La pèrdua acumulada del poder adquisitiu dels empleats públics

Us possem unes dades que poca gent coneix, (provenen dels nostres serveis centrals, i per això, no hi son en català, però, per l'importància que tenen, les creiem imprescindibles):


Sis preguntes i set respostes
1. Quina és la pèrdua de poder adquisitiu des de 1982 fins 2009 dels Empleats Públics ?
2. Els Empleats Públics perceben un increment anual de retribucions en funció de l'IPC ?
3. Ha coincidit l'IPC "previst" amb l'IPC "real" en els sous dels Empleats Públics ?
4. Quantes vegades des de 1982 fins 2008, l'IPC "real" ha estat superior l'IPC "previst" ?
5. Quantes vegades des de 1982 fins 2008, l'IPC previst" ha estat superior l'IPC "real" ?
6. Són els Empleats Públics els únics treballadors d'Espanya que no tenen "Clàusula de Revisió Salarial" que compensi la desviació entre l'IPC "previst" i l'IPC "real"?





VERITATS INDISCUTIBLES

1. Des de 1982 fins a 2008, els Empleats Públics han perdut un 41,48% del seu Poder Adquisitiu.

2. Els Empleats Públics perceben un increment anual de retribucions en funció de l'IPC " previst " (No en funció de l'IPC " real ").

3. Des de 1982 fins 2009, mai l'IPC previst no ha coincidit amb l'IPC real.

4. Des de 1982 fins 2008, l'IPC " real " ha estat superior a l'IPC " previst " en 21 ocasions.

5. Des de 1982 fins 2008, l'IPC " previst " ha estat superior a l'IPC " real "només en 4 ocasions.

6. Els Empleats Públics són gairebé els únics treballadors d'Espanya que no tenen " Clàusula de Revisió Salarial " que compensi la desviació entre l'IPC previst i l'IPC real ( fins i tot els 8.539.722 espanyols que perceben Pensions Contributives tenen Clàusula de Revisió i perceben la diferència entre l'IPC prevists i l'IPC real ).

7. Tenint en compte que l'increment del " Cost de la Vida " real és molt superior ( com qualsevol persona pot acudir a la compra diària ) a l'IPC real, la Pèrdua de Poder Adquisitiu dels Empleats Públics ha esta molt superior a l'indicat en la Taula anterior.
(*) Des de l'any 2004, a més de l'increment general indicat, hi ha hagut un increment real addicional de l'1% que no es reflecteix en la Taula ja que no son tots els col•lectius dels Empleats Públics que ho han percebut





Aquesta web de l'INE permet accedir fàcilment a tota l'informació de l'Index de Preus de Consum (IPC), que mesura l'evolució del conjunt dels preus dels béns i dels serveis que consumeix la població resident en habitatges familiars a Espanya
http://www.ine.es/daco/ipc.htm



En la web de l'Institut d'Estadística de Catalunya hi trobrareu totes les dades estadísques de Catalunya
http://www.idescat.cat/

Arriba la primavera, i els regals

Quan encara hi ha candidats que estan reclamant una puntuació del tribunal de selecció d’una de les tres places acabades de convocar, llegim, de veritat, amb les mans al cap, l’acta del Ple de març.
Si mirem de deixar de banda tot el que no ens concerneix, (tasca a prou entretinguda), i ens centrem en el tema de personal, podem arribar a llegir la llavor de la propera juguesca per col•locar personal de confiança o a dit. No creiem que hi hagi diferències entre un concepte i l’altre.
Hem llegit l’acta, tot previnguts, i, de veritat, encara tenim les mans al cap. Pel fet, per lo dit i, a més a més, per publicar-ho. No s’estan d’avergonyir-se.

No és que escollin a qui vulguin. És que l’escollen i li faran la convocatòria d’oposició lliure.

