Pressupost 2010

En aquestes dates toca aprovar, o no, el pressupost per l’any que ve.

Els grups polítics fan valoracions de lo be o malament que es fa la previsió per l’any vinent.

A nosaltres ens toca, com a mínim, el corresponent en referència al personal.

Ho enllestirem aviat: res.

Com deia l’entranyable Gila: “ni frio ni calor, 0”.

Zero propostes en promocionar al personal.
Zero propostes en estabilitzar els contractes eternament provisionals.
Zero propostes en funcionaritzar al personal que treballa a l’administració més d’una dècada.

Com es pot valorar una oferta pública de 23 llocs de treball: magnífica.
I la següent oferta de 22 llocs de treball: insuperable.
Però, companys meus, què s’ha fet fins avui? Un altre zero: només s’han publicat les bases de 3 llocs de treball.
De què serveix reconèixer una mancança i no posar-li remei?
Les respostes són fàcils: no som prioritats. A excepció dels quatre que fan la palmadeta a l’esquena i els riuen les gràcies, la resta, no interessem.

A l’assignació per formació: sí, podrem fer més màsters i postgraus: un 50 % més de diners. La formació permanent del personal de l’administració també és zero.

En aquest sentit, d’això li diuen professionalització. Nomenar un tècnic i després pagar-li un màster perquè sàpiga fer la feina.

Però aquest equip de govern és valent. Se’n veuen capaços de extingir el que on han pogut amortitzar: al pressupost del 2009 creen uns tècnics, perquè no siguin coordinadors. I per l’any 2010 ja no opinen el mateix: cal extingir el d’Administratiu tècnic de Medi Ambient. La resta ja està be.
No serà, curiosament, perquè es tracta d’un lloc de treball que actualment desenvolupa un representant dels treballadors?

Què n’opina el que era Regidor de Medi Ambient?

També són valents per reduir un 10 % els seus emoluments. Però no arriben al 30 % que li van fer a un treballador al juny passat.

Per continuar amb les nostres valoracions us convidem a llegir el següent post: “Valoració dels llocs de treball”.

HO HAVEU VIST?

En aquestes dates pre-nadalenques, l’ambient s’encomana festiu i de celebració.

A l’assemblea, més o menys, també es va traslladar aquest sentiment de poca revolució.
Tot i que, nosaltres, com a treballadors públics no patim disminució d’ingressos ni de manca de feina, tenim les nostres reivindicacions sindicals.

Al gener, amb les mateixes forces, continuarem treballant pels nostres objectius.
Perquè aquest dies, és més important els sis títols que el que pensen 120 treballadors.

Des d’aquí, els vostres representats, us volem desitjar que l’any vinent sigui, com a mínim, una mica millor que el que deixem enrere.


Que tingueu un Bon Nadal !!

Assemblea general (l'última de l'any)

Pel proper dimarts, 15 de desembre, a les 12 hores a la Sala de Plens de l'Ajuntament.
Us explicarem la situació actual, les respostes que hem tingut als escrits de reclamació presentats últimament, així com les següents actuacions.

Plantem Cara a la Crisi

El dia 3 de desembre, a les sis de la tarda, els treballadors i les treballadores de Catalunya ens manifestarem a Barcelona per plantar cara a la crisi. Una nova mobilització que no començarà ni acabarà aquell dia, si no que forma part d’un calendari global de convocatòries prèvies i posteriors, i que inclou des d’assemblees de delegats i delegades, fins a concentracions i manifestacions arreu del territori, així com també a d’altres punts de l’Estat.

Els principals afectats per una crisi que no hem provocat -persones aturades, afectades per ERO, per processos de tancament d’empreses, per convenis col·lectius pendents de negociar o de salaris pendents d’actualitzar- ens mobilitzarem sota el lema Plantem cara a la crisi: feina i protecció social.

Exigirem a les administracions i a les patronals que activin les mesures necessàries per sortir de la crisi, i que puguin encaminar-nos cap a un altre model de creixement i de competitivitat.

Sortirem al carrer per advertir que els costos laborals no són el problema, i que la millora de les condicions laborals són part de la solució.


