FEM FUNCIONAR L'AJUNTAMENT

FA 4 ANYS...

2011-05-17T03:52:00.000-07:00

Sota les fotos rialleres dels candidats, llegim els programes dels diferents grups i trobem accions comunes:
REORGANITZAR l’ajuntament.

I jo pregunto: no funcionava aquesta administració fa 10 anys? I fa 6 anys? i fa 25?
Quina és la mania de voler desmuntar el que funciona, amb l’escusa de millorar-ho o d’adaptar els serveis?

Fa 4 anys, potser, hi havia un parell de treballadors amoinats pel seu futur. Aquest dies, també potser, en som més d’una dotzena, i no només a l’administració local, sinò a tots els àmbits: sanitat, ensenyament, ...

Amb la nostra ignorància no podem entendre com es poden publicar els guanys per centenars de milions d’euros d’una companyia de telecomunicacions, amb les ajudes a les entitats financeres i l’avís de tancament de llits d’un hospital, tot d’una, en un mateix diari.

Demà ens tocarà a l’administració, n’estem segurs.
Però ara toca parlar de variants, MAT, gasoductes i residències.

Quant han canviat els programes en només 4 anys.

Massa premi per poc esforç.

Gran manifestació de rebuig a les retallades dels serveis públics

2011-05-10T04:01:00.000-07:00

Dissabte, 14 Maig 2011, 11:00 - 13:00

La manca d'acord entre les administracions pot posar en perill la qualitat dels serveis públics

La UGT de Catalunya rebutja que el mercadeig entre el Govern central i el de la Generalitat acabi suposant una retallada dels serveis públics. Considerem que no és de rebut que el govern català utilitzi els incompliments del central com a excusa per portar a terme el seu pla d'afebliment de l'Estat del Benestar, com tampoc que el Govern del president Zapatero no faci efectius els seus compromisos en el acord de finançament.

L'Estat del Benestar és l'únic que pot garantir la cohesió social en aquests temps de crisi. Per tant, no trobem justificacions a les retallades del 10% que està portant a terme la Generalitat ni, molt menys, a la del 20% que planteja el Govern estatal.

L'afebliment dels serveis públics i la pèrdua de qualitat només beneficiaran els lobbies econòmics que observen el sistema de pensions, la sanitat i l'educació com una font de beneficis, i perjudicaran els ciutadans i les ciutadanes que necessitem un Estat del Benestar sòlid per garantir aquests drets fonamentals, la justícia i la igualtat d'oportunitats.

El nostre sindicat fa una crida a la ciutadania perquè participi en la manifestació del dia 14 de maig contra les retallades socials del Govern i expressi així el seu rebuig a les polítiques que continuen fent que paguem la factura de la crisi els mateixos.

Recorregut de la manifestació: 11:00h

Pl. Catalunya - Via Laietana - Pla de Palau - Parc Ciutadella

CONTINUEM MOBILITZANT-NOS

2011-05-06T00:59:00.000-07:00

Les organitzacions sindicals CCOO, IAC i UGT considerem que les mesures
anunciades pel Govern són un atac directe a la qualitat dels Serveis com a pilar fonamental de l’Estat del Benestar.
Ni podem acceptar, ni acceptarem, les mesures que volen imposar-nos i per això
convoquem pel proper dimecres 11 de maig a totes les empleades i empleats públics a una jornada de protesta a les portes dels centres de treball.

Aquesta política de retallades està suposant ja una pèrdua considerable de llocs de treball i ha començat a tenir conseqüències desastroses i irreversibles, tant en les condiciones dels treballadors i treballadores, com a la qualitat del servei i en les prestacions que ha de rebre la ciutadania i abonen el terreny a la seva entrega a la gestió privada, promovent el negoci privat amb diners públics.

SENSE EMPLEATS PÚBLICS NO HI HA SERVEIS PÚBLICS
I SENSE SERVEIS PÚBLICS NO HI HA ESTAT DEL BENESTAR!

1 de Maig: carta del secretari gral. d'UGT

2011-04-26T23:52:00.000-07:00

Benvolgut company / Benvolguda companya,

S'apropa el Primer de Maig i com cada any et convido a participar a les diferents manifestacions que la UGT de Catalunya organitza per reivindicar els nostres drets que, avui més que mai, es troben amenaçats. Enguany sortirem al carrer sota el lema "Ocupació digna, sí; retallades socials, no!".

Estem vivint uns moments difícils. Mentre la crisi continua colpejant durament els treballadors i les treballadores, el nou Govern decideix aplicar tota una sèrie de polítiques, sense consulta ni diàleg previ, que només beneficien els més rics i els que ens han portat a la crisi. Un reguitzell de mesures que van en la mateixa direcció: ataquen els serveis públics (la sanitat, l'educació, els serveis socials), perjudiquen els que menys tenen, generen desigualtat i posen en perill la cohesió social.

En un context com aquest, de retallades sobre tot allò que és públic, tot allò que és nostre, aquest mes de maig toca rebel.lar-nos. Cal que sortim al carrer per dir la nostra i, junts, demostrar que no estem disposats a deixar-nos arrabassar els drets pels quals hem lluitat tants anys i que tant ens ha costat d'aconseguir. Si plantem cara, podem canviar les coses. Igual que amb el 29-S vam aconseguir que el Govern no imposés la jubilació obligatòria als 67 anys, ara hem d'aturar les retallades del nostre model social.

Hem de fer-nos sentir com en els darrers dies, en què els i les professionals de la sanitat i els treballadors i treballadores de l'administració pública han col.lapsat el centre de Barcelona per defensar els seus llocs de treball i la qualitat dels serveis públics. Per això t'hi esperem el proper diumenge, 1 de Maig, a les següents manifestacions:

Barcelona: 10.30h, Ronda de Sant Pere/Plaça Urquinaona
Girona: 12h, Plaça de la Independència
Lleida: 12h, Plaça del Treball
Tarragona: 12h, Plaça Imperial Tarraco
Tortosa: 11.30h, Plaça del Carrilet

I el dissabte 14 de maig, a les 11 hores, a la Plaça de Catalunya de Barcelona, ho tornarem a repetir, i ben alt. Aquesta vegada, sortirem de nou al carrer per dir "Prou retallades!", acompanyats de moltes altres entitats i organitzacions socials del país que s'han unit en aquest clam comú en defensa de l'estat del benestar.

Josep M. Àlvarez i Suárez
Secretari general de la UGT de Catalunya

Sentència del Tribunal Constitucional vers el dret a no ser discriminat per raons familiars.

2011-04-19T04:20:00.000-07:00

Companys i companyes,

Us traslladem la Sentència del Tribunal Constitucional de 14 de març de 2011 on es reconeix el dret d’un pare a modificar l’horari de la seva jornada laboral, per poder compaginar-lo amb l’atenció de les responsabilitats familiars i la cura dels fills.

UGT PRESENTA DIVERSES DENUNCIES CONTRA L’AJUNTAMENT

2011-03-31T02:25:00.000-07:00

El sindicat de la UGT, presenta diversos recursos de reposició, fonamentats en les irregularitats de diverses contractacions i promocions, que atempten directament les igualtats, els mèrits, la capacitat i la publicitat i els articles 14, 23.2 i 103 de la Constitució.

ASSEMBLEA GENERAL

2011-03-08T05:42:00.000-08:00

CONVOCATÒRIA:

Pel proper 10 de MARÇ, a les 12 hores, a la Sala de Plens de l'Ajuntament:

Adreçada a tots els treballadors d'aquest Ajuntament.

Temes a tractar:

· Situació general

La crisi no l'hem de pagar els treballadors!

Eleccions sindicals a l'ajuntament

2011-02-16T02:45:00.000-08:00

Comença la campanya electoral per escollir els vostres representants sindicals.

El proper dia 16 de març tindran lloc les eleccions dels vostres representants.
Ja han passat quatre anys de les anteriors i toca escollir-ne de nous o donar continuïtat.

Els fets són la nostra campanya i la nostra publicitat. Per tant, només us recordarem el que hem fet i el que no s’ha pogut fer perquè no ens han deixat. Aquesta serà la nostra campanya. Aquí i ara.

Estarem encantats de rebre els vostres comentaris.

Panorama de futur

2010-10-11T00:33:00.000-07:00

El nostre amic "El Gat Invisible" ens avança una visió del nostre futur.

Un dia per recordar

2010-09-30T04:04:00.000-07:00

No va ser un dia qualsevol. Una vaga general no es fa cada any.

No valorarem estadístiques ni tampoc els fets violents, aliens a les manifestacions.

El que sentim els vostres representants només és orgull. I ens ho referma el nostre sindicat.

http://www.josepmariaalvarez.net/blog/

Diari del 29-S

2010-09-29T08:38:00.000-07:00

7 matí: no sento els cotxes dels veins.
8,30 h: surto al carrer i hi son aparcats.
11 h: ens dirigim cap al centre de Sabadell i ens trobem amb molts ciclistes, d'excursió.
No esns creuem amb cap bus de línia.
Ja dintre de Sabadell, la Gran Vía porta menys vehicles que un diumenge tranquil.
Els comerços hi son tancats, gairebé la meitat.
Els bars són quasi tots oberts, (el dia que la restauració faci una vaga en aquest país, sí que serà greu). La biblioteca està tancada. Tampoc veiem el bus de línia urbana.
Amb poc temps ens trobem envoltats de molta, molta gent, amb senyeres sindicals, samarretes reivindicatives i tota una sèrie de vestuari per l'ocasió.
Comença la mani, Rambla abaix.
Totes les persianes abaixades. I les que no, quatre crits les fan baixar. És la valentia de l'anonimat i del grup. Només són quatre els que es resisteixen a fer front als milers de manifestants, cridant el seu dret a treballar.
13 h: ja hem tornat a pujar la Rambla. Els crits s'han sentit: gent d'arreu diem que feia falta, una vaga general.
13,30 h: arrepleguem banderes. Tornem a casa dinar, més d'hora del que és habitual.
A la tarda ens espera una de més grosa, a la ciutat condal.
Sentireu que les manifestants eren 4. I que els vaguistes eren 10.
Nosaltres, per estrany que soni, dies com avui, ens fan sentir-nos orgullosos de representar-vos.
Salut.

