El nostre amic "El Gat Invisible" ens avança una visió del nostre futur.
dilluns, 11 d’octubre del 2010
dijous, 30 de setembre del 2010
Un dia per recordar
No va ser un dia qualsevol. Una vaga general no es fa cada any.
No valorarem estadístiques ni tampoc els fets violents, aliens a les manifestacions.
El que sentim els vostres representants només és orgull. I ens ho referma el nostre sindicat.
http://www.josepmariaalvarez.net/blog/
No valorarem estadístiques ni tampoc els fets violents, aliens a les manifestacions.
El que sentim els vostres representants només és orgull. I ens ho referma el nostre sindicat.
http://www.josepmariaalvarez.net/blog/
dimecres, 29 de setembre del 2010
Diari del 29-S
7 matí: no sento els cotxes dels veins.
8,30 h: surto al carrer i hi son aparcats.
11 h: ens dirigim cap al centre de Sabadell i ens trobem amb molts ciclistes, d'excursió.
No esns creuem amb cap bus de línia.
Ja dintre de Sabadell, la Gran Vía porta menys vehicles que un diumenge tranquil.
Els comerços hi son tancats, gairebé la meitat.
Els bars són quasi tots oberts, (el dia que la restauració faci una vaga en aquest país, sí que serà greu). La biblioteca està tancada. Tampoc veiem el bus de línia urbana.
Amb poc temps ens trobem envoltats de molta, molta gent, amb senyeres sindicals, samarretes reivindicatives i tota una sèrie de vestuari per l'ocasió.
Comença la mani, Rambla abaix.
Totes les persianes abaixades. I les que no, quatre crits les fan baixar. És la valentia de l'anonimat i del grup. Només són quatre els que es resisteixen a fer front als milers de manifestants, cridant el seu dret a treballar.
13 h: ja hem tornat a pujar la Rambla. Els crits s'han sentit: gent d'arreu diem que feia falta, una vaga general.
13,30 h: arrepleguem banderes. Tornem a casa dinar, més d'hora del que és habitual.
A la tarda ens espera una de més grosa, a la ciutat condal.
Sentireu que les manifestants eren 4. I que els vaguistes eren 10.
Nosaltres, per estrany que soni, dies com avui, ens fan sentir-nos orgullosos de representar-vos.
Salut.
dilluns, 27 de setembre del 2010
“La vicepresidenta Elena Salgado modifica el decreto que prohibía el endeudamiento a los ayuntamientos. “
Después de intensas negociaciones entre las entidades municipalistas y la vicepresidenta económica Elena Salgado, al final, se ha llegado al acuerdo de flexibilizar el decreto que prohibía el endeudamiento municipal a partir de enero de 2011. A la espera de que dicha rectificación se publique, y comprobar realmente cuáles son las condiciones, se ha avanzado que los municipios con una deuda inferior al 75% podrán seguir accediendo a crédito.
Aquesta informació apareix en la pàgina personal d’un alcalde del Vallès Occidental. No volem ni publicitar-ho.
Però és la prova de que, a base de força, pressió o per interessos comuns, els DECRETAZOS també es poden canviar.
És una raó important per fer la Vaga que ens toca fer. Ens agradaria poder oferir-vos d’altres notícies que parlessin com ara de beneficis socials, pujades de salaris, o formació als treballadors. Però toca convidar-vos a fer Vaga.
És trist i gens encoratjador. Però no tolerarem que es diguin les mentides que podeu sentir sobre la ineficàcia dels sindicats.
Però és la prova de que, a base de força, pressió o per interessos comuns, els DECRETAZOS també es poden canviar.
És una raó important per fer la Vaga que ens toca fer. Ens agradaria poder oferir-vos d’altres notícies que parlessin com ara de beneficis socials, pujades de salaris, o formació als treballadors. Però toca convidar-vos a fer Vaga.
És trist i gens encoratjador. Però no tolerarem que es diguin les mentides que podeu sentir sobre la ineficàcia dels sindicats.
sense títol, (1)
Conversa sentida un dia com el di…… en un punt qualsevol del nostre poble:
- Ja t’has apuntat a la nova piscina?
- Sí, sí. Però no hi treballa ningú del poble.
- Com?
- Sí, el meu nebot ha anat a portar el currículum i li van contestar que molt bé, però de que de part de qui venia.
- Eh?
Sense paraules.
- Ja t’has apuntat a la nova piscina?
- Sí, sí. Però no hi treballa ningú del poble.
- Com?
- Sí, el meu nebot ha anat a portar el currículum i li van contestar que molt bé, però de que de part de qui venia.
- Eh?
Sense paraules.
dimecres, 22 de setembre del 2010
ASSEMBLEA GENERAL: VAGA GENERAL 29S
Avui, a les 13 h, a la Sala de Plens de l'Ajuntament, us informarem sobre a nova imposició que ens ha caigut: la reforma laboral del Zapatero.
Després de molt de temps lluitant per les precàries condicions de treball del jovent, edats de jubilació mal planificades, modes de contractació tercermundistes, i un llarg etcètera, ens planten, sense cap tipus de consens, aquesta reforma.
Sindicalment, no només no preveiem una nul·la sortida de la crisi, sinó que, pitjor encara, la sortida serà més lenta, llarga i dolorosa.
El futur, amb aquest panorama, el preveiem fosc, més fosc encara del que tenim ara.
Per aquest motiu, tots dos sindicats majoritaris, convoquem una vaga general, pel proper 29 de setembre.
Després de molt de temps lluitant per les precàries condicions de treball del jovent, edats de jubilació mal planificades, modes de contractació tercermundistes, i un llarg etcètera, ens planten, sense cap tipus de consens, aquesta reforma.
Sindicalment, no només no preveiem una nul·la sortida de la crisi, sinó que, pitjor encara, la sortida serà més lenta, llarga i dolorosa.
El futur, amb aquest panorama, el preveiem fosc, més fosc encara del que tenim ara.
Per aquest motiu, tots dos sindicats majoritaris, convoquem una vaga general, pel proper 29 de setembre.
dimecres, 15 de setembre del 2010
Està a les nostres mans.
Heu tingut notícies sobre la genial idea del president d’una línia aèria de baix cost, que proposa prescindir del copilot, en els vols de curta durada, per baratar costos?
La resposta d’un copilot: proposa ell, (el copilot), substituir el director general per un auxiliar de vol, amb unes remuneracions 10 vegades inferior. Així l’estalvi pot ser molt més important.
Encara no sabem el resultat. Ja us assabentareu.
Gràcia, per no plorar, també fa la següent notícia:
Com be sabeu, el Govern central va aprovar una sèrie de mesures per minvar el dèficit públic. Ho haureu pogut comprovar a la vostra pròpia nomina.
Però també va limitar els finançaments dels ajuntaments, amb lo qual, no podrien endeutar-se més del que ja hi eren.
Vet aquí que això fa mal!
Amb la efectivitat i diligència que els caracteritza, els polítics, regidors i concejals, van clamar al cel i la Moncloa. “Poderoso don din”. “Ni din sin don, ni don sin din”.
Què farem ara?
Que facin vaga els funcionaris no te importància. Que es manifestin, tampoc. Però que no puguin disposar de fluid econòmic, ÉS MOLT GREU!
Correm que fem tard i canviem el Decretazo per un decretillo, on suavitzarem les mesures.
També em fa riure, però sense caure de la cadira, el que sento des de Madrid: volen estalviar 70 milions d’euros, desfent-se de 2000 alliberats sindicals.
I jo proposo: desfem-nos de 2000 polítics, assessors, caps d’àrees, ... i estalviarem 700 milions!
Conec uns quants d’alliberats sindicals i us puc ben assegurar que no son mileuristes, però els hi falta ben poc.
Està a les nostres mans: riure’ns d’ells. El dia 29 tenim una oportunitat.