TOTS JUNTS ENS MOBILITZAREM PER PLANTAR CARA A LA CRISI, I EXIGIR:
Renovació dels convenis col·lectius pendents

Cap ERO ni tancament sense justificació

Plans de xoc per reindustrialitzar les comarques amb més atur

Protecció social per les persones aturades

Cap retallada de drets

Creació d'ocupació en els serveis públics

Fiscalitat progressiva: Que pagui més qui Més té

abans de Nadal

El dia 2 de novembre varem presentar un escrit on deixem ben explicat la disconformitat que tenim els representants dels treballadors amb la manera d’actuar de l’equip de govern respecte als temes que afecten al personal d’aquesta corporació.

Durant aquest mes, en l’única reunió que hem tingut els representants i l’equip de govern, al abordar aquest escrit-manifest, l’alcaldessa va abandonar la reunió.

És l’únic “diàleg” que hem tingut al respecte.

A la propera assemblea us proposarem els següents passos per reivindicar una igualtat d’oportunitats i un acompliment de l’oferta pública promesa.

amb tú o contra tú?

Cada dia és més freqüent observar, o més ben dit, detectar, la tensió que hi ha a l’ambient mentre es desenvolupa la jornada de treball.
Son les coses del dia a dia. Petits detalls, avui un, demà un altre, que mica en mica, van fent que la moral quedi malmesa.
El comentari, el fet, la situació, el com, el perquè, el quan, el qui, ...

Cada vegada son més els que tenim la sensació de la poca importància que per part dels polítics i personal afini, se li dona a la nostra feina.

Del gairebé nul interès pel què estem fent, fet aquest que queda demostrat quan només se’n recorden de nosaltres quan reben alguna queixa d’algun servei, (que per descomptat, sempre te la raó qui la presenta, mai els treballadors), o bé quan tenim que fer qualsevol treball extra.

Mentre estic fent aquest escrit, m’arriben notícies que, cada vegada, confirmen el que exposo més amunt.
En una classe de formació de riscos laborals del lloc de treball, que ara toca com a urgent fer, (dos companys han treballat amb risc i han patit les conseqüències), el responsable de donar la formació, contractada per l’empresa, (aliena a l’Ajuntament), “invita” a abandonar l’aula a una companya pel fet de preguntar-li si ella havia de ser-hi, ja que el seu nom no constava a la fitxa d’assistents.
Requerida la presència de la Cap de personal per part de la persona agreujada i pel membre del comitè d’empresa present, es dona la raó a la persona aliena a l’empresa, en detriment de lo exposat pel membre del comitè d’empresa i la treballadora.

Sempre he cregut que els nostres esforços han d’anar dirigits a desenvolupar el màxim i millor la nostra feina, no en tenir que fer-los servir per defensar-nos.
S’ha de fer sentir que la direcció està al nostre costat.
És molt difícil tirar endavant si els que governen una empresa ho fan a esquenes dels treballadors.

FORMACIÓ, de qui?

No volem entrar a exposar, referència per referència, els articles de les nostres lleis que ens emparen en el dret a la formació i millora durant la nostra vida laboral.
Un més, dels molts despropòsits que s’acumulen en els últims temps, la formació dels treballadors no podia ser menys.

Nosaltres ens preguntem:

Perquè hi ha companys, (no gaires), que poden fer dos, tres i fins i tot quatre cursos de formació, en un sol any?
I mentrestant, els altres, (la majoria) encara esperem que arribi l’oferta de l’inscripció de l’any 2008?
Com es pot entendre que, polítics, personal de confiança i determinats treballadors, realitzin cursos amb càrrec a les arques municipals, amb una quantia econòmica considerable, i als treballadors de a peu no se’ns inscrigui ni tant sols en els que la Diputació organitza gratuïtament?
De què ens serveix el que cada més ens descompten de la nostra nòmina per formació?
Possiblement les respostes a aquestes preguntes, aflorin en les nostres ments sense la necessitat de grans esforços.
Tot i així, si algú desitja col•laborar amb respostes o suggeriments, serà benvingut.

