La veritable realitat de la "professionalització" de l'Ajuntament de Sentmenat" 1a. part

Quan el mes de Juny de 2007 va portar un canvi de govern a l'Ajuntament de Sentmenat, els treballadors del mateix van continuar les tasques encomanades, de la mateixa manera que ho havien fet fins aquell moment i tot i que en aquests tipus de canvis, acostumen a succeir-se variacions, en quant a organització de departaments i noves premisses, variacions en molts casos acceptades i justificades, ningú ens va preparar per la realitat en la qual ens hem trobat, una realitat que lluny de respectar els principis de la igualtat i la tolerància, ens fa submergir-nos cada cop més en la indignació i la repulsa vers les decisions amb les que hem de conviure cada dia.

Des del nomenament del nou Govern, el personal ha anat callant i acceptant tot tipus d'accions, en l'esperança que tard o d'hora es complissin les promeses que ens van fer el primer dia i que ara semblen lluny i oblidades.

Resulta incomprensible que només dos anys desprès, l'equip de Govern, no recordi els inicis del seu mandat, en que els treballadors, que avui sembla ser no mereixem la categoria de professionals, vàrem continuar treballant, informant, col•laborant, i fent tot el necessari, per què l’ajuntament continués funcionant amb normalitat, en tant els nostres governants s’adaptaven al complicat dia a dia de l’administració local i els seus intrínsecs procediments legals.

Es inadmissible que aquest mateix equip de govern, que va començar visitant els diferents departaments amb la intenció de comunicar el seu missatge tranquil•litzador, de respecte, col•laboració i no discriminació, no es recordi a dia d’avui, d’aquelles, les seves premisses.

Nosaltres no oblidem, per això avui ja no callem i no acceptem.

(continua a la part 2na.)

Conclusions de l'assemblea

Amb una assistència notable, hem celebrat l’ultima assemblea general per tractar els assumptes que dèiem a l’anterior post.

Situacions com l’accident del personal de la brigada, (que no ho considerem com a tal, (veieu l’altre post)), la manca d’acompliment del conveni, la nul•la oferta pública i la escassa valoració del personal anterior a les eleccions, es valoren com a suficients per reclamar un canvi d’actitud.

En principi, i amb la conformitat de la totalitat dels assistents, reclamarem un gir de 180º en les decisions unilaterals de l’equip de govern.

De la mateixa manera, conveni només hi ha un. Si s’aplica, s’aplica sencer i per a tots.
Un altre tema són els antecedents. Si en d’altres èpoques es mirava cap un altre banda, com diu un comentari, “cortijo somos todos”.

Assemblea general

Avui, a les 13 hores, a la Sala de Plens.
Temes a tractar:

• Situació general.
• Oferta pública.
• Seguiment conveni.
• Torn obert

En aquest últim punt és on us convidem a que ens digueu els vostres comentaris sobre qualsevol tema que desitgeu plantejar.

Els vostres representants estan a la vostra disposició, personalment i mitjançant una adreça de correu elect.

Tot i així, si no les teniu a l’abast, no dubteu en fer servir aquesta reunió entre companys, (com quasi be sempre).

COMPLIMENT DE PRESSUPOST

A finals d’any o exercici, treballem un munt de persones en redactar i elaborar un document que aprova el Ple Municipal.
Com que son previsions, no son definitives.
Què vol dir?
Doncs que l’equip de govern te capacitat per acomplir-ho, o no.

En el pressupost pel 2009 hi havia una oferta pública i una sèrie de promocions de personal.

Hi ha algú que s’hagi beneficiat d’aquest, fora dels càrrecs de confiança i dels amicíssims?
Només preguntem.

COMPLIMENT DE CONVENI

Al nostre conveni, signat el 25 de juliol de l’any passat i vigent fins a finals de l’any 2011, figuren els nostres drets i deures.

Quan exigim els drets, normalment, ens els reconeixen.
És cosa nostra aplicar els nostres deures, com a treballadors que som.

Qualsevol de les parts, (treballadors o empresa) no som estrictes en aplicar-ho, per interès mutu.

El problema ve quan una de les parts sí vol aplicar-ho estrictament.

Evidentment, tornem a la primera línia: hi ha drets i deures.
No és gaire lícit exigir tots els deures i no quasi tots els drets.

Hi ha algú que no ho entengui?

