mirar cap a l'altre banda

En diferents ocasions hem traslladat a l’equip de govern el malestar d’una majoria de treballadors, en la manera de prendre decisions, en la mínima valoració de la tasca que desenvolupem, amb major experiència que els nouvinguts, entre d’altres.

La resposta, segons el nostre punt de vista, va ser la rebaixa d’un 30% del sou d’un professional de la casa, el re-ajust del sou, també d’un altre professional amb 20 anys de servei a l’ajuntament i un nul acompliment de l’oferta pública, de l’exercici del 2008 ni del 2009.

Avui podem llegir l’acta del Ple municipal del proppassat 26 de novembre. El regidor de RRHH, Jaume Molner, diu que és molt accessible. Qualsevol pot entendre que els representants dels treballadors, (no sindicats, doncs només hi ha un), ens amaguem o no venim cada dia a complir amb la nostra jornada de treball. Us recomano una copia de l’acta. No te desaprofitament.

Ja ho varem comentar en un altre post: la reacció de l’alcaldessa a l’hora de parlar d’aquest tema, va ser aixecar-se de la reunió. Els representants de l’ajuntament que van quedar a la reunió ni en van parlar.

També en aquesta acta es diu que l’alcaldessa es mirarà el malestar dels treballadors. Però abans de mirar-s’ho, farem uns petits re-ajustos: extingirem places, no acomplirem l’oferta pública ni funcionaritzarem a cap treballador. Cap d’aquestes mesures te el preu d’una assistència a una Junta de Govern d’un regidor.

Si pretenen una revolució, és el camí correcte. Però existeix el perill de crear una guerra civil, (traducció generosa del descontentament i desànim del personal, que opina que no és la manera adient de fer les coses).

Aquest cap de setmana hem sentit al cap del partit convergent que si no tenien el personal adequat en les seves files, anirien a buscar-lo allà on sigui. Potser per poder ser considerat com a professional cal estar inscrit en un partit polític?

I és el que s’ha fet en aquesta casa.

És clar, així no s’hi val.