Això és el que pot semblar el nostre municipi.
Hom podria opinar que és una exageració, però només es tracta de veure-ho des de fora.
Tornem a recordar la variació del capítol I del pressupost, (exercici 2008, 2009 i 2010). Ens sembla perfecte les bones retribucions del personal, sempre i quan siguin equitatives, demostrables i/o respectuoses amb la resta de companys. Evidentment que no és el cas.
També tindrem en conta les retribucions dels regidors. Ara els hi calen tres juntes de govern per realitzar la mateixa tasca que abans es feia amb dues, tot i que aquest és un tema polític, però també afecta a les finances municipals.
Per adobar-ho: el decret 8/2010, no està fet per ells.
Quan tots ens trobem amb rebaixes salarials, resulta que els polítics no s’apliquen el mateix conte.
Tant superior és aquesta classe política als treballadors?
No ens valen les excuses.
La crisi la patim tots els empleats, però, lamentablement, mentre no estigui regulat, els polítics continuaran amb la seva llibertat per excedir-se, atribuir-se remuneracions, quitances d’agraïment, malgastar o invertir al seu criteri...
Estem segurs de que tots nosaltres estaríem d’acord en que, si aconseguiríem pal•liar la crisi, no faríem cap vaga. Pensem que la conjuntura és genèrica, no pas local. Però el cert és que disbauxes i festes a les corporacions, també han provocat la situació en què ens trobem.
Per histories com aquesta, podem trobar, a casa nostra, un enginyer que cobra mil euros i un mig coordinador que el duplica, (en retribució, que no feina).
Anem com anem.