2010-09-27T04:01:00.000-07:00

“La vicepresidenta Elena Salgado modifica el decreto que prohibía el endeudamiento a los ayuntamientos. “

Después de intensas negociaciones entre las entidades municipalistas y la vicepresidenta económica Elena Salgado, al final, se ha llegado al acuerdo de flexibilizar el decreto que prohibía el endeudamiento municipal a partir de enero de 2011. A la espera de que dicha rectificación se publique, y comprobar realmente cuáles son las condiciones, se ha avanzado que los municipios con una deuda inferior al 75% podrán seguir accediendo a crédito.

Aquesta informació apareix en la pàgina personal d’un alcalde del Vallès Occidental. No volem ni publicitar-ho.

Però és la prova de que, a base de força, pressió o per interessos comuns, els DECRETAZOS també es poden canviar.
És una raó important per fer la Vaga que ens toca fer. Ens agradaria poder oferir-vos d’altres notícies que parlessin com ara de beneficis socials, pujades de salaris, o formació als treballadors. Però toca convidar-vos a fer Vaga.

És trist i gens encoratjador. Però no tolerarem que es diguin les mentides que podeu sentir sobre la ineficàcia dels sindicats.

sense títol, (1)

2010-09-27T03:59:00.000-07:00

Conversa sentida un dia com el di…… en un punt qualsevol del nostre poble:

- Ja t’has apuntat a la nova piscina?
- Sí, sí. Però no hi treballa ningú del poble.
- Com?
- Sí, el meu nebot ha anat a portar el currículum i li van contestar que molt bé, però de que de part de qui venia.
- Eh?

Sense paraules.

ASSEMBLEA GENERAL: VAGA GENERAL 29S

2010-09-22T02:38:00.000-07:00

Avui, a les 13 h, a la Sala de Plens de l'Ajuntament, us informarem sobre a nova imposició que ens ha caigut: la reforma laboral del Zapatero.
Després de molt de temps lluitant per les precàries condicions de treball del jovent, edats de jubilació mal planificades, modes de contractació tercermundistes, i un llarg etcètera, ens planten, sense cap tipus de consens, aquesta reforma.
Sindicalment, no només no preveiem una nul·la sortida de la crisi, sinó que, pitjor encara, la sortida serà més lenta, llarga i dolorosa.
El futur, amb aquest panorama, el preveiem fosc, més fosc encara del que tenim ara.
Per aquest motiu, tots dos sindicats majoritaris, convoquem una vaga general, pel proper 29 de setembre.

Està a les nostres mans.

2010-09-15T03:20:00.000-07:00

Heu tingut notícies sobre la genial idea del president d’una línia aèria de baix cost, que proposa prescindir del copilot, en els vols de curta durada, per baratar costos?
La resposta d’un copilot: proposa ell, (el copilot), substituir el director general per un auxiliar de vol, amb unes remuneracions 10 vegades inferior. Així l’estalvi pot ser molt més important.
Encara no sabem el resultat. Ja us assabentareu.

Gràcia, per no plorar, també fa la següent notícia:
Com be sabeu, el Govern central va aprovar una sèrie de mesures per minvar el dèficit públic. Ho haureu pogut comprovar a la vostra pròpia nomina.
Però també va limitar els finançaments dels ajuntaments, amb lo qual, no podrien endeutar-se més del que ja hi eren.
Vet aquí que això fa mal!
Amb la efectivitat i diligència que els caracteritza, els polítics, regidors i concejals, van clamar al cel i la Moncloa. “Poderoso don din”. “Ni din sin don, ni don sin din”.
Què farem ara?
Que facin vaga els funcionaris no te importància. Que es manifestin, tampoc. Però que no puguin disposar de fluid econòmic, ÉS MOLT GREU!
Correm que fem tard i canviem el Decretazo per un decretillo, on suavitzarem les mesures.

També em fa riure, però sense caure de la cadira, el que sento des de Madrid: volen estalviar 70 milions d’euros, desfent-se de 2000 alliberats sindicals.
I jo proposo: desfem-nos de 2000 polítics, assessors, caps d’àrees, ... i estalviarem 700 milions!
Conec uns quants d’alliberats sindicals i us puc ben assegurar que no son mileuristes, però els hi falta ben poc.

Està a les nostres mans: riure’ns d’ells. El dia 29 tenim una oportunitat.

ARA FA UN ANY, …

2010-08-30T04:24:00.000-07:00

Avui, dilluns, podeu passar per la Plaça de la Vila i ensumar l’olor de Festa Major.
I recordem que, ara fa un any, varem patir un accident laboral. Uns companys van caure de dalt d’una bastida. No podem dir gràcies a qui o què, avui, allò és un record d’un accident que podia haver estat molt greu.
Els companys continuen treballant, però, avui, dilluns, hi ha una plataforma col•locant les banderetes. És un bon senyal.
Queda molt camí per fer, en matèria de seguretat a la feina. Però s’està fent i se n’ha fet.
Som nosaltres mateixos els que hem de ser conscients del que podem fer i del que no. Som responsables de la nostra feina i de com realitzar-la. No cal demostrar cap valentia a ningú. Si es necessari, cal posar les eines necessàries per desenvolupar la feina. Avui ho podem veure.

I ara falta un mes per la propera Vaga General. Després de la Festa Major us posarem al dia.

Feliç retorn!

PRIMER ANIVERSARI

2010-08-13T04:12:00.000-07:00

Ha passat un any ja des que va néixer aquest blog.
És un bon moment per fer balanç.

Aquest blog va néixer amb l’esperit de comunicar el que no es pot dir en una assemblea, pel contingut o la importància de convocar-la, i el d'arribar a la totalitat dels treballadors. També és cert que l'accés a la xarxa és obert a tothom, però no tenim res a amagar o callar.

En el seu inici varem fer la difusió, únicament, per boca-orella. És a dir, el que volia llegir-lo, ens demanava l’adreça. Ara per ara, la difusió és més amplia.

Ens agradaria saber la vostra opinió al respecte. No dubteu en enviar-nos qualsevol comentari sobre aquest tema.
Del que rebrem, farem els canvis pertinents. O no.

PARADIS FISCAL

2010-07-08T00:42:00.000-07:00

Això és el que pot semblar el nostre municipi.
Hom podria opinar que és una exageració, però només es tracta de veure-ho des de fora.
Tornem a recordar la variació del capítol I del pressupost, (exercici 2008, 2009 i 2010). Ens sembla perfecte les bones retribucions del personal, sempre i quan siguin equitatives, demostrables i/o respectuoses amb la resta de companys. Evidentment que no és el cas.
També tindrem en conta les retribucions dels regidors. Ara els hi calen tres juntes de govern per realitzar la mateixa tasca que abans es feia amb dues, tot i que aquest és un tema polític, però també afecta a les finances municipals.
Per adobar-ho: el decret 8/2010, no està fet per ells.
Quan tots ens trobem amb rebaixes salarials, resulta que els polítics no s’apliquen el mateix conte.
Tant superior és aquesta classe política als treballadors?
No ens valen les excuses.
La crisi la patim tots els empleats, però, lamentablement, mentre no estigui regulat, els polítics continuaran amb la seva llibertat per excedir-se, atribuir-se remuneracions, quitances d’agraïment, malgastar o invertir al seu criteri...
Estem segurs de que tots nosaltres estaríem d’acord en que, si aconseguiríem pal•liar la crisi, no faríem cap vaga. Pensem que la conjuntura és genèrica, no pas local. Però el cert és que disbauxes i festes a les corporacions, també han provocat la situació en què ens trobem.
Per histories com aquesta, podem trobar, a casa nostra, un enginyer que cobra mil euros i un mig coordinador que el duplica, (en retribució, que no feina).
Anem com anem.

ABANS DE VACANCES

2010-06-23T01:04:00.000-07:00

Les mobilitzacions continuen.

Per si no teníem prou amb la retallada dels nostres salaris, l’adoben amb una reforma laboral sense consensuar amb els sindicats, que només satisfà als empresaris. Després de mesos de negociacions sense acord, la reforma laboral que s’està tramitant, torna a agredir els drets adquirits dels treballadors.
La patronal guanya en les seves imposicions: acomiadament lliure i quasi gratuït i lliure; flexibilitat en contractacions temporals; edat de jubilació postergada, ...
Tots aquest termes fereixen el que hem guanyat al llarg de molts anys. Es tracta d’una altra concessió, en èpoques de crisi, als amos dels diners, en detriment de la classe treballadora.
Per part nostra, diguin el que diguin, farem la nostra tasca: no deixar-nos trepitjar ni perdre un sol dels nostres drets.

El 30 de juny, manifestacions
Tot i que la vaga general, convocada a tot l'Estat, serà el 29 de setembre, el calendari de mobilitzacions contra la reforma laboral aprovada pel Govern central comença ara mateix. El proper dimecres, 30 de juny, sortirem al carrer a dir NO a l'acomiadament més fàcil i barat, NO a la temporalitat abusiva, NO a donar més poder als empresaris, NO a la congelació de les pensions, NO a les retallades salarials i socials.
A Catalunya, ens manifestarem a totes aquestes ciutats:
Barcelona: Plaça Urquinaona, 18.30 h
Tarragona: Plaça de l'Ajuntament, 19.00 h
Lleida: Plaça Víctor Siurana, 19.00 h
Girona: Plaça de la Independència, 18.30 h
Tortosa: Plaça de l'Auditori Felip Pedrell, 19.30 h

El nostre sindicat proporcionarà autocars, des de l’estació d’autobusos de Sabadell. Cal que ens confirmeu l’assistència el més aviat possible.

