Us transcrivim el comunicat llegit ahir, al Ple Municipal.
Val a dir dos detallets: un, que varem contar amb la presencia de força personal tant de la brigada com d'altres departaments. I dos, agraïm públicament la col·laboració del company de l'ajuntament de Cerdanyola del Vallès, Jordi Jorba.
"Comunicat
Les treballadores i els treballadors de l’Ajuntament de Sentmenat, davant del decret governamental que comportarà la retallada dels nostres sous, així com els de la resta de persones que treballem en el sector públic volem manifestar que:
- Ens oposem radicalment a qualsevol retallada anunciada per rebaixar la despesa pública estatal. La classe treballadora i les persones que treballem al sector públic en formem part, no ha de pagar la crisi que ha provocat el gran capital i la banca. Com tampoc l’han de pagar els pensionistes.
- Acceptar qualsevol rebaixa salarial implica menysprear les lluites laborals i un altíssim preu pagat per la classe obrera per arribar a ser on som. Per això, de retallades, ni un cèntim.
- Estem convençudes i convençuts que abans de tocar cap sou hi ha moltes altres accions a emprendre per estalviar recursos. Que la crisi la paguin els més febles és una mala política, impròpia d’un govern autoanomenat d’esquerres.
- Ara més que mai defensem el sector públic perquè és de totes i tots. Defensem l’estat social, que arriba a tothom, front a polítiques reaccionàries que implantarien a tort i a dret privatitzacions. Una política que fracturaria la nostra societat, relegant cada cop a més gent cap a l’exclusió social.
Les treballadores i els treballadors de l’Ajuntament demanem al govern de l’Estat que abandoni el decret maleït i apliqui mesures pensades per reactivar l’economia i atendre, com cal, la nostra societat. On actualment s’hi comptabilitzen 4 milions i mig d’aturades i aturats, amb milers de famílies sense cap sou i on s’acaba el paraigües de les prestacions socials.
Ara més que mai cal que paguin la crisi els que l’han provocat.
Demanem al Govern de la Generalitat que s’oblidi d’aplicar polítiques més restrictives que no pas Madrid. Ofegant la classe obrera i els ajuntaments provocaran el col•lapse del país.
Recordem al govern del municipi l’existència d’un acord – conveni en vigència. És obligació d’ambdues parts complir-lo.
Us demanem que ara més que mai defenseu el sector públic. El que representem i oferim la plantilla de l’Ajuntament, però també vosaltres, sra. alcaldessa, regidores i regidors. Vosaltres també sou sector públic. Per això i quan sigueu cridats a les reunions de les associacions de municipis per veure de quina manera apliqueu el decret de la retallada, us manifesteu radicalment en contra d’aquesta imposició.
Voldríem demanar-vos a totes i a tots el vostre suport a aquest document.
Comitè d’empresa de l’Ajuntament de Sentmenat.
Sentmenat, 27 de maig de 2010"
dijous, 27 de maig del 2010
dimecres, 12 de maig del 2010
La pèrdua acumulada del poder adquisitiu dels empleats públics
Us possem unes dades que poca gent coneix, (provenen dels nostres serveis centrals, i per això, no hi son en català, però, per l'importància que tenen, les creiem imprescindibles):
Sis preguntes i set respostes
1. Quina és la pèrdua de poder adquisitiu des de 1982 fins 2009 dels Empleats Públics ?
2. Els Empleats Públics perceben un increment anual de retribucions en funció de l'IPC ?
3. Ha coincidit l'IPC "previst" amb l'IPC "real" en els sous dels Empleats Públics ?
4. Quantes vegades des de 1982 fins 2008, l'IPC "real" ha estat superior l'IPC "previst" ?
5. Quantes vegades des de 1982 fins 2008, l'IPC previst" ha estat superior l'IPC "real" ?
6. Són els Empleats Públics els únics treballadors d'Espanya que no tenen "Clàusula de Revisió Salarial" que compensi la desviació entre l'IPC "previst" i l'IPC "real"?
VERITATS INDISCUTIBLES
1. Des de 1982 fins a 2008, els Empleats Públics han perdut un 41,48% del seu Poder Adquisitiu.
2. Els Empleats Públics perceben un increment anual de retribucions en funció de l'IPC " previst " (No en funció de l'IPC " real ").