La resposta d’un copilot: proposa ell, (el copilot), substituir el director general per un auxiliar de vol, amb unes remuneracions 10 vegades inferior. Així l’estalvi pot ser molt més important.
Encara no sabem el resultat. Ja us assabentareu.
Gràcia, per no plorar, també fa la següent notícia:
Com be sabeu, el Govern central va aprovar una sèrie de mesures per minvar el dèficit públic. Ho haureu pogut comprovar a la vostra pròpia nomina.
Però també va limitar els finançaments dels ajuntaments, amb lo qual, no podrien endeutar-se més del que ja hi eren.
Vet aquí que això fa mal!
Amb la efectivitat i diligència que els caracteritza, els polítics, regidors i concejals, van clamar al cel i la Moncloa. “Poderoso don din”. “Ni din sin don, ni don sin din”.
Què farem ara?
Que facin vaga els funcionaris no te importància. Que es manifestin, tampoc. Però que no puguin disposar de fluid econòmic, ÉS MOLT GREU!
Correm que fem tard i canviem el Decretazo per un decretillo, on suavitzarem les mesures.
També em fa riure, però sense caure de la cadira, el que sento des de Madrid: volen estalviar 70 milions d’euros, desfent-se de 2000 alliberats sindicals.
I jo proposo: desfem-nos de 2000 polítics, assessors, caps d’àrees, ... i estalviarem 700 milions!
Conec uns quants d’alliberats sindicals i us puc ben assegurar que no son mileuristes, però els hi falta ben poc.
Està a les nostres mans: riure’ns d’ells. El dia 29 tenim una oportunitat.
dilluns, 30 d’agost del 2010
ARA FA UN ANY, …
Avui, dilluns, podeu passar per la Plaça de la Vila i ensumar l’olor de Festa Major.
I recordem que, ara fa un any, varem patir un accident laboral. Uns companys van caure de dalt d’una bastida. No podem dir gràcies a qui o què, avui, allò és un record d’un accident que podia haver estat molt greu.
Els companys continuen treballant, però, avui, dilluns, hi ha una plataforma col•locant les banderetes. És un bon senyal.
Queda molt camí per fer, en matèria de seguretat a la feina. Però s’està fent i se n’ha fet.
Som nosaltres mateixos els que hem de ser conscients del que podem fer i del que no. Som responsables de la nostra feina i de com realitzar-la. No cal demostrar cap valentia a ningú. Si es necessari, cal posar les eines necessàries per desenvolupar la feina. Avui ho podem veure.
I ara falta un mes per la propera Vaga General. Després de la Festa Major us posarem al dia.
Feliç retorn!
divendres, 13 d’agost del 2010
PRIMER ANIVERSARI
Ha passat un any ja des que va néixer aquest blog.
És un bon moment per fer balanç.
Aquest blog va néixer amb l’esperit de comunicar el que no es pot dir en una assemblea, pel contingut o la importància de convocar-la, i el d'arribar a la totalitat dels treballadors. També és cert que l'accés a la xarxa és obert a tothom, però no tenim res a amagar o callar.
En el seu inici varem fer la difusió, únicament, per boca-orella. És a dir, el que volia llegir-lo, ens demanava l’adreça. Ara per ara, la difusió és més amplia.
Ens agradaria saber la vostra opinió al respecte. No dubteu en enviar-nos qualsevol comentari sobre aquest tema.
Del que rebrem, farem els canvis pertinents. O no.
És un bon moment per fer balanç.
Aquest blog va néixer amb l’esperit de comunicar el que no es pot dir en una assemblea, pel contingut o la importància de convocar-la, i el d'arribar a la totalitat dels treballadors. També és cert que l'accés a la xarxa és obert a tothom, però no tenim res a amagar o callar.
En el seu inici varem fer la difusió, únicament, per boca-orella. És a dir, el que volia llegir-lo, ens demanava l’adreça. Ara per ara, la difusió és més amplia.
Ens agradaria saber la vostra opinió al respecte. No dubteu en enviar-nos qualsevol comentari sobre aquest tema.
Del que rebrem, farem els canvis pertinents. O no.
dijous, 8 de juliol del 2010
PARADIS FISCAL
Això és el que pot semblar el nostre municipi.
Hom podria opinar que és una exageració, però només es tracta de veure-ho des de fora.
Tornem a recordar la variació del capítol I del pressupost, (exercici 2008, 2009 i 2010). Ens sembla perfecte les bones retribucions del personal, sempre i quan siguin equitatives, demostrables i/o respectuoses amb la resta de companys. Evidentment que no és el cas.
També tindrem en conta les retribucions dels regidors. Ara els hi calen tres juntes de govern per realitzar la mateixa tasca que abans es feia amb dues, tot i que aquest és un tema polític, però també afecta a les finances municipals.
Per adobar-ho: el decret 8/2010, no està fet per ells.
Quan tots ens trobem amb rebaixes salarials, resulta que els polítics no s’apliquen el mateix conte.
Tant superior és aquesta classe política als treballadors?
No ens valen les excuses.
La crisi la patim tots els empleats, però, lamentablement, mentre no estigui regulat, els polítics continuaran amb la seva llibertat per excedir-se, atribuir-se remuneracions, quitances d’agraïment, malgastar o invertir al seu criteri...
Estem segurs de que tots nosaltres estaríem d’acord en que, si aconseguiríem pal•liar la crisi, no faríem cap vaga. Pensem que la conjuntura és genèrica, no pas local. Però el cert és que disbauxes i festes a les corporacions, també han provocat la situació en què ens trobem.
Per histories com aquesta, podem trobar, a casa nostra, un enginyer que cobra mil euros i un mig coordinador que el duplica, (en retribució, que no feina).
Anem com anem.
Hom podria opinar que és una exageració, però només es tracta de veure-ho des de fora.
Tornem a recordar la variació del capítol I del pressupost, (exercici 2008, 2009 i 2010). Ens sembla perfecte les bones retribucions del personal, sempre i quan siguin equitatives, demostrables i/o respectuoses amb la resta de companys. Evidentment que no és el cas.
També tindrem en conta les retribucions dels regidors. Ara els hi calen tres juntes de govern per realitzar la mateixa tasca que abans es feia amb dues, tot i que aquest és un tema polític, però també afecta a les finances municipals.
Per adobar-ho: el decret 8/2010, no està fet per ells.
Quan tots ens trobem amb rebaixes salarials, resulta que els polítics no s’apliquen el mateix conte.
Tant superior és aquesta classe política als treballadors?
No ens valen les excuses.
La crisi la patim tots els empleats, però, lamentablement, mentre no estigui regulat, els polítics continuaran amb la seva llibertat per excedir-se, atribuir-se remuneracions, quitances d’agraïment, malgastar o invertir al seu criteri...
Estem segurs de que tots nosaltres estaríem d’acord en que, si aconseguiríem pal•liar la crisi, no faríem cap vaga. Pensem que la conjuntura és genèrica, no pas local. Però el cert és que disbauxes i festes a les corporacions, també han provocat la situació en què ens trobem.
Per histories com aquesta, podem trobar, a casa nostra, un enginyer que cobra mil euros i un mig coordinador que el duplica, (en retribució, que no feina).
Anem com anem.
dimecres, 23 de juny del 2010
ABANS DE VACANCES
Les mobilitzacions continuen.
Per si no teníem prou amb la retallada dels nostres salaris, l’adoben amb una reforma laboral sense consensuar amb els sindicats, que només satisfà als empresaris. Després de mesos de negociacions sense acord, la reforma laboral que s’està tramitant, torna a agredir els drets adquirits dels treballadors.
La patronal guanya en les seves imposicions: acomiadament lliure i quasi gratuït i lliure; flexibilitat en contractacions temporals; edat de jubilació postergada, ...
Tots aquest termes fereixen el que hem guanyat al llarg de molts anys. Es tracta d’una altra concessió, en èpoques de crisi, als amos dels diners, en detriment de la classe treballadora.