El 29 de setembre, VAGA GENERAL

Us adjuntem l’octaveta on s’argumenta amb 10 raons, el que es clamava al cel: una vaga GENERAL arreu del país.

Us hem d’agrair dues cosetes: la difusió d’aquest missatge als que no tenen correu i que, quan estimeu que ja no el necessiteu, fer-ne un ús adient.

Per la nostra part, continuarem informant-vos, tot desitjant-vos que gaudiu d’unes merescudes vacances.

Salut i força per la tardor!

Nota informativa sobre l’incidència d’avui:

2010-06-10T02:46:00.000-07:00

Aquesta nit tot el municipi ha patit una falta de subministrament elèctric.
A primera hora de la nostra jornada, l’edifici de l’ajuntament no comptava amb subministra elèctric ni informàtic.
Aquesta avaria ha durat uns tres quarts d’hora. Tot a punt per una important reunió que han assistit molta gent important del consistori.
Tot plegat, enllaçat amb l’hora del catòlic esmorzar.

Valoració sindical:

De 8 a 11 h un 80%, sobre una plantilla total amb dret a vaga de 110 treballadors, no ha pogut desenvolupar la seva tasca diària.

No és una vaga, però oi que ho pot semblar?

Faig meu un pensament que em diu la meva neboda:
“estadística és aquella ciència que diu que:
Si jo em menjo dos pollastres davant teu, i tu cap ni un, es dedueix que ens hem menjat un pollastre cadascú.”

conclusions del 8

2010-06-09T00:19:00.000-07:00

En d’altres mitjans podreu sentir dades. Us les podeu creure les que més us agradin.
Si mireu l’escola bressol, on ha participat el 100%, no ho compareu amb la policia local, on no poden manifestar-se.

Els vostres representants us volem dir que cap jornada de vaga és un èxit: provenen d’un fracàs de diàleg, o manca d’ell.

De lo que podem estar segurs, és que ens han sentit. No ens manifestàvem pel canvi climàtic, ni per l’energia nuclear ni pel vessament de la BP.

Varem cridar pels nostres drets: econòmics i de respecte. Perquè portem molts anys sense que ningú s’enrecordi de nosaltres només que per anar a la cua dels beneficiaris del país del benestar.

Per aquest motius, dies com el d’ahir, ens fan sentir-nos orgullosos de representar-vos.

També dels que vareu exercir el vostre dret a treballar. També varem cridar per vosaltres.

La nostra feina continua. El 8 de juny ja ha passat i vindran més mobilitzacions.

Perquè hi ha d’altres mesures; perquè el nostre 5% no és el seu 10 ni el seu 15%; perquè això no ho hem provocat nosaltres; ...

8 RAONS PER RECOLÇAR LA VAGA GENERAL DELS SERVEIS PÚBLICS 8 JUNY

2010-06-07T10:25:00.000-07:00

8 RAONS PER RECOLÇAR LA VAGA GENERAL DELS SERVEIS PÚBLICS 8 JUNY:

1. Perquè després de la retallada als treballadors i les treballadores dels sector públic vindrà la d'altres sectors.

La reducció salarial del 5% suposa el trencament unilateral per part del Govern de l'acord d'augment del 0,3% pactat pel 2010. Aquest és un argument molt perillós que la patronal està utilitzant per trencar l'acord de AENC de moderació salarial signat al febrer d'enguany.

2. Perquè retallar sous i no reposar personal jubilat deteriorarà els serveis públics i augmentarà el temps de gestió dels tràmits i serveis.

El Govern nomes reposarà 1 de cada 10 empleats públics jubilats i 1 de cada 2 del personal docent, sanitari, d'emergències i del SOC. La no reposició i la retallada dels salaris dels empleats i empleades del sector públic (metges, mestres, infermeres, bombers, cossos de seguretat....) minvarà la qualitat dels nostres serveis públics i allargarà el temps de gestió.

3. Perquè no caldria retallar salaris si no s'haguessin baixat impostos progressius com el de successions.

La retallada significarà una reducció de dèficit de tan sols 365 milions d'euros, mentre que la eliminació adquisitiva ja que aquests no augmentaran ni tan sols el que augmentarà el cost de la vida, previst en un 2% anual.

4. Perquè realment la pèrdua de poder adquisitiu serà d'un 9%

A part de la retallada del 5% per aquest any i de la congelació pel vinent, els salaris perdran la capacitat adquisitiva ja que aquests no augmentaran ni tan sols el que augmentarà el cost de la vida, previst en un 2% anual.

5. Perquè no es cert que els empleats i empleades públiques siguin privilegiats que cobren molt i tenen feina assegurada per tota la vida.

Perquè tenir feina és un dret, i no un privilegi, que exigim les persones treballadores per a tothom.
Perquè 1 de cada 4 treballadors (el 25%) del sector públic català són temporals.
Perquè 1 de cada 4 de les persones treballadores (el 26%) del sector públic català tenen un sou igual o inferior a 1.000 euros.

6. Perquè els Serveis Públics els fem servir la clase treballadora i la retallada és un atac frontal als nostres drets.

Destinant menys diners a les persones que treballen prestan uns serveis que cada dia fem ús tots els ciutadans i ciutadanes, el Govern el que fa és carregar en contra del nostre Estat de Benestar i menysprea els nostres drets fonamentals. Els qui apel·len per reduir el dèficit a costa de l'Estat del Benestar volem debilitar-lo en interès propi.

7. Perquè hi ha maneres més eficients de reduir despesa sense precaritzar els serveis públics i les persones que trebalen per a nosaltres.

Són alternatives que reuidien costos prescindibles sense afectar a les condicions de vida de la ciutadania i els treballadors i treballdores al seu servei.

Reduir les despeses de representació institucional, protocol·làries i en campanyes publicitàries no vinculades als serveis públics bàsics.
Suprimir la despesa formativa o similar en alts càrrecs i eventuals. Primer, perquè no s'amortiza atès que no roman indefinidament en la institució. Segon, perquè ja haurien d'estar formats per exercir càrrecs de responsabilitat. Tercer, és en els treballadors públics en qui cal invertir per augmentar la productivitat i redniment institucional.
Reduir les depeses de desplaçament fent ús intensiu del transport públic col·lectiu i optimització dels temps de treball fomentant les videoconferències i reunions virtuals a través de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.
Evitar lloguers de luxe i reduir costos d'equipaments i edificis públics fomentant l'eficiència i estalvi energètic. Un cop finalitzada la jornada laboral habitual, tancar seus i equipaments on NO es presti atenció al públic, donat el sobrecost que se'n deriva.

8. Perquè com a moviment obrer hem defensar qualsevol ofensiva que faci pagar als treballadors i les traballadores error polítics i de gestió, per acció o per omissió.

Ens toca planta cara, ens toca plantar VAGA

2010-06-02T23:49:00.000-07:00

Aquest dimecres, 1 de juny, ens varem manifestar els vostres delegats davant el Palau de la Generalitat, juntament amb els companys d’altres serveis públics.
La plaça Sant Jaume hi era plena. Dimarts, 8 de juny, esperem omplir un bon tros dels carrers de la ciutat.
A l’assemblea d’ahir us vam intentar transmetre el sentiment d’agredits que tenim nosaltres, i per tant, també heu de tenir vosaltres, companys. Que es parli de negociació col•lectiva i es pacti que no hi ha diners per servei públic, acceptant un 0,3 % de pujada salarial, ja és conformisme i adaptació a la conjuntura europea. Però que al cap de quatre dies d’acceptar-ho vingui un Decret dient que “donde dije Diego, digo ...”, és un reconeixement públic que a aquest país els importem un rave. Ni per la quantitat que en som ni per la feina que en fem. No contem.
Per tot això, ara ens toca plantar cara.
El proper dimarts 8, PLANTA VAGA.

http://www.ugt-cat.net/subdominis/fsp/

assistència al Ple Municipal

2010-05-27T23:45:00.000-07:00

Us transcrivim el comunicat llegit ahir, al Ple Municipal.
Val a dir dos detallets: un, que varem contar amb la presencia de força personal tant de la brigada com d'altres departaments. I dos, agraïm públicament la col·laboració del company de l'ajuntament de Cerdanyola del Vallès, Jordi Jorba.

"Comunicat

Les treballadores i els treballadors de l’Ajuntament de Sentmenat, davant del decret governamental que comportarà la retallada dels nostres sous, així com els de la resta de persones que treballem en el sector públic volem manifestar que:

- Ens oposem radicalment a qualsevol retallada anunciada per rebaixar la despesa pública estatal. La classe treballadora i les persones que treballem al sector públic en formem part, no ha de pagar la crisi que ha provocat el gran capital i la banca. Com tampoc l’han de pagar els pensionistes.

- Acceptar qualsevol rebaixa salarial implica menysprear les lluites laborals i un altíssim preu pagat per la classe obrera per arribar a ser on som. Per això, de retallades, ni un cèntim.

- Estem convençudes i convençuts que abans de tocar cap sou hi ha moltes altres accions a emprendre per estalviar recursos. Que la crisi la paguin els més febles és una mala política, impròpia d’un govern autoanomenat d’esquerres.

- Ara més que mai defensem el sector públic perquè és de totes i tots. Defensem l’estat social, que arriba a tothom, front a polítiques reaccionàries que implantarien a tort i a dret privatitzacions. Una política que fracturaria la nostra societat, relegant cada cop a més gent cap a l’exclusió social.

Les treballadores i els treballadors de l’Ajuntament demanem al govern de l’Estat que abandoni el decret maleït i apliqui mesures pensades per reactivar l’economia i atendre, com cal, la nostra societat. On actualment s’hi comptabilitzen 4 milions i mig d’aturades i aturats, amb milers de famílies sense cap sou i on s’acaba el paraigües de les prestacions socials.

Ara més que mai cal que paguin la crisi els que l’han provocat.

