són membres de la policia local,
• 2 són membres de caràcter nacional.

No son diferents als altres, sinó que és d’obligació per a l’administració, que siguin personal funcionari per poder desenvolupar la seva feina.
Com queda?
Doncs d’una plantilla de 100 treballadors, només 19 són funcionaris.
La proporció queda a un 20 % de la plantilla. És a dir: un de cada cinc treballadors és funcionari.

El punt de reflexió:
Per un altre post, quina diferència hi ha entre un treballador de l’ajuntament i un funcionari?

POSA'T A 25º

Existeix una campanya per fer un us racional de l’aire condicionat a les oficines. Argumentant que no cal passar fred amb aquest electrodomèstic, que s’ha convertit en indispensable des de fa uns anys, ens recomanen ajustar-ho a 25º.
L’ajuntament de Sentmenat s’ha afegit a aquesta campanya.
Hem de dir que no hem trobat la dels 30º.
Per que també ens podíem haver afegit!
30º és la temperatura que varem assolir a principis de juliol, a les oficines de la casa gran.
Aquesta avaria no es va resoldre fins mitjans de juliol.
Estem en crisi!

Funcionarització

Es tracta del procés en convertir un treballador en plantilla en funcionari.
Avui parlarem de les últimes notícies al respecte.
Surten a publicitat comparatives relacionades amb l’actual període de crisi. “En plena crisi, el govern augmenta el nombre de funcionaris”
Què te que veure una cosa amb l’altre?
L’exemple més gràfic pot ser l’administració de justicia. Qui més qui menys, ha patit o sap d’algú, immers en qualsevol procés judicial, ni que sigui per un accident de trànsit. El temps en resoldre un expedient, i aquí parlo per experiència, volta el lustre.
Un altre exemple: servei de correus. Qui no ha sentit a parlar d’algú que ha rebut una carta en dos dies? És que és per difondre-ho!
No penseu?

És un problema de personal? No cal fer grans estudis ni auditories.
El personal ha de ser funcionari?
Aquest és un tema per un altre post, en el que mirarem casa nostra.

MESURES ANTICRISI

En una publicitat que varem trobar a les nostres bústies, els governants de l'ajuntament ens feien saber que s’havien auto-aplicat 15 mesures per fer front a la crisi.
Nosaltres en destaquem una de curiosa: el vestuari del personal del carrer.
L’actual conveni, vigent fins a finals de l’any 2011, preveu la dotació d’un determinat vestuari, amb el seu recanvi, per a un grup de treballadors que, per la seva funció, en necessiten de roba representativa i de protecció.
(tot plegat, frega els 600 €)

Doncs be, després de 30 anys d’ajuntaments democràtics, no hi ha diners per aquest dispendi. Un dret dels treballadors, si no una obligació pel consistori, de nou, retallat.

A la pertinent reclamació feta per nosaltres, ens responen amb una oferta generosa de roba de protecció.
Sí, llegiu be: com que no tenen diners pel pactat al conveni, hem de donar gràcies perquè ens donen el que la Llei obliga a donar.

Amb tot això, ens preguntem: quan val el totem del mig de la plaça?
El podríem vendre en un mercat de segona mà, a un ajuntament que no tingués el satèl•lit rei com a president de plaça?
Sabeu la dita de Sant Pol de Mar? Aquella que diu: “Sant Pol, Sant Pol, quina hora és?”
.../..

PERSECUCIÓ

Amb aquestes línies volem DENUNCIAR l’assetjament que pretén fer l’equip de govern a una determinada treballadora en situació de baixa laboral.
Tots els responsables del personal de l’ajuntament, (Cap de RRHH, Regidor i fins i tot la pròpia Alcaldessa), han instat verbalment i per escrit, a una treballadora en situació de baixa per IT, perquè facilités les dades particulars d’accés al ordinador del seu lloc de treball.
Perquè us feu una idea: la contrasenya de la tarja de crèdit, per exemple.
Cal especificar: l’ordinador, com qualsevol altre eina de treball a l’ajuntament, és propietat del consistori, pagat pels ciutadans. Existeix una Llei que tots els treballadors municipals hem de complir, amb especial cura, entre d’altres, que és la Llei Orgànica de Protecció de Dades de caràcter personal. Doncs be, sembla ser que alguns, encara no en tenen ni idea de què va.
Especial a més d’impropi, és tornar a fer servir a la Policia Local, com a instrument notificador per transmetre amenaces per que aquesta treballadora lliuri la seva contrasenya particular o es presenti al seu lloc de treball per instruir a una substituta.