3a. entrega, de 3

I com si tot això no ens hagués d'afectar suficientment, resulta que la regidoria de personal fonamenta totes aquestes accions en la “professionalització” de l'ajuntament. I altra cop, nosaltres ens preguntem: Es que abans de l’arribada d’aquest equip de govern, les persones que integraven la plantilla, eren ineptes?
Es que no existia personal qualificat? No hi havia personal titulat? Sembla ser que l'única titulació i experiència l'han aportat les noves contractacions. I sembla ser que l'ajuntament, i citem paraules textuals pronunciades per un regidor de l’equip de govern, en un plenari municipal, "era un cortijo".

Sense menysprear, en cap moment als nostres companys recentment incorporats i la seva professionalitat o capacitat de treball, pensem que no és just, ni lícit, ni objectiu, obviar l'esforç de les persones que fa anys que treballen en aquest ajuntament, ni desprestigiar la seva feina o compromís vers a les tasques que en el seu moment se'ls hi va encarregar, ni convertir el seu bagatge intel•lectual o professional en nul i tot plegat per poder justificar contractacions de confiança.

Dirigir una empresa pública, implica assolir certs compromisos. Ignorar o infringir normes, afavorir o discriminar, no son les premisses que un govern democràtic hauria d'observar.

Fonamentant-nos en la reglamentació legal existent, reiterem el nostre desacord i rebuig vers als incompliments de conveni i actuacions que s’han portat a terme i que vulneren les nostres garanties, drets i llibertats com a treballadors i individus.

I per tot això, sol•licitem als dirigents de l’ajuntament que reconsiderin dites actuacions i desenvolupin l’exercici de les seves funcions en consonància amb el respecte, la tolerància i la igualtat d’oportunitats que recull el marc legal constitucional i l’ordenament jurídic de les administracions públiques.

També volem remarcar, que el nostre rebuig ha estat sempre focalitzat vers als actes que infringeixen les normatives que garanteixen la igualtat i protegeixen al conjunt dels treballadors, no essent la nostra intenció la personalització, ni el perjudici de cap empleat en particular i que encara que coneixem les repercussions que és poden donar, per quant el nostre rebuig pot ferir la sensibilitat d’alguns companys, considerem del tot necessari denunciar fets que són utilitzats com a mecanismes normals, però que són inacceptables jurídicament. Formes que sempre s’han utilitzat per contentar uns quants i que van en contra dels interessos generals, però que lamentablement, sovint aconsegueixen la divisió i l’enfrontament. Dit d’altra forma “divide y venceras”.

FORMACIÓ

Per fer una mica de parentesi abans de la tercera entrega, parlarem de la formació.
Per crear una mica d’expectació, us demanarem que treballeu vosaltres.
Penseu i recopileu els cursos que heu fet últimament, ja sigui de català o de reforç de la vostra professió, com de Segurat i Salut a la feina, etc.

Amplieu el vostre arxiu a abans del 2009.

¿?

Després de Sant Menna, en parlem.

continuació: 2na part, (d'un total de 3)

En primera instància, potser pertocava donar un vot de confiança, desprès ens hem agafat a l’esperança i darrerament ens ha pogut la por, però ja son masses les accions que s'han desenvolupat amb fonaments de discriminació i tractes favorables i masses les actituds reprovables amb les que ens hem hagut d'enfrontar i en les que veiem que no s'han respectat els procediments legals que son inherents en una administració local.

Així es considera en l'escrit que ha registrat recentment la UGT de Catalunya i que ens avala, per quant es sol•licita a l'Alcaldia que reconsideri certes contractacions realitzades per la via d'urgència, les assignacions de llocs de treball amb lliure designació, sense cap mena de convocatòria pública, o en el millor dels casos, amb defectes de formes, o les promocions directes que s’han portat a terme a esquenes de la normativa legal i sense cap mena d’opció a la lliure concurrència i tot això amb una clara actitud de desinformació vers als delegats de personal, que o bé rebíem les notificacions, una vegada ja decretades o bé ens assabentaven, per les publicacions dels plenaris.

Molts dels nostres companys, que fa anys que donen servei en l’ajuntament, encara es troben sense plaça i en situació vulnerable, en canvi des de l’alcaldia s'han dictat decrets directes funcionaritzant a personal de nova incorporació. I nosaltres preguntem per què aquestes prioritzacions, per davant d’unes ofertes públiques que ja existien i que l’equip de govern es va comprometre a respectar.