Demanem al Govern de la Generalitat que s’oblidi d’aplicar polítiques més restrictives que no pas Madrid. Ofegant la classe obrera i els ajuntaments provocaran el col•lapse del país.

Recordem al govern del municipi l’existència d’un acord – conveni en vigència. És obligació d’ambdues parts complir-lo.
Us demanem que ara més que mai defenseu el sector públic. El que representem i oferim la plantilla de l’Ajuntament, però també vosaltres, sra. alcaldessa, regidores i regidors. Vosaltres també sou sector públic. Per això i quan sigueu cridats a les reunions de les associacions de municipis per veure de quina manera apliqueu el decret de la retallada, us manifesteu radicalment en contra d’aquesta imposició.

Voldríem demanar-vos a totes i a tots el vostre suport a aquest document.

Comitè d’empresa de l’Ajuntament de Sentmenat.

Sentmenat, 27 de maig de 2010"

La pèrdua acumulada del poder adquisitiu dels empleats públics

2010-05-12T09:05:00.000-07:00

Us possem unes dades que poca gent coneix, (provenen dels nostres serveis centrals, i per això, no hi son en català, però, per l'importància que tenen, les creiem imprescindibles):

Sis preguntes i set respostes
1. Quina és la pèrdua de poder adquisitiu des de 1982 fins 2009 dels Empleats Públics ?
2. Els Empleats Públics perceben un increment anual de retribucions en funció de l'IPC ?
3. Ha coincidit l'IPC "previst" amb l'IPC "real" en els sous dels Empleats Públics ?
4. Quantes vegades des de 1982 fins 2008, l'IPC "real" ha estat superior l'IPC "previst" ?
5. Quantes vegades des de 1982 fins 2008, l'IPC previst" ha estat superior l'IPC "real" ?
6. Són els Empleats Públics els únics treballadors d'Espanya que no tenen "Clàusula de Revisió Salarial" que compensi la desviació entre l'IPC "previst" i l'IPC "real"?

VERITATS INDISCUTIBLES

1. Des de 1982 fins a 2008, els Empleats Públics han perdut un 41,48% del seu Poder Adquisitiu.

2. Els Empleats Públics perceben un increment anual de retribucions en funció de l'IPC " previst " (No en funció de l'IPC " real ").

3. Des de 1982 fins 2009, mai l'IPC previst no ha coincidit amb l'IPC real.

4. Des de 1982 fins 2008, l'IPC " real " ha estat superior a l'IPC " previst " en 21 ocasions.

5. Des de 1982 fins 2008, l'IPC " previst " ha estat superior a l'IPC " real "només en 4 ocasions.

6. Els Empleats Públics són gairebé els únics treballadors d'Espanya que no tenen " Clàusula de Revisió Salarial " que compensi la desviació entre l'IPC previst i l'IPC real ( fins i tot els 8.539.722 espanyols que perceben Pensions Contributives tenen Clàusula de Revisió i perceben la diferència entre l'IPC prevists i l'IPC real ).

7. Tenint en compte que l'increment del " Cost de la Vida " real és molt superior ( com qualsevol persona pot acudir a la compra diària ) a l'IPC real, la Pèrdua de Poder Adquisitiu dels Empleats Públics ha esta molt superior a l'indicat en la Taula anterior.
(*) Des de l'any 2004, a més de l'increment general indicat, hi ha hagut un increment real addicional de l'1% que no es reflecteix en la Taula ja que no son tots els col•lectius dels Empleats Públics que ho han percebut

Aquesta web de l'INE permet accedir fàcilment a tota l'informació de l'Index de Preus de Consum (IPC), que mesura l'evolució del conjunt dels preus dels béns i dels serveis que consumeix la població resident en habitatges familiars a Espanya
http://www.ine.es/daco/ipc.htm

En la web de l'Institut d'Estadística de Catalunya hi trobrareu totes les dades estadísques de Catalunya
http://www.idescat.cat/

Arriba la primavera, i els regals

2010-05-04T01:03:00.000-07:00

Quan encara hi ha candidats que estan reclamant una puntuació del tribunal de selecció d’una de les tres places acabades de convocar, llegim, de veritat, amb les mans al cap, l’acta del Ple de març.
Si mirem de deixar de banda tot el que no ens concerneix, (tasca a prou entretinguda), i ens centrem en el tema de personal, podem arribar a llegir la llavor de la propera juguesca per col•locar personal de confiança o a dit. No creiem que hi hagi diferències entre un concepte i l’altre.
Hem llegit l’acta, tot previnguts, i, de veritat, encara tenim les mans al cap. Pel fet, per lo dit i, a més a més, per publicar-ho. No s’estan d’avergonyir-se.

No és que escollin a qui vulguin. És que l’escollen i li faran la convocatòria d’oposició lliure.

Hi ha algú que ens ho pugui explicar?
Volem dir que no entenem com es pot seleccionar una persona, prescindint de qualsevol concepte d’igualtat de condicions, oportunitats o mèrits i contractar-la i, després, li fem la plaça.

Esteu llegint be, ni entre línies ni amb segones.

Val a dir que, evidentment, ningú de dintre, que portem més d’una dècada a la casa, no servim i/o no en sabem.

Estimats lectors, ja sabeu, no cal que estudieu per la convocatòria d’aquest lloc de treball.

Després apareixen programes de televisió on no s’estan de titllar de privilegiats als treballadors de l’administració.

Nosaltres no fem les normes, lleis ni reglaments.
Tampoc som els que les infringim. Però carreguem amb les culpes.

Us convidem a compartir la vostra indignació.

Feliç Sant Jordi

2010-04-22T23:49:00.000-07:00

Us volem felicitar la diada de Sant Jordi, amb l’aroma d’una rosa i amb una llista.
Perquè llegir es viure dues vegades.
Perquè no tot són assumptes sindicals.
Perquè també llegim.

Els vostres companys us recomanen els següents llibres:
(afegim, si hi ha, el comentari que hem rebut)

• “L’Església del mar”
• Autor: Carlos Ruiz Zafón

• “La venedora d’ous”
• Autora: Linda D. Cirino

• “¿Quién se ha llevado mi queso?”
• Autor: Spencer Johnson
• És per reflexionar una mica, però de fàcil lectura i a trossos divertit.

• “El nom del porc”
• Autor: Albert Om

• “El Dios de la lluvia llora sobre México”
• Autor: László Passuth
• Antic, però tracteu-lo com si fos un clàssic, dels recomanables i no s’obliden.

• “Un mundo sin fin”
• Autor: Ken Follett
• Si s’han venut tants exemplars, per algun motiu serà. A mi m’ha provocat moltes sensacions i de tots tipus. Cada una de les seves 1157 pagines és una historia que no et deixa indiferent.

Gràcies per les vostres aportacions.

Que tingueu un bon dia de Sant Jordi.

Tres places

2010-03-29T03:49:00.000-07:00

Aquesta setmana s’ha acabat d’enllestir l’ultima de les regularitzacions previstes pel 2009.

Tres companys del nostre Ajuntament han hagut de passar per les proves del Tribunal del seu concurs oposició de llurs respectives places de llocs de treball.

És una noticia que, evidentment, celebrem, mal que li pesi a més d’un que s’havia fabricat unes expectatives més partidistes.

No cal esmentar que per accedir a treballar l’administració cal un procés en que es valoren diferents aspectes. Però en aquest cas, cal recordar que aquests treballadors porten 4, 4 i 11 anys prestant el seu servei a aquesta casa. Per tant, per desídia de la pròpia administració, entenem que es tracta d’una regularització d’un contracte laboral.
Què s’espera d’un treballador per poder consolidar-se el seu lloc de treball?
Què no ha demostrar la seva vàlua durant aquest període? Al sector privat es poden establir períodes de prova de 15 dies, un mes, o fins i tot 6 mesos.
Aquí, casa nostra, ja veieu, en lloc de setmanes, són anys.

Aquets representants dels treballadors que us escriuen feliciten als treballadors que han superat el seu concurs oposició del seu lloc de treball.

En quant als seus responsables polítics, no es pot considerar com a èxit el que en tres anys de legislatura, tant sols hagin finalitzat 3 processos dels més de quaranta pendents.

Potser sigui per això que no tothom s’ha alegra’t?

Venturós dijous

2010-02-19T00:27:00.000-08:00

El nostre sindicat ens assessora que: si el missatge no arriba, es culpa del transmissor.
Fins aquí, fàcil.
Podem atribuir-nos la manca de transmissió d’informació.
Podeu culpar-nos de no transmetre-us el contingut de totes les reunions.
Veritablement, fins ara, ha resultat difícil quan les dues parts no parlen el mateix idioma.
Però no és el moment de fer balanç, encara. Ens queda un any de fer feina.

El que anava a ser una reunió de tràmit, la d’ahir, va servir per posar les cartes a sobre de la taula.
Ambdues parts varem dir més de lo que tocava.

En un altre post ens cridava l’atenció de que l’alcaldessa es miraria el malestar dels treballadors, segons va dir al Ple. Avui podem dir-vos que en té coneixement i que rebrà les que li aportem.
Ens toca, ara, la feina d’escriure en paper els comentaris que rebem com a representants vostres.
Deixant de banda la institució que representa, ahir la Núria va aportar efectivitat, diàleg i bones intencions. Són sensacions que feia temps que no percebíem.

En síntesi:
• potser no arribem a tots els companys;
• potser no transmetem correctament les vostres inquietuds laborals;
• l’equip de govern ja ho sap, (per activa i per passiva);
• s’ho miraran.

Dos anys més tard, tornem a tenir la sensació de que se’ns escolta.

pre-campanya?

2010-02-12T05:28:00.000-08:00

Sí, ja estem en campanya.
Si durant l’anterior pre-campanya es van fer promeses, (per no dir compra de vots), ara estem de verema. Toca recollir el fruit d’aqueixes.