Hi ha algú que ens ho pugui explicar?
Volem dir que no entenem com es pot seleccionar una persona, prescindint de qualsevol concepte d’igualtat de condicions, oportunitats o mèrits i contractar-la i, després, li fem la plaça.

Esteu llegint be, ni entre línies ni amb segones.

Val a dir que, evidentment, ningú de dintre, que portem més d’una dècada a la casa, no servim i/o no en sabem.

Estimats lectors, ja sabeu, no cal que estudieu per la convocatòria d’aquest lloc de treball.

Després apareixen programes de televisió on no s’estan de titllar de privilegiats als treballadors de l’administració.

Nosaltres no fem les normes, lleis ni reglaments.
Tampoc som els que les infringim. Però carreguem amb les culpes.


Us convidem a compartir la vostra indignació.

Feliç Sant Jordi

Us volem felicitar la diada de Sant Jordi, amb l’aroma d’una rosa i amb una llista.
Perquè llegir es viure dues vegades.
Perquè no tot són assumptes sindicals.
Perquè també llegim.


Els vostres companys us recomanen els següents llibres:
(afegim, si hi ha, el comentari que hem rebut)

• “L’Església del mar”
• Autor: Carlos Ruiz Zafón

• “La venedora d’ous”
• Autora: Linda D. Cirino

• “¿Quién se ha llevado mi queso?”
• Autor: Spencer Johnson
• És per reflexionar una mica, però de fàcil lectura i a trossos divertit.

• “El nom del porc”
• Autor: Albert Om

• “El Dios de la lluvia llora sobre México”
• Autor: László Passuth
• Antic, però tracteu-lo com si fos un clàssic, dels recomanables i no s’obliden.

• “Un mundo sin fin”
• Autor: Ken Follett
• Si s’han venut tants exemplars, per algun motiu serà. A mi m’ha provocat moltes sensacions i de tots tipus. Cada una de les seves 1157 pagines és una historia que no et deixa indiferent.


Gràcies per les vostres aportacions.


Que tingueu un bon dia de Sant Jordi.

Tres places

Aquesta setmana s’ha acabat d’enllestir l’ultima de les regularitzacions previstes pel 2009.

Tres companys del nostre Ajuntament han hagut de passar per les proves del Tribunal del seu concurs oposició de llurs respectives places de llocs de treball.

És una noticia que, evidentment, celebrem, mal que li pesi a més d’un que s’havia fabricat unes expectatives més partidistes.

No cal esmentar que per accedir a treballar l’administració cal un procés en que es valoren diferents aspectes. Però en aquest cas, cal recordar que aquests treballadors porten 4, 4 i 11 anys prestant el seu servei a aquesta casa. Per tant, per desídia de la pròpia administració, entenem que es tracta d’una regularització d’un contracte laboral.
Què s’espera d’un treballador per poder consolidar-se el seu lloc de treball?
Què no ha demostrar la seva vàlua durant aquest període? Al sector privat es poden establir períodes de prova de 15 dies, un mes, o fins i tot 6 mesos.
Aquí, casa nostra, ja veieu, en lloc de setmanes, són anys.

Aquets representants dels treballadors que us escriuen feliciten als treballadors que han superat el seu concurs oposició del seu lloc de treball.

En quant als seus responsables polítics, no es pot considerar com a èxit el que en tres anys de legislatura, tant sols hagin finalitzat 3 processos dels més de quaranta pendents.

Potser sigui per això que no tothom s’ha alegra’t?

Venturós dijous

El nostre sindicat ens assessora que: si el missatge no arriba, es culpa del transmissor.
Fins aquí, fàcil.
Podem atribuir-nos la manca de transmissió d’informació.
Podeu culpar-nos de no transmetre-us el contingut de totes les reunions.
Veritablement, fins ara, ha resultat difícil quan les dues parts no parlen el mateix idioma.
Però no és el moment de fer balanç, encara. Ens queda un any de fer feina.

El que anava a ser una reunió de tràmit, la d’ahir, va servir per posar les cartes a sobre de la taula.
Ambdues parts varem dir més de lo que tocava.