Per part nostra, diguin el que diguin, farem la nostra tasca: no deixar-nos trepitjar ni perdre un sol dels nostres drets.
El 30 de juny, manifestacions
Tot i que la vaga general, convocada a tot l'Estat, serà el 29 de setembre, el calendari de mobilitzacions contra la reforma laboral aprovada pel Govern central comença ara mateix. El proper dimecres, 30 de juny, sortirem al carrer a dir NO a l'acomiadament més fàcil i barat, NO a la temporalitat abusiva, NO a donar més poder als empresaris, NO a la congelació de les pensions, NO a les retallades salarials i socials.
A Catalunya, ens manifestarem a totes aquestes ciutats:
Barcelona: Plaça Urquinaona, 18.30 h
Tarragona: Plaça de l'Ajuntament, 19.00 h
Lleida: Plaça Víctor Siurana, 19.00 h
Girona: Plaça de la Independència, 18.30 h
Tortosa: Plaça de l'Auditori Felip Pedrell, 19.30 h
El nostre sindicat proporcionarà autocars, des de l’estació d’autobusos de Sabadell. Cal que ens confirmeu l’assistència el més aviat possible.
El 29 de setembre, VAGA GENERAL
Us adjuntem l’octaveta on s’argumenta amb 10 raons, el que es clamava al cel: una vaga GENERAL arreu del país.
Us hem d’agrair dues cosetes: la difusió d’aquest missatge als que no tenen correu i que, quan estimeu que ja no el necessiteu, fer-ne un ús adient.
Per la nostra part, continuarem informant-vos, tot desitjant-vos que gaudiu d’unes merescudes vacances.
Salut i força per la tardor!
dijous, 10 de juny del 2010
Nota informativa sobre l’incidència d’avui:
Aquesta nit tot el municipi ha patit una falta de subministrament elèctric.
A primera hora de la nostra jornada, l’edifici de l’ajuntament no comptava amb subministra elèctric ni informàtic.
Aquesta avaria ha durat uns tres quarts d’hora. Tot a punt per una important reunió que han assistit molta gent important del consistori.
Tot plegat, enllaçat amb l’hora del catòlic esmorzar.
Valoració sindical:
De 8 a 11 h un 80%, sobre una plantilla total amb dret a vaga de 110 treballadors, no ha pogut desenvolupar la seva tasca diària.
No és una vaga, però oi que ho pot semblar?
Faig meu un pensament que em diu la meva neboda:
“estadística és aquella ciència que diu que:
Si jo em menjo dos pollastres davant teu, i tu cap ni un, es dedueix que ens hem menjat un pollastre cadascú.”
A primera hora de la nostra jornada, l’edifici de l’ajuntament no comptava amb subministra elèctric ni informàtic.
Aquesta avaria ha durat uns tres quarts d’hora. Tot a punt per una important reunió que han assistit molta gent important del consistori.
Tot plegat, enllaçat amb l’hora del catòlic esmorzar.
Valoració sindical:
De 8 a 11 h un 80%, sobre una plantilla total amb dret a vaga de 110 treballadors, no ha pogut desenvolupar la seva tasca diària.
No és una vaga, però oi que ho pot semblar?
Faig meu un pensament que em diu la meva neboda:
“estadística és aquella ciència que diu que:
Si jo em menjo dos pollastres davant teu, i tu cap ni un, es dedueix que ens hem menjat un pollastre cadascú.”
dimecres, 9 de juny del 2010
conclusions del 8
En d’altres mitjans podreu sentir dades. Us les podeu creure les que més us agradin.
Si mireu l’escola bressol, on ha participat el 100%, no ho compareu amb la policia local, on no poden manifestar-se.
Els vostres representants us volem dir que cap jornada de vaga és un èxit: provenen d’un fracàs de diàleg, o manca d’ell.
De lo que podem estar segurs, és que ens han sentit. No ens manifestàvem pel canvi climàtic, ni per l’energia nuclear ni pel vessament de la BP.
Varem cridar pels nostres drets: econòmics i de respecte. Perquè portem molts anys sense que ningú s’enrecordi de nosaltres només que per anar a la cua dels beneficiaris del país del benestar.
Per aquest motius, dies com el d’ahir, ens fan sentir-nos orgullosos de representar-vos.
També dels que vareu exercir el vostre dret a treballar. També varem cridar per vosaltres.
La nostra feina continua. El 8 de juny ja ha passat i vindran més mobilitzacions.
Perquè hi ha d’altres mesures; perquè el nostre 5% no és el seu 10 ni el seu 15%; perquè això no ho hem provocat nosaltres; ...
Si mireu l’escola bressol, on ha participat el 100%, no ho compareu amb la policia local, on no poden manifestar-se.
Els vostres representants us volem dir que cap jornada de vaga és un èxit: provenen d’un fracàs de diàleg, o manca d’ell.
De lo que podem estar segurs, és que ens han sentit. No ens manifestàvem pel canvi climàtic, ni per l’energia nuclear ni pel vessament de la BP.
Varem cridar pels nostres drets: econòmics i de respecte. Perquè portem molts anys sense que ningú s’enrecordi de nosaltres només que per anar a la cua dels beneficiaris del país del benestar.
Per aquest motius, dies com el d’ahir, ens fan sentir-nos orgullosos de representar-vos.
També dels que vareu exercir el vostre dret a treballar. També varem cridar per vosaltres.
La nostra feina continua. El 8 de juny ja ha passat i vindran més mobilitzacions.
Perquè hi ha d’altres mesures; perquè el nostre 5% no és el seu 10 ni el seu 15%; perquè això no ho hem provocat nosaltres; ...
dilluns, 7 de juny del 2010
8 RAONS PER RECOLÇAR LA VAGA GENERAL DELS SERVEIS PÚBLICS 8 JUNY
8 RAONS PER RECOLÇAR LA VAGA GENERAL DELS SERVEIS PÚBLICS 8 JUNY:
1. Perquè després de la retallada als treballadors i les treballadores dels sector públic vindrà la d'altres sectors.
La reducció salarial del 5% suposa el trencament unilateral per part del Govern de l'acord d'augment del 0,3% pactat pel 2010. Aquest és un argument molt perillós que la patronal està utilitzant per trencar l'acord de AENC de moderació salarial signat al febrer d'enguany.
2. Perquè retallar sous i no reposar personal jubilat deteriorarà els serveis públics i augmentarà el temps de gestió dels tràmits i serveis.
El Govern nomes reposarà 1 de cada 10 empleats públics jubilats i 1 de cada 2 del personal docent, sanitari, d'emergències i del SOC. La no reposició i la retallada dels salaris dels empleats i empleades del sector públic (metges, mestres, infermeres, bombers, cossos de seguretat....) minvarà la qualitat dels nostres serveis públics i allargarà el temps de gestió.
3. Perquè no caldria retallar salaris si no s'haguessin baixat impostos progressius com el de successions.
La retallada significarà una reducció de dèficit de tan sols 365 milions d'euros, mentre que la eliminació adquisitiva ja que aquests no augmentaran ni tan sols el que augmentarà el cost de la vida, previst en un 2% anual.
4. Perquè realment la pèrdua de poder adquisitiu serà d'un 9%
A part de la retallada del 5% per aquest any i de la congelació pel vinent, els salaris perdran la capacitat adquisitiva ja que aquests no augmentaran ni tan sols el que augmentarà el cost de la vida, previst en un 2% anual.
5. Perquè no es cert que els empleats i empleades públiques siguin privilegiats que cobren molt i tenen feina assegurada per tota la vida.
Perquè tenir feina és un dret, i no un privilegi, que exigim les persones treballadores per a tothom.
Perquè 1 de cada 4 treballadors (el 25%) del sector públic català són temporals.