No s'han contemplat tampoc, els articles del conveni, en quant al vestuari necessari i obligat que l'ajuntament ha de proporcionar als treballadors i és retiren “plusos” de companys, objectant la crisis i la manca de pressupost, com a excusa per aquests nous incompliments, però nosaltres tenim la clara percepció, que aquesta crisis, només afecta a uns quants, en tant que d’altra banda s’assignen els “plusos” que prèviament s’havien retirat a uns altres empleats i es premia i es pugen les categories d’una part molt selectiva de la plantilla.

La veritable realitat de la "professionalització" de l'Ajuntament de Sentmenat" 1a. part

Quan el mes de Juny de 2007 va portar un canvi de govern a l'Ajuntament de Sentmenat, els treballadors del mateix van continuar les tasques encomanades, de la mateixa manera que ho havien fet fins aquell moment i tot i que en aquests tipus de canvis, acostumen a succeir-se variacions, en quant a organització de departaments i noves premisses, variacions en molts casos acceptades i justificades, ningú ens va preparar per la realitat en la qual ens hem trobat, una realitat que lluny de respectar els principis de la igualtat i la tolerància, ens fa submergir-nos cada cop més en la indignació i la repulsa vers les decisions amb les que hem de conviure cada dia.

Des del nomenament del nou Govern, el personal ha anat callant i acceptant tot tipus d'accions, en l'esperança que tard o d'hora es complissin les promeses que ens van fer el primer dia i que ara semblen lluny i oblidades.

Resulta incomprensible que només dos anys desprès, l'equip de Govern, no recordi els inicis del seu mandat, en que els treballadors, que avui sembla ser no mereixem la categoria de professionals, vàrem continuar treballant, informant, col•laborant, i fent tot el necessari, per què l’ajuntament continués funcionant amb normalitat, en tant els nostres governants s’adaptaven al complicat dia a dia de l’administració local i els seus intrínsecs procediments legals.

Es inadmissible que aquest mateix equip de govern, que va començar visitant els diferents departaments amb la intenció de comunicar el seu missatge tranquil•litzador, de respecte, col•laboració i no discriminació, no es recordi a dia d’avui, d’aquelles, les seves premisses.

Nosaltres no oblidem, per això avui ja no callem i no acceptem.

(continua a la part 2na.)

Conclusions de l'assemblea

Amb una assistència notable, hem celebrat l’ultima assemblea general per tractar els assumptes que dèiem a l’anterior post.

Situacions com l’accident del personal de la brigada, (que no ho considerem com a tal, (veieu l’altre post)), la manca d’acompliment del conveni, la nul•la oferta pública i la escassa valoració del personal anterior a les eleccions, es valoren com a suficients per reclamar un canvi d’actitud.

En principi, i amb la conformitat de la totalitat dels assistents, reclamarem un gir de 180º en les decisions unilaterals de l’equip de govern.

De la mateixa manera, conveni només hi ha un. Si s’aplica, s’aplica sencer i per a tots.
Un altre tema són els antecedents. Si en d’altres èpoques es mirava cap un altre banda, com diu un comentari, “cortijo somos todos”.

Assemblea general

Avui, a les 13 hores, a la Sala de Plens.
Temes a tractar:

• Situació general.
• Oferta pública.
• Seguiment conveni.
• Torn obert

En aquest últim punt és on us convidem a que ens digueu els vostres comentaris sobre qualsevol tema que desitgeu plantejar.

Els vostres representants estan a la vostra disposició, personalment i mitjançant una adreça de correu elect.

Tot i així, si no les teniu a l’abast, no dubteu en fer servir aquesta reunió entre companys, (com quasi be sempre).

COMPLIMENT DE PRESSUPOST

A finals d’any o exercici, treballem un munt de persones en redactar i elaborar un document que aprova el Ple Municipal.
Com que son previsions, no son definitives.
Què vol dir?
Doncs que l’equip de govern te capacitat per acomplir-ho, o no.

En el pressupost pel 2009 hi havia una oferta pública i una sèrie de promocions de personal.

Hi ha algú que s’hagi beneficiat d’aquest, fora dels càrrecs de confiança i dels amicíssims?
Només preguntem.