3. Des de 1982 fins 2009, mai l'IPC previst no ha coincidit amb l'IPC real.
4. Des de 1982 fins 2008, l'IPC " real " ha estat superior a l'IPC " previst " en 21 ocasions.
5. Des de 1982 fins 2008, l'IPC " previst " ha estat superior a l'IPC " real "només en 4 ocasions.
6. Els Empleats Públics són gairebé els únics treballadors d'Espanya que no tenen " Clàusula de Revisió Salarial " que compensi la desviació entre l'IPC previst i l'IPC real ( fins i tot els 8.539.722 espanyols que perceben Pensions Contributives tenen Clàusula de Revisió i perceben la diferència entre l'IPC prevists i l'IPC real ).
7. Tenint en compte que l'increment del " Cost de la Vida " real és molt superior ( com qualsevol persona pot acudir a la compra diària ) a l'IPC real, la Pèrdua de Poder Adquisitiu dels Empleats Públics ha esta molt superior a l'indicat en la Taula anterior.
(*) Des de l'any 2004, a més de l'increment general indicat, hi ha hagut un increment real addicional de l'1% que no es reflecteix en la Taula ja que no son tots els col•lectius dels Empleats Públics que ho han percebut
Aquesta web de l'INE permet accedir fàcilment a tota l'informació de l'Index de Preus de Consum (IPC), que mesura l'evolució del conjunt dels preus dels béns i dels serveis que consumeix la població resident en habitatges familiars a Espanya
http://www.ine.es/daco/ipc.htm
En la web de l'Institut d'Estadística de Catalunya hi trobrareu totes les dades estadísques de Catalunya
http://www.idescat.cat/
Sis preguntes i set respostes
1. Quina és la pèrdua de poder adquisitiu des de 1982 fins 2009 dels Empleats Públics ?
2. Els Empleats Públics perceben un increment anual de retribucions en funció de l'IPC ?
3. Ha coincidit l'IPC "previst" amb l'IPC "real" en els sous dels Empleats Públics ?
4. Quantes vegades des de 1982 fins 2008, l'IPC "real" ha estat superior l'IPC "previst" ?
5. Quantes vegades des de 1982 fins 2008, l'IPC previst" ha estat superior l'IPC "real" ?
6. Són els Empleats Públics els únics treballadors d'Espanya que no tenen "Clàusula de Revisió Salarial" que compensi la desviació entre l'IPC "previst" i l'IPC "real"?
VERITATS INDISCUTIBLES
1. Des de 1982 fins a 2008, els Empleats Públics han perdut un 41,48% del seu Poder Adquisitiu.
2. Els Empleats Públics perceben un increment anual de retribucions en funció de l'IPC " previst " (No en funció de l'IPC " real ").
3. Des de 1982 fins 2009, mai l'IPC previst no ha coincidit amb l'IPC real.
4. Des de 1982 fins 2008, l'IPC " real " ha estat superior a l'IPC " previst " en 21 ocasions.
5. Des de 1982 fins 2008, l'IPC " previst " ha estat superior a l'IPC " real "només en 4 ocasions.
6. Els Empleats Públics són gairebé els únics treballadors d'Espanya que no tenen " Clàusula de Revisió Salarial " que compensi la desviació entre l'IPC previst i l'IPC real ( fins i tot els 8.539.722 espanyols que perceben Pensions Contributives tenen Clàusula de Revisió i perceben la diferència entre l'IPC prevists i l'IPC real ).
7. Tenint en compte que l'increment del " Cost de la Vida " real és molt superior ( com qualsevol persona pot acudir a la compra diària ) a l'IPC real, la Pèrdua de Poder Adquisitiu dels Empleats Públics ha esta molt superior a l'indicat en la Taula anterior.
(*) Des de l'any 2004, a més de l'increment general indicat, hi ha hagut un increment real addicional de l'1% que no es reflecteix en la Taula ja que no son tots els col•lectius dels Empleats Públics que ho han percebut
Aquesta web de l'INE permet accedir fàcilment a tota l'informació de l'Index de Preus de Consum (IPC), que mesura l'evolució del conjunt dels preus dels béns i dels serveis que consumeix la població resident en habitatges familiars a Espanya
http://www.ine.es/daco/ipc.htm
En la web de l'Institut d'Estadística de Catalunya hi trobrareu totes les dades estadísques de Catalunya
http://www.idescat.cat/
dimarts, 4 de maig del 2010
Arriba la primavera, i els regals
Quan encara hi ha candidats que estan reclamant una puntuació del tribunal de selecció d’una de les tres places acabades de convocar, llegim, de veritat, amb les mans al cap, l’acta del Ple de març.
