Diari del 29-S

7 matí: no sento els cotxes dels veins.
8,30 h: surto al carrer i hi son aparcats.
11 h: ens dirigim cap al centre de Sabadell i ens trobem amb molts ciclistes, d'excursió.
No esns creuem amb cap bus de línia.
Ja dintre de Sabadell, la Gran Vía porta menys vehicles que un diumenge tranquil.
Els comerços hi son tancats, gairebé la meitat.
Els bars són quasi tots oberts, (el dia que la restauració faci una vaga en aquest país, sí que serà greu). La biblioteca està tancada. Tampoc veiem el bus de línia urbana.
Amb poc temps ens trobem envoltats de molta, molta gent, amb senyeres sindicals, samarretes reivindicatives i tota una sèrie de vestuari per l'ocasió.
Comença la mani, Rambla abaix.
Totes les persianes abaixades. I les que no, quatre crits les fan baixar. És la valentia de l'anonimat i del grup. Només són quatre els que es resisteixen a fer front als milers de manifestants, cridant el seu dret a treballar.
13 h: ja hem tornat a pujar la Rambla. Els crits s'han sentit: gent d'arreu diem que feia falta, una vaga general.
13,30 h: arrepleguem banderes. Tornem a casa dinar, més d'hora del que és habitual.
A la tarda ens espera una de més grosa, a la ciutat condal.
Sentireu que les manifestants eren 4. I que els vaguistes eren 10.
Nosaltres, per estrany que soni, dies com avui, ens fan sentir-nos orgullosos de representar-vos.
Salut.