COMPLIMENT DE CONVENI

Al nostre conveni, signat el 25 de juliol de l’any passat i vigent fins a finals de l’any 2011, figuren els nostres drets i deures.

Quan exigim els drets, normalment, ens els reconeixen.
És cosa nostra aplicar els nostres deures, com a treballadors que som.

Qualsevol de les parts, (treballadors o empresa) no som estrictes en aplicar-ho, per interès mutu.

El problema ve quan una de les parts sí vol aplicar-ho estrictament.

Evidentment, tornem a la primera línia: hi ha drets i deures.
No és gaire lícit exigir tots els deures i no quasi tots els drets.

Hi ha algú que no ho entengui?

VACANCES, BAIXES I ABSÈNCIES

Després d’un parell de post en que no parlem de nosaltres, tornem a casa nostra, amb un tema que portarà cua. Ja us ho avancem.
VACANCES, BAIXES I ABSÈNCIES.

Com ja sabeu, tenim el dret a vacances i a dies personals.
Dissortadament, també patim baixes, (malalties comuns, no tant comuns, i/o accidents, ...)

Per aquestes absències reconegudes, plantegem un dubte:
Com ho fem?
Qui treballa?
O més ben dit: qui fa aquella feina que no es fa aquell dia?

Hi ha dues opcions, (de moment, que sapiguem nosaltres):
1a i habitual: re-empendre-ho a la tornada.
2na i menys habitual: posar un suplent.

DIFERENCIES: segons l’importància i l’urgència, caldrà una cosa o una altre. No creieu?
Doncs no.

La pregunta clau és:

Com és que els auxiliars administratius, peons, i personal del grup D i C, (traducció: els que cobren menys), necessiten de suplències i el personal de grau superior no, (traducció: els que cobren més)?

Abans de respondre, de primer cop d’ull, torneu a llegir la pregunta i penseu una mica.

us emplacem al proper post.

Xifres curioses: la negociació col•lectiva:

Sembla ser que es tornen a reunir els sindicats, el govern, (central) i patronal, per negociar els convenis genèrics: metall, hosteleria, transports, serveis, ...
Recordem que arran de les peticions titllades d’inacceptables, els sindicats es van aixecar de la taula.
Per què? Resulta que la patronal, (CEOE), pretén baratar les indemnitzacions pels acomiadaments, (de l’actual 45 dies/any treballat a 20), entre d’altres mesures.
Sabeu com anem de temporalitat a Espanya?
Doncs supera el 60 %. Segons xifres oficials, (Ministerio de Trabajo), de cada 10 contractes que es fan, només 4 són per temps superiors als 3 mesos.
Si encara no us heu posat les mans al cap, afanyeu-vos: a un altre país europeu, (on també tenen crisi, però un altre tarannà, (Alemanya) aquesta xifra no supera el 10%.
També hem de dir que al sector de l’automòbil, curiosament, no hi ha acomiadaments ni ERE’s. Aquí, els subvencionem. Recordeu a un grup de polítics fent viatges al Japó per aconseguir un model de vehicle? Doncs en aquella foto, no sortien els delegats que van negociar amb l’empresa.
En aquest blog, tampoc sortiran fotos dels delegats.

més mesures anticrisi, (globalment)

Avui hem tingut el plaer d’assistir-hi a una assemblea de la comarca, amb l’inestimable presencia del secretari general de l’UGT, de Catalunya, Josep Mª Alvarez.
I ho etiquetem així perquè, quan un s’acostuma al seu entorn, perd la perspectiva general.

Si fem una cerca a qualsevol mitjà de comunicació del terme “crisi” segur que ens apareixen infinitat de llocs trobats. En un diari digital d’avui mateix, a La Vanguardia, en surten “63784 Resultados”.
Cap treballador, pare de familia o jove de 19 anys sense hipoteca, pot arribar a comprendre com una empresa que no te pèrdues, continuí amb la producció però es permeti el cinisme de presentar un ERE.
Llavors ens diuen que no mengem DONUTS, ni comprem vehicles NISSAN.

Com deia, avui ens han dit xifres que m’han deixat sorpres, com a mínim.