Perquè 1 de cada 4 de les persones treballadores (el 26%) del sector públic català tenen un sou igual o inferior a 1.000 euros.
6. Perquè els Serveis Públics els fem servir la clase treballadora i la retallada és un atac frontal als nostres drets.
Destinant menys diners a les persones que treballen prestan uns serveis que cada dia fem ús tots els ciutadans i ciutadanes, el Govern el que fa és carregar en contra del nostre Estat de Benestar i menysprea els nostres drets fonamentals. Els qui apel·len per reduir el dèficit a costa de l'Estat del Benestar volem debilitar-lo en interès propi.
7. Perquè hi ha maneres més eficients de reduir despesa sense precaritzar els serveis públics i les persones que trebalen per a nosaltres.
Són alternatives que reuidien costos prescindibles sense afectar a les condicions de vida de la ciutadania i els treballadors i treballdores al seu servei.
Reduir les despeses de representació institucional, protocol·làries i en campanyes publicitàries no vinculades als serveis públics bàsics.
Suprimir la despesa formativa o similar en alts càrrecs i eventuals. Primer, perquè no s'amortiza atès que no roman indefinidament en la institució. Segon, perquè ja haurien d'estar formats per exercir càrrecs de responsabilitat. Tercer, és en els treballadors públics en qui cal invertir per augmentar la productivitat i redniment institucional.
Reduir les depeses de desplaçament fent ús intensiu del transport públic col·lectiu i optimització dels temps de treball fomentant les videoconferències i reunions virtuals a través de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.
Evitar lloguers de luxe i reduir costos d'equipaments i edificis públics fomentant l'eficiència i estalvi energètic. Un cop finalitzada la jornada laboral habitual, tancar seus i equipaments on NO es presti atenció al públic, donat el sobrecost que se'n deriva.
8. Perquè com a moviment obrer hem defensar qualsevol ofensiva que faci pagar als treballadors i les traballadores error polítics i de gestió, per acció o per omissió.
1. Perquè després de la retallada als treballadors i les treballadores dels sector públic vindrà la d'altres sectors.
La reducció salarial del 5% suposa el trencament unilateral per part del Govern de l'acord d'augment del 0,3% pactat pel 2010. Aquest és un argument molt perillós que la patronal està utilitzant per trencar l'acord de AENC de moderació salarial signat al febrer d'enguany.
2. Perquè retallar sous i no reposar personal jubilat deteriorarà els serveis públics i augmentarà el temps de gestió dels tràmits i serveis.
El Govern nomes reposarà 1 de cada 10 empleats públics jubilats i 1 de cada 2 del personal docent, sanitari, d'emergències i del SOC. La no reposició i la retallada dels salaris dels empleats i empleades del sector públic (metges, mestres, infermeres, bombers, cossos de seguretat....) minvarà la qualitat dels nostres serveis públics i allargarà el temps de gestió.
3. Perquè no caldria retallar salaris si no s'haguessin baixat impostos progressius com el de successions.
La retallada significarà una reducció de dèficit de tan sols 365 milions d'euros, mentre que la eliminació adquisitiva ja que aquests no augmentaran ni tan sols el que augmentarà el cost de la vida, previst en un 2% anual.
4. Perquè realment la pèrdua de poder adquisitiu serà d'un 9%
A part de la retallada del 5% per aquest any i de la congelació pel vinent, els salaris perdran la capacitat adquisitiva ja que aquests no augmentaran ni tan sols el que augmentarà el cost de la vida, previst en un 2% anual.
5. Perquè no es cert que els empleats i empleades públiques siguin privilegiats que cobren molt i tenen feina assegurada per tota la vida.
Perquè tenir feina és un dret, i no un privilegi, que exigim les persones treballadores per a tothom.
Perquè 1 de cada 4 treballadors (el 25%) del sector públic català són temporals.
Perquè 1 de cada 4 de les persones treballadores (el 26%) del sector públic català tenen un sou igual o inferior a 1.000 euros.
6. Perquè els Serveis Públics els fem servir la clase treballadora i la retallada és un atac frontal als nostres drets.
Destinant menys diners a les persones que treballen prestan uns serveis que cada dia fem ús tots els ciutadans i ciutadanes, el Govern el que fa és carregar en contra del nostre Estat de Benestar i menysprea els nostres drets fonamentals. Els qui apel·len per reduir el dèficit a costa de l'Estat del Benestar volem debilitar-lo en interès propi.
7. Perquè hi ha maneres més eficients de reduir despesa sense precaritzar els serveis públics i les persones que trebalen per a nosaltres.
Són alternatives que reuidien costos prescindibles sense afectar a les condicions de vida de la ciutadania i els treballadors i treballdores al seu servei.
Reduir les despeses de representació institucional, protocol·làries i en campanyes publicitàries no vinculades als serveis públics bàsics.
Suprimir la despesa formativa o similar en alts càrrecs i eventuals. Primer, perquè no s'amortiza atès que no roman indefinidament en la institució. Segon, perquè ja haurien d'estar formats per exercir càrrecs de responsabilitat. Tercer, és en els treballadors públics en qui cal invertir per augmentar la productivitat i redniment institucional.
Reduir les depeses de desplaçament fent ús intensiu del transport públic col·lectiu i optimització dels temps de treball fomentant les videoconferències i reunions virtuals a través de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.
Evitar lloguers de luxe i reduir costos d'equipaments i edificis públics fomentant l'eficiència i estalvi energètic. Un cop finalitzada la jornada laboral habitual, tancar seus i equipaments on NO es presti atenció al públic, donat el sobrecost que se'n deriva.
8. Perquè com a moviment obrer hem defensar qualsevol ofensiva que faci pagar als treballadors i les traballadores error polítics i de gestió, per acció o per omissió.
dimecres, 2 de juny del 2010
Ens toca planta cara, ens toca plantar VAGA
Aquest dimecres, 1 de juny, ens varem manifestar els vostres delegats davant el Palau de la Generalitat, juntament amb els companys d’altres serveis públics.
La plaça Sant Jaume hi era plena. Dimarts, 8 de juny, esperem omplir un bon tros dels carrers de la ciutat.
A l’assemblea d’ahir us vam intentar transmetre el sentiment d’agredits que tenim nosaltres, i per tant, també heu de tenir vosaltres, companys. Que es parli de negociació col•lectiva i es pacti que no hi ha diners per servei públic, acceptant un 0,3 % de pujada salarial, ja és conformisme i adaptació a la conjuntura europea. Però que al cap de quatre dies d’acceptar-ho vingui un Decret dient que “donde dije Diego, digo ...”, és un reconeixement públic que a aquest país els importem un rave. Ni per la quantitat que en som ni per la feina que en fem. No contem.
Per tot això, ara ens toca plantar cara.
El proper dimarts 8, PLANTA VAGA.
La plaça Sant Jaume hi era plena. Dimarts, 8 de juny, esperem omplir un bon tros dels carrers de la ciutat.
A l’assemblea d’ahir us vam intentar transmetre el sentiment d’agredits que tenim nosaltres, i per tant, també heu de tenir vosaltres, companys. Que es parli de negociació col•lectiva i es pacti que no hi ha diners per servei públic, acceptant un 0,3 % de pujada salarial, ja és conformisme i adaptació a la conjuntura europea. Però que al cap de quatre dies d’acceptar-ho vingui un Decret dient que “donde dije Diego, digo ...”, és un reconeixement públic que a aquest país els importem un rave. Ni per la quantitat que en som ni per la feina que en fem. No contem.
Per tot això, ara ens toca plantar cara.
El proper dimarts 8, PLANTA VAGA.
http://www.ugt-cat.net/subdominis/fsp/
dijous, 27 de maig del 2010
assistència al Ple Municipal
Us transcrivim el comunicat llegit ahir, al Ple Municipal.
Val a dir dos detallets: un, que varem contar amb la presencia de força personal tant de la brigada com d'altres departaments. I dos, agraïm públicament la col·laboració del company de l'ajuntament de Cerdanyola del Vallès, Jordi Jorba.