VACANCES, BAIXES I ABSÈNCIES

Després d’un parell de post en que no parlem de nosaltres, tornem a casa nostra, amb un tema que portarà cua. Ja us ho avancem.
VACANCES, BAIXES I ABSÈNCIES.

Com ja sabeu, tenim el dret a vacances i a dies personals.
Dissortadament, també patim baixes, (malalties comuns, no tant comuns, i/o accidents, ...)

Per aquestes absències reconegudes, plantegem un dubte:
Com ho fem?
Qui treballa?
O més ben dit: qui fa aquella feina que no es fa aquell dia?

Hi ha dues opcions, (de moment, que sapiguem nosaltres):
1a i habitual: re-empendre-ho a la tornada.
2na i menys habitual: posar un suplent.

DIFERENCIES: segons l’importància i l’urgència, caldrà una cosa o una altre. No creieu?
Doncs no.

La pregunta clau és:

Com és que els auxiliars administratius, peons, i personal del grup D i C, (traducció: els que cobren menys), necessiten de suplències i el personal de grau superior no, (traducció: els que cobren més)?

Abans de respondre, de primer cop d’ull, torneu a llegir la pregunta i penseu una mica.

us emplacem al proper post.

Xifres curioses: la negociació col•lectiva:

Sembla ser que es tornen a reunir els sindicats, el govern, (central) i patronal, per negociar els convenis genèrics: metall, hosteleria, transports, serveis, ...
Recordem que arran de les peticions titllades d’inacceptables, els sindicats es van aixecar de la taula.
Per què? Resulta que la patronal, (CEOE), pretén baratar les indemnitzacions pels acomiadaments, (de l’actual 45 dies/any treballat a 20), entre d’altres mesures.
Sabeu com anem de temporalitat a Espanya?
Doncs supera el 60 %. Segons xifres oficials, (Ministerio de Trabajo), de cada 10 contractes que es fan, només 4 són per temps superiors als 3 mesos.
Si encara no us heu posat les mans al cap, afanyeu-vos: a un altre país europeu, (on també tenen crisi, però un altre tarannà, (Alemanya) aquesta xifra no supera el 10%.
També hem de dir que al sector de l’automòbil, curiosament, no hi ha acomiadaments ni ERE’s. Aquí, els subvencionem. Recordeu a un grup de polítics fent viatges al Japó per aconseguir un model de vehicle? Doncs en aquella foto, no sortien els delegats que van negociar amb l’empresa.
En aquest blog, tampoc sortiran fotos dels delegats.

més mesures anticrisi, (globalment)

Avui hem tingut el plaer d’assistir-hi a una assemblea de la comarca, amb l’inestimable presencia del secretari general de l’UGT, de Catalunya, Josep Mª Alvarez.
I ho etiquetem així perquè, quan un s’acostuma al seu entorn, perd la perspectiva general.

Si fem una cerca a qualsevol mitjà de comunicació del terme “crisi” segur que ens apareixen infinitat de llocs trobats. En un diari digital d’avui mateix, a La Vanguardia, en surten “63784 Resultados”.
Cap treballador, pare de familia o jove de 19 anys sense hipoteca, pot arribar a comprendre com una empresa que no te pèrdues, continuí amb la producció però es permeti el cinisme de presentar un ERE.
Llavors ens diuen que no mengem DONUTS, ni comprem vehicles NISSAN.

Com deia, avui ens han dit xifres que m’han deixat sorpres, com a mínim.

Resulta que no és tan greu que ens apugin els impostos, (l’IVA 2 punts, l’IRPF també, etc.)
Però llavors hem de fer-nos infants per recordar d’on ve el terme “impost”.
Solidàriament, hem de pagar per tenir uns serveis, que ara ja són bàsics.
També ens agrada anar al metge i no haver de pagar la visita. Que els nostres fills puguin estudiar i, més localment, tenir llum al carrer.
Perquè això sigui veritat, cal que algú li pagui al metge, mestre o la llum.

La reflexió ve a punt si entenem que aquest augment d’impostos, es repercutirà al nostre servei. Evidentment, ens ho hem de creure. D’altre banda, no tenim més remei.

Globalment, hem de pensar que tots aquest arranjaments del nostre Passeig Anselm Clavé, els carres asfaltats de les urbanitzacions i d’altres obres, surten dels impostos.

Vist d’aquesta manera, ens puja la bilirubina solidària, no?

En un altre post, us donarem unes xifres curioses.