Amb resignació, incomprensió i cap consens, avui, a la plantilla de l’ajuntament, trobem diferències com ara aquestes:

• 3 lletrats, amb retribucions d’un 20 o un 50% diferents.
• Promocions estratosfèriques: dintre d’aquesta legislatura s’han fet més pujades de categoria que les dues legislatures anteriors!
• Si “fulanito” ocupa un lloc de treball, li correspon X remuneració. Quan “fulanito” s’en va a una altre lloc de treball, quan ha de cobrar “menganito”? Evidentment hauria de ser el mateix. El que passa és que això seria lògic. Però no, aquí no.

I tant que estem d’acord en que el personal promocioni. Ningú pot dir el contrari.
Però que siguin només els guapos, ... què voleu que us digui, jo també en soc, no?

Algú em pot dir la diferència entre la “A” i la “A”?

Solució: “A” treballa a l’ajuntament.
(I l’altre “A” també)

“A” compleix amb la seva jornada.
(I l’altre “A” també)

“A” és molt guapo.
(I l’altre “A” també)

“A” porta 5 anys al seu lloc de treball.
(I l’altre “A” només 10)

“A” és més amic.
(I l’altre “A” no).

VET AQUÍ!!!

Disculpeu l’introducció irònica, però és només per no plorar.

Si voleu més humor, (a la banda gràfica) i una mica de lectura entretinguda, dediqueu-li uns minutets al dossier: "Les 10 mentides de la crisi"

mirar cap a l'altre banda

2010-02-04T04:59:00.000-08:00

En diferents ocasions hem traslladat a l’equip de govern el malestar d’una majoria de treballadors, en la manera de prendre decisions, en la mínima valoració de la tasca que desenvolupem, amb major experiència que els nouvinguts, entre d’altres.

La resposta, segons el nostre punt de vista, va ser la rebaixa d’un 30% del sou d’un professional de la casa, el re-ajust del sou, també d’un altre professional amb 20 anys de servei a l’ajuntament i un nul acompliment de l’oferta pública, de l’exercici del 2008 ni del 2009.

Avui podem llegir l’acta del Ple municipal del proppassat 26 de novembre. El regidor de RRHH, Jaume Molner, diu que és molt accessible. Qualsevol pot entendre que els representants dels treballadors, (no sindicats, doncs només hi ha un), ens amaguem o no venim cada dia a complir amb la nostra jornada de treball. Us recomano una copia de l’acta. No te desaprofitament.

Ja ho varem comentar en un altre post: la reacció de l’alcaldessa a l’hora de parlar d’aquest tema, va ser aixecar-se de la reunió. Els representants de l’ajuntament que van quedar a la reunió ni en van parlar.

També en aquesta acta es diu que l’alcaldessa es mirarà el malestar dels treballadors. Però abans de mirar-s’ho, farem uns petits re-ajustos: extingirem places, no acomplirem l’oferta pública ni funcionaritzarem a cap treballador. Cap d’aquestes mesures te el preu d’una assistència a una Junta de Govern d’un regidor.

Si pretenen una revolució, és el camí correcte. Però existeix el perill de crear una guerra civil, (traducció generosa del descontentament i desànim del personal, que opina que no és la manera adient de fer les coses).

Aquest cap de setmana hem sentit al cap del partit convergent que si no tenien el personal adequat en les seves files, anirien a buscar-lo allà on sigui. Potser per poder ser considerat com a professional cal estar inscrit en un partit polític?

I és el que s’ha fet en aquesta casa.

És clar, així no s’hi val.

Valoracions dels llocs de treball

2010-01-08T02:55:00.000-08:00

Es tracta d’una mena d’auditoria que realitza una empresa externa a l’ajuntament, per encàrrec de la Diputació de Barcelona.

L’ajuntament li demana a la Diputació aquest servei i aquesta a una empresa externa.

El resultat hauria de ser una descripció de les funcions i responsabilitats de cada lloc de treball.

Si el nostre municipi te cinquanta carrers i es vol escombrar tots cada dia, caldrà que hi hagi deu escombriaires, si és que cada un pot escombrar cinc carrers en el seu temps laboral.
Aquesta formulació podria no ser tan simple per d’altres tasques, com ara les dels despatxos.
Bàsicament tractaria de especificar quin tipus de perfil acadèmic, quantitat de personal, cal per cada departament o funcions assignades a ells.

Associat a aquestes funcions, en conseqüència, hi ha d’haver una remuneració, equitativa amb les retribucions d’altres municipis u organismes públics.

Fins aquí tot perfecte, idíl•lic.

Ara bé, vet aquí unes qüestions que contradiuen aquestes teories:
Què passa quan assignem funcions a personal no preparat?
Com és possible que per desenvolupar una tasca que abans feia un tècnic, ara en calen tres?
Què pensem la resta dels treballadors d’aquests premis?
Què ha de fer un treballador que, durant la seva jornada laboral, ha de fer 10 quan només pot fer 7?
I què pensa el que fa 7 i veu que d’altres en fan 4?

I en la vessant econòmica:

En base a què aquell cobra més que jo?, pregunta típicament comú.

En una versió de casa nostra, si som capaços de crear una sèrie de llocs de treball, àrees, coordinadors, tècnics i departaments, i desprès preguntar si està be, la gran qüestió podria ser: de què serveix aquesta valoració dels llocs de treball?

No contents amb la independència per crear, també en sabem de desfer: som capaços de desfer el que encara no s’ha creat! Miraculós, superb, magistral.
Hagués estat més humil reconèixer una errada, però aquesta és una situació impensable per aquest equip de govern.

Què en penseu vosaltres?

Pressupost 2010

2009-12-28T03:02:00.000-08:00

En aquestes dates toca aprovar, o no, el pressupost per l’any que ve.

Els grups polítics fan valoracions de lo be o malament que es fa la previsió per l’any vinent.

A nosaltres ens toca, com a mínim, el corresponent en referència al personal.

Ho enllestirem aviat: res.

Com deia l’entranyable Gila: “ni frio ni calor, 0”.

Zero propostes en promocionar al personal.
Zero propostes en estabilitzar els contractes eternament provisionals.
Zero propostes en funcionaritzar al personal que treballa a l’administració més d’una dècada.

Com es pot valorar una oferta pública de 23 llocs de treball: magnífica.
I la següent oferta de 22 llocs de treball: insuperable.
Però, companys meus, què s’ha fet fins avui? Un altre zero: només s’han publicat les bases de 3 llocs de treball.
De què serveix reconèixer una mancança i no posar-li remei?
Les respostes són fàcils: no som prioritats. A excepció dels quatre que fan la palmadeta a l’esquena i els riuen les gràcies, la resta, no interessem.

A l’assignació per formació: sí, podrem fer més màsters i postgraus: un 50 % més de diners. La formació permanent del personal de l’administració també és zero.

En aquest sentit, d’això li diuen professionalització. Nomenar un tècnic i després pagar-li un màster perquè sàpiga fer la feina.

Però aquest equip de govern és valent. Se’n veuen capaços de extingir el que on han pogut amortitzar: al pressupost del 2009 creen uns tècnics, perquè no siguin coordinadors. I per l’any 2010 ja no opinen el mateix: cal extingir el d’Administratiu tècnic de Medi Ambient. La resta ja està be.
No serà, curiosament, perquè es tracta d’un lloc de treball que actualment desenvolupa un representant dels treballadors?

Què n’opina el que era Regidor de Medi Ambient?

També són valents per reduir un 10 % els seus emoluments. Però no arriben al 30 % que li van fer a un treballador al juny passat.

Per continuar amb les nostres valoracions us convidem a llegir el següent post: “Valoració dels llocs de treball”.

HO HAVEU VIST?

2009-12-21T03:23:00.000-08:00

En aquestes dates pre-nadalenques, l’ambient s’encomana festiu i de celebració.

A l’assemblea, més o menys, també es va traslladar aquest sentiment de poca revolució.
Tot i que, nosaltres, com a treballadors públics no patim disminució d’ingressos ni de manca de feina, tenim les nostres reivindicacions sindicals.

Al gener, amb les mateixes forces, continuarem treballant pels nostres objectius.
Perquè aquest dies, és més important els sis títols que el que pensen 120 treballadors.

Des d’aquí, els vostres representats, us volem desitjar que l’any vinent sigui, com a mínim, una mica millor que el que deixem enrere.

Que tingueu un Bon Nadal !!

Assemblea general (l'última de l'any)

2009-12-10T04:53:00.000-08:00

Pel proper dimarts, 15 de desembre, a les 12 hores a la Sala de Plens de l'Ajuntament.
Us explicarem la situació actual, les respostes que hem tingut als escrits de reclamació presentats últimament, així com les següents actuacions.

Plantem Cara a la Crisi

2009-12-03T04:04:00.000-08:00

El dia 3 de desembre, a les sis de la tarda, els treballadors i les treballadores de Catalunya ens manifestarem a Barcelona per plantar cara a la crisi. Una nova mobilització que no començarà ni acabarà aquell dia, si no que forma part d’un calendari global de convocatòries prèvies i posteriors, i que inclou des d’assemblees de delegats i delegades, fins a concentracions i manifestacions arreu del territori, així com també a d’altres punts de l’Estat.

Els principals afectats per una crisi que no hem provocat -persones aturades, afectades per ERO, per processos de tancament d’empreses, per convenis col·lectius pendents de negociar o de salaris pendents d’actualitzar- ens mobilitzarem sota el lema Plantem cara a la crisi: feina i protecció social.

Exigirem a les administracions i a les patronals que activin les mesures necessàries per sortir de la crisi, i que puguin encaminar-nos cap a un altre model de creixement i de competitivitat.

Sortirem al carrer per advertir que els costos laborals no són el problema, i que la millora de les condicions laborals són part de la solució.

