Venturós dijous

El nostre sindicat ens assessora que: si el missatge no arriba, es culpa del transmissor.
Fins aquí, fàcil.
Podem atribuir-nos la manca de transmissió d’informació.
Podeu culpar-nos de no transmetre-us el contingut de totes les reunions.
Veritablement, fins ara, ha resultat difícil quan les dues parts no parlen el mateix idioma.
Però no és el moment de fer balanç, encara. Ens queda un any de fer feina.

El que anava a ser una reunió de tràmit, la d’ahir, va servir per posar les cartes a sobre de la taula.
Ambdues parts varem dir més de lo que tocava.


En un altre post ens cridava l’atenció de que l’alcaldessa es miraria el malestar dels treballadors, segons va dir al Ple. Avui podem dir-vos que en té coneixement i que rebrà les que li aportem.
Ens toca, ara, la feina d’escriure en paper els comentaris que rebem com a representants vostres.
Deixant de banda la institució que representa, ahir la Núria va aportar efectivitat, diàleg i bones intencions. Són sensacions que feia temps que no percebíem.

En síntesi:
• potser no arribem a tots els companys;
• potser no transmetem correctament les vostres inquietuds laborals;
• l’equip de govern ja ho sap, (per activa i per passiva);
• s’ho miraran.

Dos anys més tard, tornem a tenir la sensació de que se’ns escolta.

pre-campanya?

Sí, ja estem en campanya.
Si durant l’anterior pre-campanya es van fer promeses, (per no dir compra de vots), ara estem de verema. Toca recollir el fruit d’aqueixes.

Amb resignació, incomprensió i cap consens, avui, a la plantilla de l’ajuntament, trobem diferències com ara aquestes:

• 3 lletrats, amb retribucions d’un 20 o un 50% diferents.
• Promocions estratosfèriques: dintre d’aquesta legislatura s’han fet més pujades de categoria que les dues legislatures anteriors!
• Si “fulanito” ocupa un lloc de treball, li correspon X remuneració. Quan “fulanito” s’en va a una altre lloc de treball, quan ha de cobrar “menganito”? Evidentment hauria de ser el mateix. El que passa és que això seria lògic. Però no, aquí no.

I tant que estem d’acord en que el personal promocioni. Ningú pot dir el contrari.
Però que siguin només els guapos, ... què voleu que us digui, jo també en soc, no?


Algú em pot dir la diferència entre la “A” i la “A”?



Solució: “A” treballa a l’ajuntament.
(I l’altre “A” també)

“A” compleix amb la seva jornada.
(I l’altre “A” també)

“A” és molt guapo.
(I l’altre “A” també)

“A” porta 5 anys al seu lloc de treball.
(I l’altre “A” només 10)

“A” és més amic.
(I l’altre “A” no).

VET AQUÍ!!!

Disculpeu l’introducció irònica, però és només per no plorar.

Si voleu més humor, (a la banda gràfica) i una mica de lectura entretinguda, dediqueu-li uns minutets al dossier: "Les 10 mentides de la crisi"

mirar cap a l'altre banda

En diferents ocasions hem traslladat a l’equip de govern el malestar d’una majoria de treballadors, en la manera de prendre decisions, en la mínima valoració de la tasca que desenvolupem, amb major experiència que els nouvinguts, entre d’altres.

La resposta, segons el nostre punt de vista, va ser la rebaixa d’un 30% del sou d’un professional de la casa, el re-ajust del sou, també d’un altre professional amb 20 anys de servei a l’ajuntament i un nul acompliment de l’oferta pública, de l’exercici del 2008 ni del 2009.

Avui podem llegir l’acta del Ple municipal del proppassat 26 de novembre. El regidor de RRHH, Jaume Molner, diu que és molt accessible. Qualsevol pot entendre que els representants dels treballadors, (no sindicats, doncs només hi ha un), ens amaguem o no venim cada dia a complir amb la nostra jornada de treball. Us recomano una copia de l’acta. No te desaprofitament.

Ja ho varem comentar en un altre post: la reacció de l’alcaldessa a l’hora de parlar d’aquest tema, va ser aixecar-se de la reunió. Els representants de l’ajuntament que van quedar a la reunió ni en van parlar.

També en aquesta acta es diu que l’alcaldessa es mirarà el malestar dels treballadors. Però abans de mirar-s’ho, farem uns petits re-ajustos: extingirem places, no acomplirem l’oferta pública ni funcionaritzarem a cap treballador. Cap d’aquestes mesures te el preu d’una assistència a una Junta de Govern d’un regidor.

Si pretenen una revolució, és el camí correcte. Però existeix el perill de crear una guerra civil, (traducció generosa del descontentament i desànim del personal, que opina que no és la manera adient de fer les coses).

Aquest cap de setmana hem sentit al cap del partit convergent que si no tenien el personal adequat en les seves files, anirien a buscar-lo allà on sigui. Potser per poder ser considerat com a professional cal estar inscrit en un partit polític?

I és el que s’ha fet en aquesta casa.

És clar, així no s’hi val.