"Comunicat
Les treballadores i els treballadors de l’Ajuntament de Sentmenat, davant del decret governamental que comportarà la retallada dels nostres sous, així com els de la resta de persones que treballem en el sector públic volem manifestar que:
- Ens oposem radicalment a qualsevol retallada anunciada per rebaixar la despesa pública estatal. La classe treballadora i les persones que treballem al sector públic en formem part, no ha de pagar la crisi que ha provocat el gran capital i la banca. Com tampoc l’han de pagar els pensionistes.
- Acceptar qualsevol rebaixa salarial implica menysprear les lluites laborals i un altíssim preu pagat per la classe obrera per arribar a ser on som. Per això, de retallades, ni un cèntim.
- Estem convençudes i convençuts que abans de tocar cap sou hi ha moltes altres accions a emprendre per estalviar recursos. Que la crisi la paguin els més febles és una mala política, impròpia d’un govern autoanomenat d’esquerres.
- Ara més que mai defensem el sector públic perquè és de totes i tots. Defensem l’estat social, que arriba a tothom, front a polítiques reaccionàries que implantarien a tort i a dret privatitzacions. Una política que fracturaria la nostra societat, relegant cada cop a més gent cap a l’exclusió social.
Les treballadores i els treballadors de l’Ajuntament demanem al govern de l’Estat que abandoni el decret maleït i apliqui mesures pensades per reactivar l’economia i atendre, com cal, la nostra societat. On actualment s’hi comptabilitzen 4 milions i mig d’aturades i aturats, amb milers de famílies sense cap sou i on s’acaba el paraigües de les prestacions socials.
Ara més que mai cal que paguin la crisi els que l’han provocat.
Demanem al Govern de la Generalitat que s’oblidi d’aplicar polítiques més restrictives que no pas Madrid. Ofegant la classe obrera i els ajuntaments provocaran el col•lapse del país.
Recordem al govern del municipi l’existència d’un acord – conveni en vigència. És obligació d’ambdues parts complir-lo.
Us demanem que ara més que mai defenseu el sector públic. El que representem i oferim la plantilla de l’Ajuntament, però també vosaltres, sra. alcaldessa, regidores i regidors. Vosaltres també sou sector públic. Per això i quan sigueu cridats a les reunions de les associacions de municipis per veure de quina manera apliqueu el decret de la retallada, us manifesteu radicalment en contra d’aquesta imposició.
Voldríem demanar-vos a totes i a tots el vostre suport a aquest document.
Comitè d’empresa de l’Ajuntament de Sentmenat.
Sentmenat, 27 de maig de 2010"
Val a dir dos detallets: un, que varem contar amb la presencia de força personal tant de la brigada com d'altres departaments. I dos, agraïm públicament la col·laboració del company de l'ajuntament de Cerdanyola del Vallès, Jordi Jorba.
"Comunicat
Les treballadores i els treballadors de l’Ajuntament de Sentmenat, davant del decret governamental que comportarà la retallada dels nostres sous, així com els de la resta de persones que treballem en el sector públic volem manifestar que:
- Ens oposem radicalment a qualsevol retallada anunciada per rebaixar la despesa pública estatal. La classe treballadora i les persones que treballem al sector públic en formem part, no ha de pagar la crisi que ha provocat el gran capital i la banca. Com tampoc l’han de pagar els pensionistes.
- Acceptar qualsevol rebaixa salarial implica menysprear les lluites laborals i un altíssim preu pagat per la classe obrera per arribar a ser on som. Per això, de retallades, ni un cèntim.
- Estem convençudes i convençuts que abans de tocar cap sou hi ha moltes altres accions a emprendre per estalviar recursos. Que la crisi la paguin els més febles és una mala política, impròpia d’un govern autoanomenat d’esquerres.
- Ara més que mai defensem el sector públic perquè és de totes i tots. Defensem l’estat social, que arriba a tothom, front a polítiques reaccionàries que implantarien a tort i a dret privatitzacions. Una política que fracturaria la nostra societat, relegant cada cop a més gent cap a l’exclusió social.
Les treballadores i els treballadors de l’Ajuntament demanem al govern de l’Estat que abandoni el decret maleït i apliqui mesures pensades per reactivar l’economia i atendre, com cal, la nostra societat. On actualment s’hi comptabilitzen 4 milions i mig d’aturades i aturats, amb milers de famílies sense cap sou i on s’acaba el paraigües de les prestacions socials.
Ara més que mai cal que paguin la crisi els que l’han provocat.
Demanem al Govern de la Generalitat que s’oblidi d’aplicar polítiques més restrictives que no pas Madrid. Ofegant la classe obrera i els ajuntaments provocaran el col•lapse del país.
Recordem al govern del municipi l’existència d’un acord – conveni en vigència. És obligació d’ambdues parts complir-lo.
Us demanem que ara més que mai defenseu el sector públic. El que representem i oferim la plantilla de l’Ajuntament, però també vosaltres, sra. alcaldessa, regidores i regidors. Vosaltres també sou sector públic. Per això i quan sigueu cridats a les reunions de les associacions de municipis per veure de quina manera apliqueu el decret de la retallada, us manifesteu radicalment en contra d’aquesta imposició.
Voldríem demanar-vos a totes i a tots el vostre suport a aquest document.
Comitè d’empresa de l’Ajuntament de Sentmenat.
Sentmenat, 27 de maig de 2010"
dimecres, 12 de maig del 2010
La pèrdua acumulada del poder adquisitiu dels empleats públics
Us possem unes dades que poca gent coneix, (provenen dels nostres serveis centrals, i per això, no hi son en català, però, per l'importància que tenen, les creiem imprescindibles):
Sis preguntes i set respostes
1. Quina és la pèrdua de poder adquisitiu des de 1982 fins 2009 dels Empleats Públics ?
2. Els Empleats Públics perceben un increment anual de retribucions en funció de l'IPC ?
3. Ha coincidit l'IPC "previst" amb l'IPC "real" en els sous dels Empleats Públics ?
4. Quantes vegades des de 1982 fins 2008, l'IPC "real" ha estat superior l'IPC "previst" ?
5. Quantes vegades des de 1982 fins 2008, l'IPC previst" ha estat superior l'IPC "real" ?
6. Són els Empleats Públics els únics treballadors d'Espanya que no tenen "Clàusula de Revisió Salarial" que compensi la desviació entre l'IPC "previst" i l'IPC "real"?
VERITATS INDISCUTIBLES
1. Des de 1982 fins a 2008, els Empleats Públics han perdut un 41,48% del seu Poder Adquisitiu.
2. Els Empleats Públics perceben un increment anual de retribucions en funció de l'IPC " previst " (No en funció de l'IPC " real ").
3. Des de 1982 fins 2009, mai l'IPC previst no ha coincidit amb l'IPC real.
4. Des de 1982 fins 2008, l'IPC " real " ha estat superior a l'IPC " previst " en 21 ocasions.
5. Des de 1982 fins 2008, l'IPC " previst " ha estat superior a l'IPC " real "només en 4 ocasions.
6. Els Empleats Públics són gairebé els únics treballadors d'Espanya que no tenen " Clàusula de Revisió Salarial " que compensi la desviació entre l'IPC previst i l'IPC real ( fins i tot els 8.539.722 espanyols que perceben Pensions Contributives tenen Clàusula de Revisió i perceben la diferència entre l'IPC prevists i l'IPC real ).
7. Tenint en compte que l'increment del " Cost de la Vida " real és molt superior ( com qualsevol persona pot acudir a la compra diària ) a l'IPC real, la Pèrdua de Poder Adquisitiu dels Empleats Públics ha esta molt superior a l'indicat en la Taula anterior.