Si mirem de deixar de banda tot el que no ens concerneix, (tasca a prou entretinguda), i ens centrem en el tema de personal, podem arribar a llegir la llavor de la propera juguesca per col•locar personal de confiança o a dit. No creiem que hi hagi diferències entre un concepte i l’altre.
Hem llegit l’acta, tot previnguts, i, de veritat, encara tenim les mans al cap. Pel fet, per lo dit i, a més a més, per publicar-ho. No s’estan d’avergonyir-se.
No és que escollin a qui vulguin. És que l’escollen i li faran la convocatòria d’oposició lliure.
Hi ha algú que ens ho pugui explicar?
Volem dir que no entenem com es pot seleccionar una persona, prescindint de qualsevol concepte d’igualtat de condicions, oportunitats o mèrits i contractar-la i, després, li fem la plaça.
Esteu llegint be, ni entre línies ni amb segones.
Val a dir que, evidentment, ningú de dintre, que portem més d’una dècada a la casa, no servim i/o no en sabem.
Estimats lectors, ja sabeu, no cal que estudieu per la convocatòria d’aquest lloc de treball.
Després apareixen programes de televisió on no s’estan de titllar de privilegiats als treballadors de l’administració.
Nosaltres no fem les normes, lleis ni reglaments.
Tampoc som els que les infringim. Però carreguem amb les culpes.
Us convidem a compartir la vostra indignació.
Si mirem de deixar de banda tot el que no ens concerneix, (tasca a prou entretinguda), i ens centrem en el tema de personal, podem arribar a llegir la llavor de la propera juguesca per col•locar personal de confiança o a dit. No creiem que hi hagi diferències entre un concepte i l’altre.
Hem llegit l’acta, tot previnguts, i, de veritat, encara tenim les mans al cap. Pel fet, per lo dit i, a més a més, per publicar-ho. No s’estan d’avergonyir-se.
No és que escollin a qui vulguin. És que l’escollen i li faran la convocatòria d’oposició lliure.
Hi ha algú que ens ho pugui explicar?
Volem dir que no entenem com es pot seleccionar una persona, prescindint de qualsevol concepte d’igualtat de condicions, oportunitats o mèrits i contractar-la i, després, li fem la plaça.
Esteu llegint be, ni entre línies ni amb segones.
Val a dir que, evidentment, ningú de dintre, que portem més d’una dècada a la casa, no servim i/o no en sabem.
Estimats lectors, ja sabeu, no cal que estudieu per la convocatòria d’aquest lloc de treball.
Després apareixen programes de televisió on no s’estan de titllar de privilegiats als treballadors de l’administració.
Nosaltres no fem les normes, lleis ni reglaments.
Tampoc som els que les infringim. Però carreguem amb les culpes.
Us convidem a compartir la vostra indignació.
dijous, 22 d’abril del 2010
Feliç Sant Jordi
Us volem felicitar la diada de Sant Jordi, amb l’aroma d’una rosa i amb una llista.
Perquè llegir es viure dues vegades.
Perquè no tot són assumptes sindicals.
Perquè també llegim.
Els vostres companys us recomanen els següents llibres:
(afegim, si hi ha, el comentari que hem rebut)
• “L’Església del mar”
• Autor: Carlos Ruiz Zafón
• “La venedora d’ous”
• Autora: Linda D. Cirino
• “¿Quién se ha llevado mi queso?”
• Autor: Spencer Johnson
• És per reflexionar una mica, però de fàcil lectura i a trossos divertit.
• “El nom del porc”
• Autor: Albert Om
• “El Dios de la lluvia llora sobre México”
• Autor: László Passuth
• Antic, però tracteu-lo com si fos un clàssic, dels recomanables i no s’obliden.
• “Un mundo sin fin”
• Autor: Ken Follett
• Si s’han venut tants exemplars, per algun motiu serà. A mi m’ha provocat moltes sensacions i de tots tipus. Cada una de les seves 1157 pagines és una historia que no et deixa indiferent.
