Es tracta d’una mena d’auditoria que realitza una empresa externa a l’ajuntament, per encàrrec de la Diputació de Barcelona.
L’ajuntament li demana a la Diputació aquest servei i aquesta a una empresa externa.
El resultat hauria de ser una descripció de les funcions i responsabilitats de cada lloc de treball.
Si el nostre municipi te cinquanta carrers i es vol escombrar tots cada dia, caldrà que hi hagi deu escombriaires, si és que cada un pot escombrar cinc carrers en el seu temps laboral.
Aquesta formulació podria no ser tan simple per d’altres tasques, com ara les dels despatxos.
Bàsicament tractaria de especificar quin tipus de perfil acadèmic, quantitat de personal, cal per cada departament o funcions assignades a ells.
Associat a aquestes funcions, en conseqüència, hi ha d’haver una remuneració, equitativa amb les retribucions d’altres municipis u organismes públics.
Fins aquí tot perfecte, idíl•lic.
Ara bé, vet aquí unes qüestions que contradiuen aquestes teories:
Què passa quan assignem funcions a personal no preparat?
Com és possible que per desenvolupar una tasca que abans feia un tècnic, ara en calen tres?
Què pensem la resta dels treballadors d’aquests premis?
Què ha de fer un treballador que, durant la seva jornada laboral, ha de fer 10 quan només pot fer 7?
I què pensa el que fa 7 i veu que d’altres en fan 4?
I en la vessant econòmica:
En base a què aquell cobra més que jo?, pregunta típicament comú.
En una versió de casa nostra, si som capaços de crear una sèrie de llocs de treball, àrees, coordinadors, tècnics i departaments, i desprès preguntar si està be, la gran qüestió podria ser: de què serveix aquesta valoració dels llocs de treball?
No contents amb la independència per crear, també en sabem de desfer: som capaços de desfer el que encara no s’ha creat! Miraculós, superb, magistral.
Hagués estat més humil reconèixer una errada, però aquesta és una situació impensable per aquest equip de govern.
Què en penseu vosaltres?