(*) Des de l'any 2004, a més de l'increment general indicat, hi ha hagut un increment real addicional de l'1% que no es reflecteix en la Taula ja que no son tots els col•lectius dels Empleats Públics que ho han percebut
Aquesta web de l'INE permet accedir fàcilment a tota l'informació de l'Index de Preus de Consum (IPC), que mesura l'evolució del conjunt dels preus dels béns i dels serveis que consumeix la població resident en habitatges familiars a Espanya
http://www.ine.es/daco/ipc.htm
En la web de l'Institut d'Estadística de Catalunya hi trobrareu totes les dades estadísques de Catalunya
http://www.idescat.cat/
Sis preguntes i set respostes
1. Quina és la pèrdua de poder adquisitiu des de 1982 fins 2009 dels Empleats Públics ?
2. Els Empleats Públics perceben un increment anual de retribucions en funció de l'IPC ?
3. Ha coincidit l'IPC "previst" amb l'IPC "real" en els sous dels Empleats Públics ?
4. Quantes vegades des de 1982 fins 2008, l'IPC "real" ha estat superior l'IPC "previst" ?
5. Quantes vegades des de 1982 fins 2008, l'IPC previst" ha estat superior l'IPC "real" ?
6. Són els Empleats Públics els únics treballadors d'Espanya que no tenen "Clàusula de Revisió Salarial" que compensi la desviació entre l'IPC "previst" i l'IPC "real"?
VERITATS INDISCUTIBLES
1. Des de 1982 fins a 2008, els Empleats Públics han perdut un 41,48% del seu Poder Adquisitiu.
2. Els Empleats Públics perceben un increment anual de retribucions en funció de l'IPC " previst " (No en funció de l'IPC " real ").
3. Des de 1982 fins 2009, mai l'IPC previst no ha coincidit amb l'IPC real.
4. Des de 1982 fins 2008, l'IPC " real " ha estat superior a l'IPC " previst " en 21 ocasions.
5. Des de 1982 fins 2008, l'IPC " previst " ha estat superior a l'IPC " real "només en 4 ocasions.
6. Els Empleats Públics són gairebé els únics treballadors d'Espanya que no tenen " Clàusula de Revisió Salarial " que compensi la desviació entre l'IPC previst i l'IPC real ( fins i tot els 8.539.722 espanyols que perceben Pensions Contributives tenen Clàusula de Revisió i perceben la diferència entre l'IPC prevists i l'IPC real ).
7. Tenint en compte que l'increment del " Cost de la Vida " real és molt superior ( com qualsevol persona pot acudir a la compra diària ) a l'IPC real, la Pèrdua de Poder Adquisitiu dels Empleats Públics ha esta molt superior a l'indicat en la Taula anterior.
(*) Des de l'any 2004, a més de l'increment general indicat, hi ha hagut un increment real addicional de l'1% que no es reflecteix en la Taula ja que no son tots els col•lectius dels Empleats Públics que ho han percebut
Aquesta web de l'INE permet accedir fàcilment a tota l'informació de l'Index de Preus de Consum (IPC), que mesura l'evolució del conjunt dels preus dels béns i dels serveis que consumeix la població resident en habitatges familiars a Espanya
http://www.ine.es/daco/ipc.htm
En la web de l'Institut d'Estadística de Catalunya hi trobrareu totes les dades estadísques de Catalunya
http://www.idescat.cat/
dimarts, 4 de maig del 2010
Arriba la primavera, i els regals
Quan encara hi ha candidats que estan reclamant una puntuació del tribunal de selecció d’una de les tres places acabades de convocar, llegim, de veritat, amb les mans al cap, l’acta del Ple de març.
Si mirem de deixar de banda tot el que no ens concerneix, (tasca a prou entretinguda), i ens centrem en el tema de personal, podem arribar a llegir la llavor de la propera juguesca per col•locar personal de confiança o a dit. No creiem que hi hagi diferències entre un concepte i l’altre.
Hem llegit l’acta, tot previnguts, i, de veritat, encara tenim les mans al cap. Pel fet, per lo dit i, a més a més, per publicar-ho. No s’estan d’avergonyir-se.
No és que escollin a qui vulguin. És que l’escollen i li faran la convocatòria d’oposició lliure.
Hi ha algú que ens ho pugui explicar?
Volem dir que no entenem com es pot seleccionar una persona, prescindint de qualsevol concepte d’igualtat de condicions, oportunitats o mèrits i contractar-la i, després, li fem la plaça.
Esteu llegint be, ni entre línies ni amb segones.
Val a dir que, evidentment, ningú de dintre, que portem més d’una dècada a la casa, no servim i/o no en sabem.
Estimats lectors, ja sabeu, no cal que estudieu per la convocatòria d’aquest lloc de treball.
Després apareixen programes de televisió on no s’estan de titllar de privilegiats als treballadors de l’administració.
Nosaltres no fem les normes, lleis ni reglaments.
Tampoc som els que les infringim. Però carreguem amb les culpes.
Us convidem a compartir la vostra indignació.
Si mirem de deixar de banda tot el que no ens concerneix, (tasca a prou entretinguda), i ens centrem en el tema de personal, podem arribar a llegir la llavor de la propera juguesca per col•locar personal de confiança o a dit. No creiem que hi hagi diferències entre un concepte i l’altre.
Hem llegit l’acta, tot previnguts, i, de veritat, encara tenim les mans al cap. Pel fet, per lo dit i, a més a més, per publicar-ho. No s’estan d’avergonyir-se.
No és que escollin a qui vulguin. És que l’escollen i li faran la convocatòria d’oposició lliure.
Hi ha algú que ens ho pugui explicar?
Volem dir que no entenem com es pot seleccionar una persona, prescindint de qualsevol concepte d’igualtat de condicions, oportunitats o mèrits i contractar-la i, després, li fem la plaça.
Esteu llegint be, ni entre línies ni amb segones.
Val a dir que, evidentment, ningú de dintre, que portem més d’una dècada a la casa, no servim i/o no en sabem.
Estimats lectors, ja sabeu, no cal que estudieu per la convocatòria d’aquest lloc de treball.
Després apareixen programes de televisió on no s’estan de titllar de privilegiats als treballadors de l’administració.
Nosaltres no fem les normes, lleis ni reglaments.
Tampoc som els que les infringim. Però carreguem amb les culpes.
Us convidem a compartir la vostra indignació.
dijous, 22 d’abril del 2010
Feliç Sant Jordi
Us volem felicitar la diada de Sant Jordi, amb l’aroma d’una rosa i amb una llista.
Perquè llegir es viure dues vegades.
Perquè no tot són assumptes sindicals.
Perquè també llegim.
Els vostres companys us recomanen els següents llibres:
(afegim, si hi ha, el comentari que hem rebut)
• “L’Església del mar”
• Autor: Carlos Ruiz Zafón
• “La venedora d’ous”
• Autora: Linda D. Cirino
• “¿Quién se ha llevado mi queso?”
• Autor: Spencer Johnson
• És per reflexionar una mica, però de fàcil lectura i a trossos divertit.
• “El nom del porc”
• Autor: Albert Om
• “El Dios de la lluvia llora sobre México”
• Autor: László Passuth
• Antic, però tracteu-lo com si fos un clàssic, dels recomanables i no s’obliden.
• “Un mundo sin fin”
• Autor: Ken Follett
• Si s’han venut tants exemplars, per algun motiu serà. A mi m’ha provocat moltes sensacions i de tots tipus. Cada una de les seves 1157 pagines és una historia que no et deixa indiferent.
Gràcies per les vostres aportacions.
Que tingueu un bon dia de Sant Jordi.
Perquè llegir es viure dues vegades.
Perquè no tot són assumptes sindicals.
Perquè també llegim.
Els vostres companys us recomanen els següents llibres:
(afegim, si hi ha, el comentari que hem rebut)
• “L’Església del mar”
• Autor: Carlos Ruiz Zafón
• “La venedora d’ous”
• Autora: Linda D. Cirino
• “¿Quién se ha llevado mi queso?”