TOTS JUNTS ENS MOBILITZAREM PER PLANTAR CARA A LA CRISI, I EXIGIR:
Renovació dels convenis col·lectius pendents

Cap ERO ni tancament sense justificació

Plans de xoc per reindustrialitzar les comarques amb més atur

Protecció social per les persones aturades

Cap retallada de drets

Creació d'ocupació en els serveis públics

Fiscalitat progressiva: Que pagui més qui Més té

abans de Nadal

2009-11-30T03:07:00.000-08:00

El dia 2 de novembre varem presentar un escrit on deixem ben explicat la disconformitat que tenim els representants dels treballadors amb la manera d’actuar de l’equip de govern respecte als temes que afecten al personal d’aquesta corporació.

Durant aquest mes, en l’única reunió que hem tingut els representants i l’equip de govern, al abordar aquest escrit-manifest, l’alcaldessa va abandonar la reunió.

És l’únic “diàleg” que hem tingut al respecte.

A la propera assemblea us proposarem els següents passos per reivindicar una igualtat d’oportunitats i un acompliment de l’oferta pública promesa.

amb tú o contra tú?

2009-11-19T03:32:00.000-08:00

Cada dia és més freqüent observar, o més ben dit, detectar, la tensió que hi ha a l’ambient mentre es desenvolupa la jornada de treball.
Son les coses del dia a dia. Petits detalls, avui un, demà un altre, que mica en mica, van fent que la moral quedi malmesa.
El comentari, el fet, la situació, el com, el perquè, el quan, el qui, ...

Cada vegada son més els que tenim la sensació de la poca importància que per part dels polítics i personal afini, se li dona a la nostra feina.

Del gairebé nul interès pel què estem fent, fet aquest que queda demostrat quan només se’n recorden de nosaltres quan reben alguna queixa d’algun servei, (que per descomptat, sempre te la raó qui la presenta, mai els treballadors), o bé quan tenim que fer qualsevol treball extra.

Mentre estic fent aquest escrit, m’arriben notícies que, cada vegada, confirmen el que exposo més amunt.
En una classe de formació de riscos laborals del lloc de treball, que ara toca com a urgent fer, (dos companys han treballat amb risc i han patit les conseqüències), el responsable de donar la formació, contractada per l’empresa, (aliena a l’Ajuntament), “invita” a abandonar l’aula a una companya pel fet de preguntar-li si ella havia de ser-hi, ja que el seu nom no constava a la fitxa d’assistents.
Requerida la presència de la Cap de personal per part de la persona agreujada i pel membre del comitè d’empresa present, es dona la raó a la persona aliena a l’empresa, en detriment de lo exposat pel membre del comitè d’empresa i la treballadora.

Sempre he cregut que els nostres esforços han d’anar dirigits a desenvolupar el màxim i millor la nostra feina, no en tenir que fer-los servir per defensar-nos.
S’ha de fer sentir que la direcció està al nostre costat.
És molt difícil tirar endavant si els que governen una empresa ho fan a esquenes dels treballadors.

FORMACIÓ, de qui?

2009-11-13T04:58:00.000-08:00

No volem entrar a exposar, referència per referència, els articles de les nostres lleis que ens emparen en el dret a la formació i millora durant la nostra vida laboral.
Un més, dels molts despropòsits que s’acumulen en els últims temps, la formació dels treballadors no podia ser menys.

Nosaltres ens preguntem:

Perquè hi ha companys, (no gaires), que poden fer dos, tres i fins i tot quatre cursos de formació, en un sol any?
I mentrestant, els altres, (la majoria) encara esperem que arribi l’oferta de l’inscripció de l’any 2008?
Com es pot entendre que, polítics, personal de confiança i determinats treballadors, realitzin cursos amb càrrec a les arques municipals, amb una quantia econòmica considerable, i als treballadors de a peu no se’ns inscrigui ni tant sols en els que la Diputació organitza gratuïtament?
De què ens serveix el que cada més ens descompten de la nostra nòmina per formació?
Possiblement les respostes a aquestes preguntes, aflorin en les nostres ments sense la necessitat de grans esforços.
Tot i així, si algú desitja col•laborar amb respostes o suggeriments, serà benvingut.

3a. entrega, de 3

2009-11-12T00:23:00.000-08:00

I com si tot això no ens hagués d'afectar suficientment, resulta que la regidoria de personal fonamenta totes aquestes accions en la “professionalització” de l'ajuntament. I altra cop, nosaltres ens preguntem: Es que abans de l’arribada d’aquest equip de govern, les persones que integraven la plantilla, eren ineptes?
Es que no existia personal qualificat? No hi havia personal titulat? Sembla ser que l'única titulació i experiència l'han aportat les noves contractacions. I sembla ser que l'ajuntament, i citem paraules textuals pronunciades per un regidor de l’equip de govern, en un plenari municipal, "era un cortijo".

Sense menysprear, en cap moment als nostres companys recentment incorporats i la seva professionalitat o capacitat de treball, pensem que no és just, ni lícit, ni objectiu, obviar l'esforç de les persones que fa anys que treballen en aquest ajuntament, ni desprestigiar la seva feina o compromís vers a les tasques que en el seu moment se'ls hi va encarregar, ni convertir el seu bagatge intel•lectual o professional en nul i tot plegat per poder justificar contractacions de confiança.

Dirigir una empresa pública, implica assolir certs compromisos. Ignorar o infringir normes, afavorir o discriminar, no son les premisses que un govern democràtic hauria d'observar.

Fonamentant-nos en la reglamentació legal existent, reiterem el nostre desacord i rebuig vers als incompliments de conveni i actuacions que s’han portat a terme i que vulneren les nostres garanties, drets i llibertats com a treballadors i individus.

I per tot això, sol•licitem als dirigents de l’ajuntament que reconsiderin dites actuacions i desenvolupin l’exercici de les seves funcions en consonància amb el respecte, la tolerància i la igualtat d’oportunitats que recull el marc legal constitucional i l’ordenament jurídic de les administracions públiques.

També volem remarcar, que el nostre rebuig ha estat sempre focalitzat vers als actes que infringeixen les normatives que garanteixen la igualtat i protegeixen al conjunt dels treballadors, no essent la nostra intenció la personalització, ni el perjudici de cap empleat en particular i que encara que coneixem les repercussions que és poden donar, per quant el nostre rebuig pot ferir la sensibilitat d’alguns companys, considerem del tot necessari denunciar fets que són utilitzats com a mecanismes normals, però que són inacceptables jurídicament. Formes que sempre s’han utilitzat per contentar uns quants i que van en contra dels interessos generals, però que lamentablement, sovint aconsegueixen la divisió i l’enfrontament. Dit d’altra forma “divide y venceras”.

FORMACIÓ

2009-11-06T04:50:00.000-08:00

Per fer una mica de parentesi abans de la tercera entrega, parlarem de la formació.
Per crear una mica d’expectació, us demanarem que treballeu vosaltres.
Penseu i recopileu els cursos que heu fet últimament, ja sigui de català o de reforç de la vostra professió, com de Segurat i Salut a la feina, etc.

Amplieu el vostre arxiu a abans del 2009.

¿?

Després de Sant Menna, en parlem.

continuació: 2na part, (d'un total de 3)

2009-11-04T05:42:00.000-08:00

En primera instància, potser pertocava donar un vot de confiança, desprès ens hem agafat a l’esperança i darrerament ens ha pogut la por, però ja son masses les accions que s'han desenvolupat amb fonaments de discriminació i tractes favorables i masses les actituds reprovables amb les que ens hem hagut d'enfrontar i en les que veiem que no s'han respectat els procediments legals que son inherents en una administració local.

Així es considera en l'escrit que ha registrat recentment la UGT de Catalunya i que ens avala, per quant es sol•licita a l'Alcaldia que reconsideri certes contractacions realitzades per la via d'urgència, les assignacions de llocs de treball amb lliure designació, sense cap mena de convocatòria pública, o en el millor dels casos, amb defectes de formes, o les promocions directes que s’han portat a terme a esquenes de la normativa legal i sense cap mena d’opció a la lliure concurrència i tot això amb una clara actitud de desinformació vers als delegats de personal, que o bé rebíem les notificacions, una vegada ja decretades o bé ens assabentaven, per les publicacions dels plenaris.

Molts dels nostres companys, que fa anys que donen servei en l’ajuntament, encara es troben sense plaça i en situació vulnerable, en canvi des de l’alcaldia s'han dictat decrets directes funcionaritzant a personal de nova incorporació. I nosaltres preguntem per què aquestes prioritzacions, per davant d’unes ofertes públiques que ja existien i que l’equip de govern es va comprometre a respectar.

No s'han contemplat tampoc, els articles del conveni, en quant al vestuari necessari i obligat que l'ajuntament ha de proporcionar als treballadors i és retiren “plusos” de companys, objectant la crisis i la manca de pressupost, com a excusa per aquests nous incompliments, però nosaltres tenim la clara percepció, que aquesta crisis, només afecta a uns quants, en tant que d’altra banda s’assignen els “plusos” que prèviament s’havien retirat a uns altres empleats i es premia i es pugen les categories d’una part molt selectiva de la plantilla.

La veritable realitat de la "professionalització" de l'Ajuntament de Sentmenat" 1a. part

2009-10-30T02:07:00.000-07:00

Quan el mes de Juny de 2007 va portar un canvi de govern a l'Ajuntament de Sentmenat, els treballadors del mateix van continuar les tasques encomanades, de la mateixa manera que ho havien fet fins aquell moment i tot i que en aquests tipus de canvis, acostumen a succeir-se variacions, en quant a organització de departaments i noves premisses, variacions en molts casos acceptades i justificades, ningú ens va preparar per la realitat en la qual ens hem trobat, una realitat que lluny de respectar els principis de la igualtat i la tolerància, ens fa submergir-nos cada cop més en la indignació i la repulsa vers les decisions amb les que hem de conviure cada dia.

Des del nomenament del nou Govern, el personal ha anat callant i acceptant tot tipus d'accions, en l'esperança que tard o d'hora es complissin les promeses que ens van fer el primer dia i que ara semblen lluny i oblidades.