Resulta que no és tan greu que ens apugin els impostos, (l’IVA 2 punts, l’IRPF també, etc.)
Però llavors hem de fer-nos infants per recordar d’on ve el terme “impost”.
Solidàriament, hem de pagar per tenir uns serveis, que ara ja són bàsics.
També ens agrada anar al metge i no haver de pagar la visita. Que els nostres fills puguin estudiar i, més localment, tenir llum al carrer.
Perquè això sigui veritat, cal que algú li pagui al metge, mestre o la llum.

La reflexió ve a punt si entenem que aquest augment d’impostos, es repercutirà al nostre servei. Evidentment, ens ho hem de creure. D’altre banda, no tenim més remei.

Globalment, hem de pensar que tots aquest arranjaments del nostre Passeig Anselm Clavé, els carres asfaltats de les urbanitzacions i d’altres obres, surten dels impostos.

Vist d’aquesta manera, ens puja la bilirubina solidària, no?

En un altre post, us donarem unes xifres curioses.

ACCIDENT. O NO, SI ES VEU AVENIR

Ahir al migdia varem patir un accident. Dos operaris de la brigada van caure d’una bastida. Un tercer va sofrir diversos cops, sense transcendència important.
I per això diem que varem patir.
No es tracta de fer llenya d’arbre caigut, sinó de que n’aprenem alguna cosa.

1a. lliçó: no som imprescindibles.
Al dia següent de l’accident, ja hi ha personal i mitjans adequats en fer la mateixa feina.
2na. lliçó: tenim uns drets i uns deures.
Potser ja ho sabem, però sembla que es fàcil d’oblidar.
Hi ha molta gent treballant per fer implantar una normativa de seguretat.
Hi ha moltes hores dedicades a que es faci complir aquestes normes.
Quan no les fem servir, estem ignorant tot això, i l’únic perjudicat és el treballador.
3ª lliçó: l’ajuntament te unes obligacions.
I una d’aquestes és proporcionar el material necessari per desenvolupar la nostra tasca, amb unes mínimes condicions de seguretat.

I AIXÒ NO SUCCEEIX.


Perquè fem feines que sabem que no podem fer?
Perquè no ens plantem i ens neguem a fer les nostres obligacions, però sense els mitjans correctes?
Tots els treballadors tenim una resposta.

El cas greu, de fons, és que prevalen els interessos polítics als drets dels treballadors.
No és el primer accident que pateix la brigada d’obres.
Per desgràcia, tampoc serà l’últim. Si tot es resumeix a unes setmanes de baixa, em quedo dolgut, però satisfet.
No m’agradaria estar a la pell de qui hagi de escriure informes si aquella bastida atrapa a un nen jugant a la plaça, o el company de la brigada hagués de plegar definitivament de la seva feina.
Tampoc m’agradaria llegir el pregó de la festa major aquest divendres, sota les garnaldes.

Si s’ha d’engalanar la plaça perquè és festa major, es fa, com cada any.
Però algun dia, els treballadors ens plantarem i no farem tal feina perquè hi ha un risc.

Des d’avui, estic esperant aquest dia.

No som tants funcionaris

En un altre post varem parlar de la manera en que es converteix un funcionari.
En aquest, volem desmitificar l’atribut que se’ns assigna popularment.
Segons la plantilla publicada ala web municipal, en som 116 treballadors, dels quals, només hi ha 35 funcionaris. La proporció surt a un 30 % de la plantilla. És a dir: un de cada tres treballadors és funcionari.

Però veiem el detall d’aquest 35 funcionaris:
• 14 són membres de la policia local,
• 2 són membres de caràcter nacional.

No son diferents als altres, sinó que és d’obligació per a l’administració, que siguin personal funcionari per poder desenvolupar la seva feina.
Com queda?
Doncs d’una plantilla de 100 treballadors, només 19 són funcionaris.
La proporció queda a un 20 % de la plantilla. És a dir: un de cada cinc treballadors és funcionari.

El punt de reflexió:
Per un altre post, quina diferència hi ha entre un treballador de l’ajuntament i un funcionari?