• Autor: Spencer Johnson
• És per reflexionar una mica, però de fàcil lectura i a trossos divertit.
• “El nom del porc”
• Autor: Albert Om
• “El Dios de la lluvia llora sobre México”
• Autor: László Passuth
• Antic, però tracteu-lo com si fos un clàssic, dels recomanables i no s’obliden.
• “Un mundo sin fin”
• Autor: Ken Follett
• Si s’han venut tants exemplars, per algun motiu serà. A mi m’ha provocat moltes sensacions i de tots tipus. Cada una de les seves 1157 pagines és una historia que no et deixa indiferent.
Gràcies per les vostres aportacions.
Que tingueu un bon dia de Sant Jordi.
dilluns, 29 de març del 2010
Tres places
Aquesta setmana s’ha acabat d’enllestir l’ultima de les regularitzacions previstes pel 2009.
Tres companys del nostre Ajuntament han hagut de passar per les proves del Tribunal del seu concurs oposició de llurs respectives places de llocs de treball.
És una noticia que, evidentment, celebrem, mal que li pesi a més d’un que s’havia fabricat unes expectatives més partidistes.
No cal esmentar que per accedir a treballar l’administració cal un procés en que es valoren diferents aspectes. Però en aquest cas, cal recordar que aquests treballadors porten 4, 4 i 11 anys prestant el seu servei a aquesta casa. Per tant, per desídia de la pròpia administració, entenem que es tracta d’una regularització d’un contracte laboral.
Què s’espera d’un treballador per poder consolidar-se el seu lloc de treball?
Què no ha demostrar la seva vàlua durant aquest període? Al sector privat es poden establir períodes de prova de 15 dies, un mes, o fins i tot 6 mesos.
Aquí, casa nostra, ja veieu, en lloc de setmanes, són anys.
Aquets representants dels treballadors que us escriuen feliciten als treballadors que han superat el seu concurs oposició del seu lloc de treball.
En quant als seus responsables polítics, no es pot considerar com a èxit el que en tres anys de legislatura, tant sols hagin finalitzat 3 processos dels més de quaranta pendents.
Potser sigui per això que no tothom s’ha alegra’t?
divendres, 19 de febrer del 2010
Venturós dijous
El nostre sindicat ens assessora que: si el missatge no arriba, es culpa del transmissor.
Fins aquí, fàcil.
Podem atribuir-nos la manca de transmissió d’informació.
Podeu culpar-nos de no transmetre-us el contingut de totes les reunions.
Veritablement, fins ara, ha resultat difícil quan les dues parts no parlen el mateix idioma.
Però no és el moment de fer balanç, encara. Ens queda un any de fer feina.
El que anava a ser una reunió de tràmit, la d’ahir, va servir per posar les cartes a sobre de la taula.
Ambdues parts varem dir més de lo que tocava.
En un altre post ens cridava l’atenció de que l’alcaldessa es miraria el malestar dels treballadors, segons va dir al Ple. Avui podem dir-vos que en té coneixement i que rebrà les que li aportem.
Ens toca, ara, la feina d’escriure en paper els comentaris que rebem com a representants vostres.
Deixant de banda la institució que representa, ahir la Núria va aportar efectivitat, diàleg i bones intencions. Són sensacions que feia temps que no percebíem.
En síntesi:
• potser no arribem a tots els companys;
• potser no transmetem correctament les vostres inquietuds laborals;
• l’equip de govern ja ho sap, (per activa i per passiva);
• s’ho miraran.
Dos anys més tard, tornem a tenir la sensació de que se’ns escolta.
Fins aquí, fàcil.
Podem atribuir-nos la manca de transmissió d’informació.
Podeu culpar-nos de no transmetre-us el contingut de totes les reunions.
Veritablement, fins ara, ha resultat difícil quan les dues parts no parlen el mateix idioma.
Però no és el moment de fer balanç, encara. Ens queda un any de fer feina.
El que anava a ser una reunió de tràmit, la d’ahir, va servir per posar les cartes a sobre de la taula.
Ambdues parts varem dir més de lo que tocava.
En un altre post ens cridava l’atenció de que l’alcaldessa es miraria el malestar dels treballadors, segons va dir al Ple. Avui podem dir-vos que en té coneixement i que rebrà les que li aportem.
Ens toca, ara, la feina d’escriure en paper els comentaris que rebem com a representants vostres.
Deixant de banda la institució que representa, ahir la Núria va aportar efectivitat, diàleg i bones intencions. Són sensacions que feia temps que no percebíem.
En síntesi:
• potser no arribem a tots els companys;
• potser no transmetem correctament les vostres inquietuds laborals;
• l’equip de govern ja ho sap, (per activa i per passiva);
• s’ho miraran.
Dos anys més tard, tornem a tenir la sensació de que se’ns escolta.
divendres, 12 de febrer del 2010
pre-campanya?
Sí, ja estem en campanya.
Si durant l’anterior pre-campanya es van fer promeses, (per no dir compra de vots), ara estem de verema. Toca recollir el fruit d’aqueixes.
Amb resignació, incomprensió i cap consens, avui, a la plantilla de l’ajuntament, trobem diferències com ara aquestes:
• 3 lletrats, amb retribucions d’un 20 o un 50% diferents.
• Promocions estratosfèriques: dintre d’aquesta legislatura s’han fet més pujades de categoria que les dues legislatures anteriors!
• Si “fulanito” ocupa un lloc de treball, li correspon X remuneració. Quan “fulanito” s’en va a una altre lloc de treball, quan ha de cobrar “menganito”? Evidentment hauria de ser el mateix. El que passa és que això seria lògic. Però no, aquí no.
I tant que estem d’acord en que el personal promocioni. Ningú pot dir el contrari.
Però que siguin només els guapos, ... què voleu que us digui, jo també en soc, no?
Algú em pot dir la diferència entre la “A” i la “A”?
Solució: “A” treballa a l’ajuntament.
(I l’altre “A” també)
“A” compleix amb la seva jornada.
(I l’altre “A” també)
“A” és molt guapo.
(I l’altre “A” també)
“A” porta 5 anys al seu lloc de treball.
(I l’altre “A” només 10)
“A” és més amic.
(I l’altre “A” no).
VET AQUÍ!!!
Disculpeu l’introducció irònica, però és només per no plorar.
Si durant l’anterior pre-campanya es van fer promeses, (per no dir compra de vots), ara estem de verema. Toca recollir el fruit d’aqueixes.
Amb resignació, incomprensió i cap consens, avui, a la plantilla de l’ajuntament, trobem diferències com ara aquestes:
• 3 lletrats, amb retribucions d’un 20 o un 50% diferents.
• Promocions estratosfèriques: dintre d’aquesta legislatura s’han fet més pujades de categoria que les dues legislatures anteriors!
• Si “fulanito” ocupa un lloc de treball, li correspon X remuneració. Quan “fulanito” s’en va a una altre lloc de treball, quan ha de cobrar “menganito”? Evidentment hauria de ser el mateix. El que passa és que això seria lògic. Però no, aquí no.
I tant que estem d’acord en que el personal promocioni. Ningú pot dir el contrari.
Però que siguin només els guapos, ... què voleu que us digui, jo també en soc, no?
Algú em pot dir la diferència entre la “A” i la “A”?
Solució: “A” treballa a l’ajuntament.
(I l’altre “A” també)
“A” compleix amb la seva jornada.
(I l’altre “A” també)
“A” és molt guapo.
(I l’altre “A” també)
“A” porta 5 anys al seu lloc de treball.
(I l’altre “A” només 10)
“A” és més amic.
(I l’altre “A” no).
VET AQUÍ!!!
Disculpeu l’introducció irònica, però és només per no plorar.