Resulta incomprensible que només dos anys desprès, l'equip de Govern, no recordi els inicis del seu mandat, en que els treballadors, que avui sembla ser no mereixem la categoria de professionals, vàrem continuar treballant, informant, col•laborant, i fent tot el necessari, per què l’ajuntament continués funcionant amb normalitat, en tant els nostres governants s’adaptaven al complicat dia a dia de l’administració local i els seus intrínsecs procediments legals.

Es inadmissible que aquest mateix equip de govern, que va començar visitant els diferents departaments amb la intenció de comunicar el seu missatge tranquil•litzador, de respecte, col•laboració i no discriminació, no es recordi a dia d’avui, d’aquelles, les seves premisses.

Nosaltres no oblidem, per això avui ja no callem i no acceptem.

(continua a la part 2na.)

Conclusions de l'assemblea

2009-10-26T10:36:00.000-07:00

Amb una assistència notable, hem celebrat l’ultima assemblea general per tractar els assumptes que dèiem a l’anterior post.

Situacions com l’accident del personal de la brigada, (que no ho considerem com a tal, (veieu l’altre post)), la manca d’acompliment del conveni, la nul•la oferta pública i la escassa valoració del personal anterior a les eleccions, es valoren com a suficients per reclamar un canvi d’actitud.

En principi, i amb la conformitat de la totalitat dels assistents, reclamarem un gir de 180º en les decisions unilaterals de l’equip de govern.

De la mateixa manera, conveni només hi ha un. Si s’aplica, s’aplica sencer i per a tots.
Un altre tema són els antecedents. Si en d’altres èpoques es mirava cap un altre banda, com diu un comentari, “cortijo somos todos”.

Assemblea general

2009-10-22T00:44:00.000-07:00

Avui, a les 13 hores, a la Sala de Plens.
Temes a tractar:

• Situació general.
• Oferta pública.
• Seguiment conveni.
• Torn obert

En aquest últim punt és on us convidem a que ens digueu els vostres comentaris sobre qualsevol tema que desitgeu plantejar.

Els vostres representants estan a la vostra disposició, personalment i mitjançant una adreça de correu elect.

Tot i així, si no les teniu a l’abast, no dubteu en fer servir aquesta reunió entre companys, (com quasi be sempre).

COMPLIMENT DE PRESSUPOST

2009-10-16T04:46:00.000-07:00

A finals d’any o exercici, treballem un munt de persones en redactar i elaborar un document que aprova el Ple Municipal.
Com que son previsions, no son definitives.
Què vol dir?
Doncs que l’equip de govern te capacitat per acomplir-ho, o no.

En el pressupost pel 2009 hi havia una oferta pública i una sèrie de promocions de personal.

Hi ha algú que s’hagi beneficiat d’aquest, fora dels càrrecs de confiança i dels amicíssims?
Només preguntem.

COMPLIMENT DE CONVENI

2009-10-16T04:45:00.000-07:00

Al nostre conveni, signat el 25 de juliol de l’any passat i vigent fins a finals de l’any 2011, figuren els nostres drets i deures.

Quan exigim els drets, normalment, ens els reconeixen.
És cosa nostra aplicar els nostres deures, com a treballadors que som.

Qualsevol de les parts, (treballadors o empresa) no som estrictes en aplicar-ho, per interès mutu.

El problema ve quan una de les parts sí vol aplicar-ho estrictament.

Evidentment, tornem a la primera línia: hi ha drets i deures.
No és gaire lícit exigir tots els deures i no quasi tots els drets.

Hi ha algú que no ho entengui?

VACANCES, BAIXES I ABSÈNCIES

2009-10-09T05:55:00.000-07:00

Després d’un parell de post en que no parlem de nosaltres, tornem a casa nostra, amb un tema que portarà cua. Ja us ho avancem.
VACANCES, BAIXES I ABSÈNCIES.

Com ja sabeu, tenim el dret a vacances i a dies personals.
Dissortadament, també patim baixes, (malalties comuns, no tant comuns, i/o accidents, ...)

Per aquestes absències reconegudes, plantegem un dubte:
Com ho fem?
Qui treballa?
O més ben dit: qui fa aquella feina que no es fa aquell dia?

Hi ha dues opcions, (de moment, que sapiguem nosaltres):
1a i habitual: re-empendre-ho a la tornada.
2na i menys habitual: posar un suplent.

DIFERENCIES: segons l’importància i l’urgència, caldrà una cosa o una altre. No creieu?
Doncs no.

La pregunta clau és:

Com és que els auxiliars administratius, peons, i personal del grup D i C, (traducció: els que cobren menys), necessiten de suplències i el personal de grau superior no, (traducció: els que cobren més)?

Abans de respondre, de primer cop d’ull, torneu a llegir la pregunta i penseu una mica.

us emplacem al proper post.

Xifres curioses: la negociació col•lectiva:

2009-10-09T05:04:00.000-07:00

Sembla ser que es tornen a reunir els sindicats, el govern, (central) i patronal, per negociar els convenis genèrics: metall, hosteleria, transports, serveis, ...
Recordem que arran de les peticions titllades d’inacceptables, els sindicats es van aixecar de la taula.
Per què? Resulta que la patronal, (CEOE), pretén baratar les indemnitzacions pels acomiadaments, (de l’actual 45 dies/any treballat a 20), entre d’altres mesures.
Sabeu com anem de temporalitat a Espanya?
Doncs supera el 60 %. Segons xifres oficials, (Ministerio de Trabajo), de cada 10 contractes que es fan, només 4 són per temps superiors als 3 mesos.
Si encara no us heu posat les mans al cap, afanyeu-vos: a un altre país europeu, (on també tenen crisi, però un altre tarannà, (Alemanya) aquesta xifra no supera el 10%.
També hem de dir que al sector de l’automòbil, curiosament, no hi ha acomiadaments ni ERE’s. Aquí, els subvencionem. Recordeu a un grup de polítics fent viatges al Japó per aconseguir un model de vehicle? Doncs en aquella foto, no sortien els delegats que van negociar amb l’empresa.
En aquest blog, tampoc sortiran fotos dels delegats.

més mesures anticrisi, (globalment)

2009-10-05T10:20:00.000-07:00

Avui hem tingut el plaer d’assistir-hi a una assemblea de la comarca, amb l’inestimable presencia del secretari general de l’UGT, de Catalunya, Josep Mª Alvarez.
I ho etiquetem així perquè, quan un s’acostuma al seu entorn, perd la perspectiva general.

Si fem una cerca a qualsevol mitjà de comunicació del terme “crisi” segur que ens apareixen infinitat de llocs trobats. En un diari digital d’avui mateix, a La Vanguardia, en surten “63784 Resultados”.
Cap treballador, pare de familia o jove de 19 anys sense hipoteca, pot arribar a comprendre com una empresa que no te pèrdues, continuí amb la producció però es permeti el cinisme de presentar un ERE.
Llavors ens diuen que no mengem DONUTS, ni comprem vehicles NISSAN.

Com deia, avui ens han dit xifres que m’han deixat sorpres, com a mínim.

Resulta que no és tan greu que ens apugin els impostos, (l’IVA 2 punts, l’IRPF també, etc.)
Però llavors hem de fer-nos infants per recordar d’on ve el terme “impost”.
Solidàriament, hem de pagar per tenir uns serveis, que ara ja són bàsics.
També ens agrada anar al metge i no haver de pagar la visita. Que els nostres fills puguin estudiar i, més localment, tenir llum al carrer.
Perquè això sigui veritat, cal que algú li pagui al metge, mestre o la llum.

La reflexió ve a punt si entenem que aquest augment d’impostos, es repercutirà al nostre servei. Evidentment, ens ho hem de creure. D’altre banda, no tenim més remei.

Globalment, hem de pensar que tots aquest arranjaments del nostre Passeig Anselm Clavé, els carres asfaltats de les urbanitzacions i d’altres obres, surten dels impostos.

Vist d’aquesta manera, ens puja la bilirubina solidària, no?

En un altre post, us donarem unes xifres curioses.

ACCIDENT. O NO, SI ES VEU AVENIR

2009-09-01T04:52:00.000-07:00

Ahir al migdia varem patir un accident. Dos operaris de la brigada van caure d’una bastida. Un tercer va sofrir diversos cops, sense transcendència important.
I per això diem que varem patir.
No es tracta de fer llenya d’arbre caigut, sinó de que n’aprenem alguna cosa.

1a. lliçó: no som imprescindibles.
Al dia següent de l’accident, ja hi ha personal i mitjans adequats en fer la mateixa feina.
2na. lliçó: tenim uns drets i uns deures.
Potser ja ho sabem, però sembla que es fàcil d’oblidar.
Hi ha molta gent treballant per fer implantar una normativa de seguretat.
Hi ha moltes hores dedicades a que es faci complir aquestes normes.
Quan no les fem servir, estem ignorant tot això, i l’únic perjudicat és el treballador.
3ª lliçó: l’ajuntament te unes obligacions.
I una d’aquestes és proporcionar el material necessari per desenvolupar la nostra tasca, amb unes mínimes condicions de seguretat.

I AIXÒ NO SUCCEEIX.

Perquè fem feines que sabem que no podem fer?
Perquè no ens plantem i ens neguem a fer les nostres obligacions, però sense els mitjans correctes?
Tots els treballadors tenim una resposta.

El cas greu, de fons, és que prevalen els interessos polítics als drets dels treballadors.
No és el primer accident que pateix la brigada d’obres.
Per desgràcia, tampoc serà l’últim. Si tot es resumeix a unes setmanes de baixa, em quedo dolgut, però satisfet.
No m’agradaria estar a la pell de qui hagi de escriure informes si aquella bastida atrapa a un nen jugant a la plaça, o el company de la brigada hagués de plegar definitivament de la seva feina.
Tampoc m’agradaria llegir el pregó de la festa major aquest divendres, sota les garnaldes.