Gràcies per les vostres aportacions.
Que tingueu un bon dia de Sant Jordi.
Perquè llegir es viure dues vegades.
Perquè no tot són assumptes sindicals.
Perquè també llegim.
Els vostres companys us recomanen els següents llibres:
(afegim, si hi ha, el comentari que hem rebut)
• “L’Església del mar”
• Autor: Carlos Ruiz Zafón
• “La venedora d’ous”
• Autora: Linda D. Cirino
• “¿Quién se ha llevado mi queso?”
• Autor: Spencer Johnson
• És per reflexionar una mica, però de fàcil lectura i a trossos divertit.
• “El nom del porc”
• Autor: Albert Om
• “El Dios de la lluvia llora sobre México”
• Autor: László Passuth
• Antic, però tracteu-lo com si fos un clàssic, dels recomanables i no s’obliden.
• “Un mundo sin fin”
• Autor: Ken Follett
• Si s’han venut tants exemplars, per algun motiu serà. A mi m’ha provocat moltes sensacions i de tots tipus. Cada una de les seves 1157 pagines és una historia que no et deixa indiferent.
Gràcies per les vostres aportacions.
Que tingueu un bon dia de Sant Jordi.
dilluns, 29 de març del 2010
Tres places
Aquesta setmana s’ha acabat d’enllestir l’ultima de les regularitzacions previstes pel 2009.
Tres companys del nostre Ajuntament han hagut de passar per les proves del Tribunal del seu concurs oposició de llurs respectives places de llocs de treball.
És una noticia que, evidentment, celebrem, mal que li pesi a més d’un que s’havia fabricat unes expectatives més partidistes.
No cal esmentar que per accedir a treballar l’administració cal un procés en que es valoren diferents aspectes. Però en aquest cas, cal recordar que aquests treballadors porten 4, 4 i 11 anys prestant el seu servei a aquesta casa. Per tant, per desídia de la pròpia administració, entenem que es tracta d’una regularització d’un contracte laboral.
Què s’espera d’un treballador per poder consolidar-se el seu lloc de treball?
Què no ha demostrar la seva vàlua durant aquest període? Al sector privat es poden establir períodes de prova de 15 dies, un mes, o fins i tot 6 mesos.
Aquí, casa nostra, ja veieu, en lloc de setmanes, són anys.
Aquets representants dels treballadors que us escriuen feliciten als treballadors que han superat el seu concurs oposició del seu lloc de treball.
En quant als seus responsables polítics, no es pot considerar com a èxit el que en tres anys de legislatura, tant sols hagin finalitzat 3 processos dels més de quaranta pendents.
Potser sigui per això que no tothom s’ha alegra’t?
divendres, 19 de febrer del 2010
Venturós dijous
El nostre sindicat ens assessora que: si el missatge no arriba, es culpa del transmissor.
Fins aquí, fàcil.
Podem atribuir-nos la manca de transmissió d’informació.
Podeu culpar-nos de no transmetre-us el contingut de totes les reunions.
Veritablement, fins ara, ha resultat difícil quan les dues parts no parlen el mateix idioma.
Però no és el moment de fer balanç, encara. Ens queda un any de fer feina.
El que anava a ser una reunió de tràmit, la d’ahir, va servir per posar les cartes a sobre de la taula.
Ambdues parts varem dir més de lo que tocava.
En un altre post ens cridava l’atenció de que l’alcaldessa es miraria el malestar dels treballadors, segons va dir al Ple. Avui podem dir-vos que en té coneixement i que rebrà les que li aportem.
Ens toca, ara, la feina d’escriure en paper els comentaris que rebem com a representants vostres.
Deixant de banda la institució que representa, ahir la Núria va aportar efectivitat, diàleg i bones intencions. Són sensacions que feia temps que no percebíem.
En síntesi:
• potser no arribem a tots els companys;
• potser no transmetem correctament les vostres inquietuds laborals;
• l’equip de govern ja ho sap, (per activa i per passiva);
• s’ho miraran.
Dos anys més tard, tornem a tenir la sensació de que se’ns escolta.
Fins aquí, fàcil.
Podem atribuir-nos la manca de transmissió d’informació.
Podeu culpar-nos de no transmetre-us el contingut de totes les reunions.