Menció apart, comentarem l’importància que tenen determinats llocs de treball, que requereixen substitució, quan arriba el període de vacances.

Podeu aprofitar aquesta setmana per donar un cop de govern: ni hi ha alcaldessa, ni secretari, ni secretària, ni interventora, ... Però tenim Cap de la Policia, que últimament fan feines molt importants! (veure el post: “Vacances?”)

LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

Si volem adreçar-nos a milers de persones, podem fer servir una àmplia gama de mitjans. Aquest mateix, gratuït, arriba quasi a l’infinit, en distància i en numero de destinataris.
Si es tracta d’una notícia, avui també disposem d’una cinquantena d’emissores de televisió, per anomenar només un mitjà audiovisual.
Però, i si el que volem és el contrari? Vull dir, que no es digui aquesta notícia?
Com podem tallar aquesta sortida a la llum pública d’un fet que no ens interessa que el nostre cercle de persones ho conegui?
Els fets del passat 23 de juliol al decurs del Ple municipal, és la manera menys elegant que recordo.
Tothom que vulgui pot assabentar-se del que va passar. No és intenció nostra remenar política i treball. Ja hi son uns altres.
Des d’aquesta pàgina, només defensarem als treballadors del consistori.

La majoria absoluta permet fer veure que se sentin les altres veus per, després, fer el que es vulgui, sense tenir-les en compte.

Però la majoria absoluta no autoritza a escudar-se darrera l’autoritat, per esquivar la turmenta.

Que hagi els cossos de seguretat els que defensin l’edifici d’una esbroncada popular, com ja dic, no és el més elegant.

com es fa un funcionari?

No cal buscar gaire als anuncis de feina, ni a les acadèmies d’ensenyament, on es prometen entrar a treballar com a bombers, policia local, o a l’ajuntament de qualsevol ciutat.
Ens venen el paradís, previ un petit curset de preparació per unes oposicions, a les quals es presenten unes dos mil persones, per cobrir 10 llocs de treball. Més curiós encara, és la felicitat que trobarem quan aconseguim aquell treball: estabilitat, bon sou, i com no, poca feina.
No és aquí on vull anar a parar. Serà en un altre post.
La intenció d’aquest és explicar-vos com es transforma, a l’administració, un treballador en un funcionari.

PRIMERA ETAPA: NOVELL
Tothom que comença, és novell.
A totes les empreses, el més novell és el que fa la feina que els no novells ja no fan.
El novell s’esforça en fer-les.

SEGONA ETAPA: TORNADA A LA REALITAT
El novell se n’adona de la realitat quan comprova que no és or tot el que llueix.
Ni el sou és de pel•lícula, ni la feina és entusiasmant.

TERCERA ETAPA: PER MOLT QUE FAIG, NINGÚ HO VEU
El ja no tant novell, comprova en diverses ocasions, la seva transparència.
La dedicació entusiasta ja no dona fruits.
El que abans era un esforç o un favor per un company, ara és una obligació, assumida.

QUARTA ETAPA: L’ÚLTIM EN ARRIVAR ÉS MÉS GUAPO QUE JO
Aquesta etapa torna a ser una crua tornada a la realitat.
Per fer un no sé què ni a on, cal un comandament entremig.
És clar, aquest te una titulació important!! N’ha de cobrar més!
I apareixen els sous de somni, aquesta vegada, no pel novell o ja ex-novell.
L’últim en arribar, sense haver de passar per les etapes anteriorment descrites, ja es guanya la vida més be que el trist novell.

ÚLTIMA ETAPA: ARA SÍ QUE SOC FUNCIONARI
Una vegada es superen les fases anteriors, s’entra a l’etapa del conformisme. Ja cobro prou, miro de no fer més del que em toca.

La duració de cadascuna de les etapes pot variar, en funció de l’empenta que aporti cada treballador, dels seus comandaments, o els reconeixements rebuts, o fins que el propi novell gosi de traspassar una etapa per la seva iniciativa.

Aquests, i no altres, són els requisits en que es converteix un treballador en un funcionari.

Què és un funcionari?
En un altre post.

Vacances?

Arriba l'agost i tothom desconnecta.
Hauria de ser així, però la realitat no ens deixa.
Resulta dificil marxar 30 dies i no sentir cap notícia.
Si més no, en funció de la seva importància, ens assebentem més tard o més d'hora, però abans de tornar a la feina.
I així ha estat en aquest juliol.
L'agost ens farà oblidar els fets del juliol? Ho dubto.