Si s’ha d’engalanar la plaça perquè és festa major, es fa, com cada any.
Però algun dia, els treballadors ens plantarem i no farem tal feina perquè hi ha un risc.

Des d’avui, estic esperant aquest dia.

No som tants funcionaris

2009-08-26T00:43:00.000-07:00

En un altre post varem parlar de la manera en que es converteix un funcionari.
En aquest, volem desmitificar l’atribut que se’ns assigna popularment.
Segons la plantilla publicada ala web municipal, en som 116 treballadors, dels quals, només hi ha 35 funcionaris. La proporció surt a un 30 % de la plantilla. És a dir: un de cada tres treballadors és funcionari.

Però veiem el detall d’aquest 35 funcionaris:
• 14 són membres de la policia local,
• 2 són membres de caràcter nacional.

No son diferents als altres, sinó que és d’obligació per a l’administració, que siguin personal funcionari per poder desenvolupar la seva feina.
Com queda?
Doncs d’una plantilla de 100 treballadors, només 19 són funcionaris.
La proporció queda a un 20 % de la plantilla. És a dir: un de cada cinc treballadors és funcionari.

El punt de reflexió:
Per un altre post, quina diferència hi ha entre un treballador de l’ajuntament i un funcionari?

POSA'T A 25º

2009-08-24T00:17:00.000-07:00

Existeix una campanya per fer un us racional de l’aire condicionat a les oficines. Argumentant que no cal passar fred amb aquest electrodomèstic, que s’ha convertit en indispensable des de fa uns anys, ens recomanen ajustar-ho a 25º.
L’ajuntament de Sentmenat s’ha afegit a aquesta campanya.
Hem de dir que no hem trobat la dels 30º.
Per que també ens podíem haver afegit!
30º és la temperatura que varem assolir a principis de juliol, a les oficines de la casa gran.
Aquesta avaria no es va resoldre fins mitjans de juliol.
Estem en crisi!

Funcionarització

2009-08-20T04:12:00.000-07:00

Es tracta del procés en convertir un treballador en plantilla en funcionari.
Avui parlarem de les últimes notícies al respecte.
Surten a publicitat comparatives relacionades amb l’actual període de crisi. “En plena crisi, el govern augmenta el nombre de funcionaris”
Què te que veure una cosa amb l’altre?
L’exemple més gràfic pot ser l’administració de justicia. Qui més qui menys, ha patit o sap d’algú, immers en qualsevol procés judicial, ni que sigui per un accident de trànsit. El temps en resoldre un expedient, i aquí parlo per experiència, volta el lustre.
Un altre exemple: servei de correus. Qui no ha sentit a parlar d’algú que ha rebut una carta en dos dies? És que és per difondre-ho!
No penseu?

És un problema de personal? No cal fer grans estudis ni auditories.
El personal ha de ser funcionari?
Aquest és un tema per un altre post, en el que mirarem casa nostra.

MESURES ANTICRISI

2009-08-18T04:16:00.000-07:00

En una publicitat que varem trobar a les nostres bústies, els governants de l'ajuntament ens feien saber que s’havien auto-aplicat 15 mesures per fer front a la crisi.
Nosaltres en destaquem una de curiosa: el vestuari del personal del carrer.
L’actual conveni, vigent fins a finals de l’any 2011, preveu la dotació d’un determinat vestuari, amb el seu recanvi, per a un grup de treballadors que, per la seva funció, en necessiten de roba representativa i de protecció.
(tot plegat, frega els 600 €)

Doncs be, després de 30 anys d’ajuntaments democràtics, no hi ha diners per aquest dispendi. Un dret dels treballadors, si no una obligació pel consistori, de nou, retallat.

A la pertinent reclamació feta per nosaltres, ens responen amb una oferta generosa de roba de protecció.
Sí, llegiu be: com que no tenen diners pel pactat al conveni, hem de donar gràcies perquè ens donen el que la Llei obliga a donar.

Amb tot això, ens preguntem: quan val el totem del mig de la plaça?
El podríem vendre en un mercat de segona mà, a un ajuntament que no tingués el satèl•lit rei com a president de plaça?
Sabeu la dita de Sant Pol de Mar? Aquella que diu: “Sant Pol, Sant Pol, quina hora és?”
.../..

PERSECUCIÓ

2009-08-14T00:34:00.000-07:00

Amb aquestes línies volem DENUNCIAR l’assetjament que pretén fer l’equip de govern a una determinada treballadora en situació de baixa laboral.
Tots els responsables del personal de l’ajuntament, (Cap de RRHH, Regidor i fins i tot la pròpia Alcaldessa), han instat verbalment i per escrit, a una treballadora en situació de baixa per IT, perquè facilités les dades particulars d’accés al ordinador del seu lloc de treball.
Perquè us feu una idea: la contrasenya de la tarja de crèdit, per exemple.
Cal especificar: l’ordinador, com qualsevol altre eina de treball a l’ajuntament, és propietat del consistori, pagat pels ciutadans. Existeix una Llei que tots els treballadors municipals hem de complir, amb especial cura, entre d’altres, que és la Llei Orgànica de Protecció de Dades de caràcter personal. Doncs be, sembla ser que alguns, encara no en tenen ni idea de què va.
Especial a més d’impropi, és tornar a fer servir a la Policia Local, com a instrument notificador per transmetre amenaces per que aquesta treballadora lliuri la seva contrasenya particular o es presenti al seu lloc de treball per instruir a una substituta.

Menció apart, comentarem l’importància que tenen determinats llocs de treball, que requereixen substitució, quan arriba el període de vacances.

Podeu aprofitar aquesta setmana per donar un cop de govern: ni hi ha alcaldessa, ni secretari, ni secretària, ni interventora, ... Però tenim Cap de la Policia, que últimament fan feines molt importants! (veure el post: “Vacances?”)

LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

2009-08-12T02:28:00.000-07:00

Si volem adreçar-nos a milers de persones, podem fer servir una àmplia gama de mitjans. Aquest mateix, gratuït, arriba quasi a l’infinit, en distància i en numero de destinataris.
Si es tracta d’una notícia, avui també disposem d’una cinquantena d’emissores de televisió, per anomenar només un mitjà audiovisual.
Però, i si el que volem és el contrari? Vull dir, que no es digui aquesta notícia?
Com podem tallar aquesta sortida a la llum pública d’un fet que no ens interessa que el nostre cercle de persones ho conegui?
Els fets del passat 23 de juliol al decurs del Ple municipal, és la manera menys elegant que recordo.
Tothom que vulgui pot assabentar-se del que va passar. No és intenció nostra remenar política i treball. Ja hi son uns altres.
Des d’aquesta pàgina, només defensarem als treballadors del consistori.

La majoria absoluta permet fer veure que se sentin les altres veus per, després, fer el que es vulgui, sense tenir-les en compte.

Però la majoria absoluta no autoritza a escudar-se darrera l’autoritat, per esquivar la turmenta.

Que hagi els cossos de seguretat els que defensin l’edifici d’una esbroncada popular, com ja dic, no és el més elegant.

com es fa un funcionari?

2009-08-12T02:14:00.000-07:00

No cal buscar gaire als anuncis de feina, ni a les acadèmies d’ensenyament, on es prometen entrar a treballar com a bombers, policia local, o a l’ajuntament de qualsevol ciutat.
Ens venen el paradís, previ un petit curset de preparació per unes oposicions, a les quals es presenten unes dos mil persones, per cobrir 10 llocs de treball. Més curiós encara, és la felicitat que trobarem quan aconseguim aquell treball: estabilitat, bon sou, i com no, poca feina.
No és aquí on vull anar a parar. Serà en un altre post.
La intenció d’aquest és explicar-vos com es transforma, a l’administració, un treballador en un funcionari.

PRIMERA ETAPA: NOVELL
Tothom que comença, és novell.
A totes les empreses, el més novell és el que fa la feina que els no novells ja no fan.
El novell s’esforça en fer-les.

SEGONA ETAPA: TORNADA A LA REALITAT
El novell se n’adona de la realitat quan comprova que no és or tot el que llueix.
Ni el sou és de pel•lícula, ni la feina és entusiasmant.

TERCERA ETAPA: PER MOLT QUE FAIG, NINGÚ HO VEU
El ja no tant novell, comprova en diverses ocasions, la seva transparència.
La dedicació entusiasta ja no dona fruits.
El que abans era un esforç o un favor per un company, ara és una obligació, assumida.

QUARTA ETAPA: L’ÚLTIM EN ARRIVAR ÉS MÉS GUAPO QUE JO
Aquesta etapa torna a ser una crua tornada a la realitat.
Per fer un no sé què ni a on, cal un comandament entremig.
És clar, aquest te una titulació important!! N’ha de cobrar més!
I apareixen els sous de somni, aquesta vegada, no pel novell o ja ex-novell.
L’últim en arribar, sense haver de passar per les etapes anteriorment descrites, ja es guanya la vida més be que el trist novell.

ÚLTIMA ETAPA: ARA SÍ QUE SOC FUNCIONARI
Una vegada es superen les fases anteriors, s’entra a l’etapa del conformisme. Ja cobro prou, miro de no fer més del que em toca.

La duració de cadascuna de les etapes pot variar, en funció de l’empenta que aporti cada treballador, dels seus comandaments, o els reconeixements rebuts, o fins que el propi novell gosi de traspassar una etapa per la seva iniciativa.

Aquests, i no altres, són els requisits en que es converteix un treballador en un funcionari.

Què és un funcionari?
En un altre post.

Vacances?

2009-08-11T04:14:00.000-07:00

Arriba l'agost i tothom desconnecta.
Hauria de ser així, però la realitat no ens deixa.
Resulta dificil marxar 30 dies i no sentir cap notícia.
Si més no, en funció de la seva importància, ens assebentem més tard o més d'hora, però abans de tornar a la feina.
I així ha estat en aquest juliol.
L'agost ens farà oblidar els fets del juliol? Ho dubto.