POSA'T A 25º

Existeix una campanya per fer un us racional de l’aire condicionat a les oficines. Argumentant que no cal passar fred amb aquest electrodomèstic, que s’ha convertit en indispensable des de fa uns anys, ens recomanen ajustar-ho a 25º.
L’ajuntament de Sentmenat s’ha afegit a aquesta campanya.
Hem de dir que no hem trobat la dels 30º.
Per que també ens podíem haver afegit!
30º és la temperatura que varem assolir a principis de juliol, a les oficines de la casa gran.
Aquesta avaria no es va resoldre fins mitjans de juliol.
Estem en crisi!

Funcionarització

Es tracta del procés en convertir un treballador en plantilla en funcionari.
Avui parlarem de les últimes notícies al respecte.
Surten a publicitat comparatives relacionades amb l’actual període de crisi. “En plena crisi, el govern augmenta el nombre de funcionaris”
Què te que veure una cosa amb l’altre?
L’exemple més gràfic pot ser l’administració de justicia. Qui més qui menys, ha patit o sap d’algú, immers en qualsevol procés judicial, ni que sigui per un accident de trànsit. El temps en resoldre un expedient, i aquí parlo per experiència, volta el lustre.
Un altre exemple: servei de correus. Qui no ha sentit a parlar d’algú que ha rebut una carta en dos dies? És que és per difondre-ho!
No penseu?

És un problema de personal? No cal fer grans estudis ni auditories.
El personal ha de ser funcionari?
Aquest és un tema per un altre post, en el que mirarem casa nostra.

MESURES ANTICRISI

En una publicitat que varem trobar a les nostres bústies, els governants de l'ajuntament ens feien saber que s’havien auto-aplicat 15 mesures per fer front a la crisi.
Nosaltres en destaquem una de curiosa: el vestuari del personal del carrer.
L’actual conveni, vigent fins a finals de l’any 2011, preveu la dotació d’un determinat vestuari, amb el seu recanvi, per a un grup de treballadors que, per la seva funció, en necessiten de roba representativa i de protecció.
(tot plegat, frega els 600 €)

Doncs be, després de 30 anys d’ajuntaments democràtics, no hi ha diners per aquest dispendi. Un dret dels treballadors, si no una obligació pel consistori, de nou, retallat.

A la pertinent reclamació feta per nosaltres, ens responen amb una oferta generosa de roba de protecció.
Sí, llegiu be: com que no tenen diners pel pactat al conveni, hem de donar gràcies perquè ens donen el que la Llei obliga a donar.

Amb tot això, ens preguntem: quan val el totem del mig de la plaça?
El podríem vendre en un mercat de segona mà, a un ajuntament que no tingués el satèl•lit rei com a president de plaça?
Sabeu la dita de Sant Pol de Mar? Aquella que diu: “Sant Pol, Sant Pol, quina hora és?”
.../..

PERSECUCIÓ

Amb aquestes línies volem DENUNCIAR l’assetjament que pretén fer l’equip de govern a una determinada treballadora en situació de baixa laboral.
Tots els responsables del personal de l’ajuntament, (Cap de RRHH, Regidor i fins i tot la pròpia Alcaldessa), han instat verbalment i per escrit, a una treballadora en situació de baixa per IT, perquè facilités les dades particulars d’accés al ordinador del seu lloc de treball.
Perquè us feu una idea: la contrasenya de la tarja de crèdit, per exemple.
Cal especificar: l’ordinador, com qualsevol altre eina de treball a l’ajuntament, és propietat del consistori, pagat pels ciutadans. Existeix una Llei que tots els treballadors municipals hem de complir, amb especial cura, entre d’altres, que és la Llei Orgànica de Protecció de Dades de caràcter personal. Doncs be, sembla ser que alguns, encara no en tenen ni idea de què va.
Especial a més d’impropi, és tornar a fer servir a la Policia Local, com a instrument notificador per transmetre amenaces per que aquesta treballadora lliuri la seva contrasenya particular o es presenti al seu lloc de treball per instruir a una substituta.

Menció apart, comentarem l’importància que tenen determinats llocs de treball, que requereixen substitució, quan arriba el període de vacances.

Podeu aprofitar aquesta setmana per donar un cop de govern: ni hi ha alcaldessa, ni secretari, ni secretària, ni interventora, ... Però tenim Cap de la Policia, que últimament fan feines molt importants! (veure el post: “Vacances?”)

LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

Si volem adreçar-nos a milers de persones, podem fer servir una àmplia gama de mitjans. Aquest mateix, gratuït, arriba quasi a l’infinit, en distància i en numero de destinataris.
Si es tracta d’una notícia, avui també disposem d’una cinquantena d’emissores de televisió, per anomenar només un mitjà audiovisual.
Però, i si el que volem és el contrari? Vull dir, que no es digui aquesta notícia?
Com podem tallar aquesta sortida a la llum pública d’un fet que no ens interessa que el nostre cercle de persones ho conegui?
Els fets del passat 23 de juliol al decurs del Ple municipal, és la manera menys elegant que recordo.
Tothom que vulgui pot assabentar-se del que va passar. No és intenció nostra remenar política i treball. Ja hi son uns altres.
Des d’aquesta pàgina, només defensarem als treballadors del consistori.

La majoria absoluta permet fer veure que se sentin les altres veus per, després, fer el que es vulgui, sense tenir-les en compte.

Però la majoria absoluta no autoritza a escudar-se darrera l’autoritat, per esquivar la turmenta.

Que hagi els cossos de seguretat els que defensin l’edifici d’una esbroncada popular, com ja dic, no és el més elegant.

com es fa un funcionari?

No cal buscar gaire als anuncis de feina, ni a les acadèmies d’ensenyament, on es prometen entrar a treballar com a bombers, policia local, o a l’ajuntament de qualsevol ciutat.
Ens venen el paradís, previ un petit curset de preparació per unes oposicions, a les quals es presenten unes dos mil persones, per cobrir 10 llocs de treball. Més curiós encara, és la felicitat que trobarem quan aconseguim aquell treball: estabilitat, bon sou, i com no, poca feina.
No és aquí on vull anar a parar. Serà en un altre post.
La intenció d’aquest és explicar-vos com es transforma, a l’administració, un treballador en un funcionari.

PRIMERA ETAPA: NOVELL
Tothom que comença, és novell.
A totes les empreses, el més novell és el que fa la feina que els no novells ja no fan.
El novell s’esforça en fer-les.

SEGONA ETAPA: TORNADA A LA REALITAT
El novell se n’adona de la realitat quan comprova que no és or tot el que llueix.
Ni el sou és de pel•lícula, ni la feina és entusiasmant.

TERCERA ETAPA: PER MOLT QUE FAIG, NINGÚ HO VEU
El ja no tant novell, comprova en diverses ocasions, la seva transparència.
La dedicació entusiasta ja no dona fruits.
El que abans era un esforç o un favor per un company, ara és una obligació, assumida.

QUARTA ETAPA: L’ÚLTIM EN ARRIVAR ÉS MÉS GUAPO QUE JO
Aquesta etapa torna a ser una crua tornada a la realitat.
Per fer un no sé què ni a on, cal un comandament entremig.
És clar, aquest te una titulació important!! N’ha de cobrar més!
I apareixen els sous de somni, aquesta vegada, no pel novell o ja ex-novell.
L’últim en arribar, sense haver de passar per les etapes anteriorment descrites, ja es guanya la vida més be que el trist novell.

ÚLTIMA ETAPA: ARA SÍ QUE SOC FUNCIONARI
Una vegada es superen les fases anteriors, s’entra a l’etapa del conformisme. Ja cobro prou, miro de no fer més del que em toca.

La duració de cadascuna de les etapes pot variar, en funció de l’empenta que aporti cada treballador, dels seus comandaments, o els reconeixements rebuts, o fins que el propi novell gosi de traspassar una etapa per la seva iniciativa.

Aquests, i no altres, són els requisits en que es converteix un treballador en un funcionari.

Què és un funcionari?
En un altre post.

Vacances?

Arriba l'agost i tothom desconnecta.
Hauria de ser així, però la realitat no ens deixa.
Resulta dificil marxar 30 dies i no sentir cap notícia.
Si més no, en funció de la seva importància, ens assebentem més tard o més d'hora, però abans de tornar a la feina.
I així ha estat en aquest juliol.
L'agost ens farà oblidar els fets del juliol? Ho dubto.