Veritablement, fins ara, ha resultat difícil quan les dues parts no parlen el mateix idioma.
Però no és el moment de fer balanç, encara. Ens queda un any de fer feina.
El que anava a ser una reunió de tràmit, la d’ahir, va servir per posar les cartes a sobre de la taula.
Ambdues parts varem dir més de lo que tocava.
En un altre post ens cridava l’atenció de que l’alcaldessa es miraria el malestar dels treballadors, segons va dir al Ple. Avui podem dir-vos que en té coneixement i que rebrà les que li aportem.
Ens toca, ara, la feina d’escriure en paper els comentaris que rebem com a representants vostres.
Deixant de banda la institució que representa, ahir la Núria va aportar efectivitat, diàleg i bones intencions. Són sensacions que feia temps que no percebíem.
En síntesi:
• potser no arribem a tots els companys;
• potser no transmetem correctament les vostres inquietuds laborals;
• l’equip de govern ja ho sap, (per activa i per passiva);
• s’ho miraran.
Dos anys més tard, tornem a tenir la sensació de que se’ns escolta.
divendres, 12 de febrer del 2010
pre-campanya?
Sí, ja estem en campanya.
Si durant l’anterior pre-campanya es van fer promeses, (per no dir compra de vots), ara estem de verema. Toca recollir el fruit d’aqueixes.
Amb resignació, incomprensió i cap consens, avui, a la plantilla de l’ajuntament, trobem diferències com ara aquestes:
• 3 lletrats, amb retribucions d’un 20 o un 50% diferents.
• Promocions estratosfèriques: dintre d’aquesta legislatura s’han fet més pujades de categoria que les dues legislatures anteriors!
• Si “fulanito” ocupa un lloc de treball, li correspon X remuneració. Quan “fulanito” s’en va a una altre lloc de treball, quan ha de cobrar “menganito”? Evidentment hauria de ser el mateix. El que passa és que això seria lògic. Però no, aquí no.
I tant que estem d’acord en que el personal promocioni. Ningú pot dir el contrari.
Però que siguin només els guapos, ... què voleu que us digui, jo també en soc, no?
Algú em pot dir la diferència entre la “A” i la “A”?
Solució: “A” treballa a l’ajuntament.
(I l’altre “A” també)
“A” compleix amb la seva jornada.
(I l’altre “A” també)
“A” és molt guapo.
(I l’altre “A” també)
“A” porta 5 anys al seu lloc de treball.
(I l’altre “A” només 10)
“A” és més amic.
(I l’altre “A” no).
VET AQUÍ!!!
Disculpeu l’introducció irònica, però és només per no plorar.
Si durant l’anterior pre-campanya es van fer promeses, (per no dir compra de vots), ara estem de verema. Toca recollir el fruit d’aqueixes.
Amb resignació, incomprensió i cap consens, avui, a la plantilla de l’ajuntament, trobem diferències com ara aquestes:
• 3 lletrats, amb retribucions d’un 20 o un 50% diferents.
• Promocions estratosfèriques: dintre d’aquesta legislatura s’han fet més pujades de categoria que les dues legislatures anteriors!
• Si “fulanito” ocupa un lloc de treball, li correspon X remuneració. Quan “fulanito” s’en va a una altre lloc de treball, quan ha de cobrar “menganito”? Evidentment hauria de ser el mateix. El que passa és que això seria lògic. Però no, aquí no.
I tant que estem d’acord en que el personal promocioni. Ningú pot dir el contrari.
Però que siguin només els guapos, ... què voleu que us digui, jo també en soc, no?
Algú em pot dir la diferència entre la “A” i la “A”?
Solució: “A” treballa a l’ajuntament.
(I l’altre “A” també)
“A” compleix amb la seva jornada.
(I l’altre “A” també)
“A” és molt guapo.
(I l’altre “A” també)
“A” porta 5 anys al seu lloc de treball.
(I l’altre “A” només 10)
“A” és més amic.
(I l’altre “A” no).
VET AQUÍ!!!
Disculpeu l’introducció irònica, però és només per no plorar.
Si voleu més humor, (a la banda gràfica) i una mica de lectura entretinguda, dediqueu-li uns minutets al dossier: "Les 10 mentides de la crisi"
Subscriure's a:
Missatges (Atom)