Si voleu més humor, (a la banda gràfica) i una mica de lectura entretinguda, dediqueu-li uns minutets al dossier: "Les 10 mentides de la crisi"
dijous, 4 de febrer del 2010
mirar cap a l'altre banda
En diferents ocasions hem traslladat a l’equip de govern el malestar d’una majoria de treballadors, en la manera de prendre decisions, en la mínima valoració de la tasca que desenvolupem, amb major experiència que els nouvinguts, entre d’altres.
La resposta, segons el nostre punt de vista, va ser la rebaixa d’un 30% del sou d’un professional de la casa, el re-ajust del sou, també d’un altre professional amb 20 anys de servei a l’ajuntament i un nul acompliment de l’oferta pública, de l’exercici del 2008 ni del 2009.
Avui podem llegir l’acta del Ple municipal del proppassat 26 de novembre. El regidor de RRHH, Jaume Molner, diu que és molt accessible. Qualsevol pot entendre que els representants dels treballadors, (no sindicats, doncs només hi ha un), ens amaguem o no venim cada dia a complir amb la nostra jornada de treball. Us recomano una copia de l’acta. No te desaprofitament.
Ja ho varem comentar en un altre post: la reacció de l’alcaldessa a l’hora de parlar d’aquest tema, va ser aixecar-se de la reunió. Els representants de l’ajuntament que van quedar a la reunió ni en van parlar.
També en aquesta acta es diu que l’alcaldessa es mirarà el malestar dels treballadors. Però abans de mirar-s’ho, farem uns petits re-ajustos: extingirem places, no acomplirem l’oferta pública ni funcionaritzarem a cap treballador. Cap d’aquestes mesures te el preu d’una assistència a una Junta de Govern d’un regidor.
Si pretenen una revolució, és el camí correcte. Però existeix el perill de crear una guerra civil, (traducció generosa del descontentament i desànim del personal, que opina que no és la manera adient de fer les coses).
Aquest cap de setmana hem sentit al cap del partit convergent que si no tenien el personal adequat en les seves files, anirien a buscar-lo allà on sigui. Potser per poder ser considerat com a professional cal estar inscrit en un partit polític?
I és el que s’ha fet en aquesta casa.
És clar, així no s’hi val.
La resposta, segons el nostre punt de vista, va ser la rebaixa d’un 30% del sou d’un professional de la casa, el re-ajust del sou, també d’un altre professional amb 20 anys de servei a l’ajuntament i un nul acompliment de l’oferta pública, de l’exercici del 2008 ni del 2009.
Avui podem llegir l’acta del Ple municipal del proppassat 26 de novembre. El regidor de RRHH, Jaume Molner, diu que és molt accessible. Qualsevol pot entendre que els representants dels treballadors, (no sindicats, doncs només hi ha un), ens amaguem o no venim cada dia a complir amb la nostra jornada de treball. Us recomano una copia de l’acta. No te desaprofitament.
Ja ho varem comentar en un altre post: la reacció de l’alcaldessa a l’hora de parlar d’aquest tema, va ser aixecar-se de la reunió. Els representants de l’ajuntament que van quedar a la reunió ni en van parlar.
També en aquesta acta es diu que l’alcaldessa es mirarà el malestar dels treballadors. Però abans de mirar-s’ho, farem uns petits re-ajustos: extingirem places, no acomplirem l’oferta pública ni funcionaritzarem a cap treballador. Cap d’aquestes mesures te el preu d’una assistència a una Junta de Govern d’un regidor.
Si pretenen una revolució, és el camí correcte. Però existeix el perill de crear una guerra civil, (traducció generosa del descontentament i desànim del personal, que opina que no és la manera adient de fer les coses).
Aquest cap de setmana hem sentit al cap del partit convergent que si no tenien el personal adequat en les seves files, anirien a buscar-lo allà on sigui. Potser per poder ser considerat com a professional cal estar inscrit en un partit polític?
I és el que s’ha fet en aquesta casa.
És clar, així no s’hi val.
divendres, 8 de gener del 2010
Valoracions dels llocs de treball
Es tracta d’una mena d’auditoria que realitza una empresa externa a l’ajuntament, per encàrrec de la Diputació de Barcelona.
L’ajuntament li demana a la Diputació aquest servei i aquesta a una empresa externa.
El resultat hauria de ser una descripció de les funcions i responsabilitats de cada lloc de treball.
Si el nostre municipi te cinquanta carrers i es vol escombrar tots cada dia, caldrà que hi hagi deu escombriaires, si és que cada un pot escombrar cinc carrers en el seu temps laboral.
Aquesta formulació podria no ser tan simple per d’altres tasques, com ara les dels despatxos.
Bàsicament tractaria de especificar quin tipus de perfil acadèmic, quantitat de personal, cal per cada departament o funcions assignades a ells.
Associat a aquestes funcions, en conseqüència, hi ha d’haver una remuneració, equitativa amb les retribucions d’altres municipis u organismes públics.
Fins aquí tot perfecte, idíl•lic.
Ara bé, vet aquí unes qüestions que contradiuen aquestes teories:
Què passa quan assignem funcions a personal no preparat?
Com és possible que per desenvolupar una tasca que abans feia un tècnic, ara en calen tres?
Què pensem la resta dels treballadors d’aquests premis?
Què ha de fer un treballador que, durant la seva jornada laboral, ha de fer 10 quan només pot fer 7?
I què pensa el que fa 7 i veu que d’altres en fan 4?
I en la vessant econòmica:
En base a què aquell cobra més que jo?, pregunta típicament comú.
En una versió de casa nostra, si som capaços de crear una sèrie de llocs de treball, àrees, coordinadors, tècnics i departaments, i desprès preguntar si està be, la gran qüestió podria ser: de què serveix aquesta valoració dels llocs de treball?
No contents amb la independència per crear, també en sabem de desfer: som capaços de desfer el que encara no s’ha creat! Miraculós, superb, magistral.
Hagués estat més humil reconèixer una errada, però aquesta és una situació impensable per aquest equip de govern.
Què en penseu vosaltres?
L’ajuntament li demana a la Diputació aquest servei i aquesta a una empresa externa.
El resultat hauria de ser una descripció de les funcions i responsabilitats de cada lloc de treball.
Si el nostre municipi te cinquanta carrers i es vol escombrar tots cada dia, caldrà que hi hagi deu escombriaires, si és que cada un pot escombrar cinc carrers en el seu temps laboral.
Aquesta formulació podria no ser tan simple per d’altres tasques, com ara les dels despatxos.
Bàsicament tractaria de especificar quin tipus de perfil acadèmic, quantitat de personal, cal per cada departament o funcions assignades a ells.
Associat a aquestes funcions, en conseqüència, hi ha d’haver una remuneració, equitativa amb les retribucions d’altres municipis u organismes públics.
Fins aquí tot perfecte, idíl•lic.
Ara bé, vet aquí unes qüestions que contradiuen aquestes teories:
Què passa quan assignem funcions a personal no preparat?
Com és possible que per desenvolupar una tasca que abans feia un tècnic, ara en calen tres?
Què pensem la resta dels treballadors d’aquests premis?
Què ha de fer un treballador que, durant la seva jornada laboral, ha de fer 10 quan només pot fer 7?
I què pensa el que fa 7 i veu que d’altres en fan 4?
I en la vessant econòmica:
En base a què aquell cobra més que jo?, pregunta típicament comú.
En una versió de casa nostra, si som capaços de crear una sèrie de llocs de treball, àrees, coordinadors, tècnics i departaments, i desprès preguntar si està be, la gran qüestió podria ser: de què serveix aquesta valoració dels llocs de treball?
No contents amb la independència per crear, també en sabem de desfer: som capaços de desfer el que encara no s’ha creat! Miraculós, superb, magistral.
Hagués estat més humil reconèixer una errada, però aquesta és una situació impensable per aquest equip de govern.
Què en penseu vosaltres?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)