En un altre post ens cridava l’atenció de que l’alcaldessa es miraria el malestar dels treballadors, segons va dir al Ple. Avui podem dir-vos que en té coneixement i que rebrà les que li aportem.
Ens toca, ara, la feina d’escriure en paper els comentaris que rebem com a representants vostres.
Deixant de banda la institució que representa, ahir la Núria va aportar efectivitat, diàleg i bones intencions. Són sensacions que feia temps que no percebíem.

En síntesi:
• potser no arribem a tots els companys;
• potser no transmetem correctament les vostres inquietuds laborals;
• l’equip de govern ja ho sap, (per activa i per passiva);
• s’ho miraran.

Dos anys més tard, tornem a tenir la sensació de que se’ns escolta.

pre-campanya?

Sí, ja estem en campanya.
Si durant l’anterior pre-campanya es van fer promeses, (per no dir compra de vots), ara estem de verema. Toca recollir el fruit d’aqueixes.

Amb resignació, incomprensió i cap consens, avui, a la plantilla de l’ajuntament, trobem diferències com ara aquestes:

• 3 lletrats, amb retribucions d’un 20 o un 50% diferents.
• Promocions estratosfèriques: dintre d’aquesta legislatura s’han fet més pujades de categoria que les dues legislatures anteriors!
• Si “fulanito” ocupa un lloc de treball, li correspon X remuneració. Quan “fulanito” s’en va a una altre lloc de treball, quan ha de cobrar “menganito”? Evidentment hauria de ser el mateix. El que passa és que això seria lògic. Però no, aquí no.

I tant que estem d’acord en que el personal promocioni. Ningú pot dir el contrari.
Però que siguin només els guapos, ... què voleu que us digui, jo també en soc, no?


Algú em pot dir la diferència entre la “A” i la “A”?



Solució: “A” treballa a l’ajuntament.
(I l’altre “A” també)

“A” compleix amb la seva jornada.
(I l’altre “A” també)

“A” és molt guapo.
(I l’altre “A” també)

“A” porta 5 anys al seu lloc de treball.
(I l’altre “A” només 10)

“A” és més amic.
(I l’altre “A” no).

VET AQUÍ!!!

Disculpeu l’introducció irònica, però és només per no plorar.

Si voleu més humor, (a la banda gràfica) i una mica de lectura entretinguda, dediqueu-li uns minutets al dossier: "Les 10 mentides de la crisi"

mirar cap a l'altre banda

En diferents ocasions hem traslladat a l’equip de govern el malestar d’una majoria de treballadors, en la manera de prendre decisions, en la mínima valoració de la tasca que desenvolupem, amb major experiència que els nouvinguts, entre d’altres.

La resposta, segons el nostre punt de vista, va ser la rebaixa d’un 30% del sou d’un professional de la casa, el re-ajust del sou, també d’un altre professional amb 20 anys de servei a l’ajuntament i un nul acompliment de l’oferta pública, de l’exercici del 2008 ni del 2009.

Avui podem llegir l’acta del Ple municipal del proppassat 26 de novembre. El regidor de RRHH, Jaume Molner, diu que és molt accessible. Qualsevol pot entendre que els representants dels treballadors, (no sindicats, doncs només hi ha un), ens amaguem o no venim cada dia a complir amb la nostra jornada de treball. Us recomano una copia de l’acta. No te desaprofitament.

Ja ho varem comentar en un altre post: la reacció de l’alcaldessa a l’hora de parlar d’aquest tema, va ser aixecar-se de la reunió. Els representants de l’ajuntament que van quedar a la reunió ni en van parlar.

També en aquesta acta es diu que l’alcaldessa es mirarà el malestar dels treballadors. Però abans de mirar-s’ho, farem uns petits re-ajustos: extingirem places, no acomplirem l’oferta pública ni funcionaritzarem a cap treballador. Cap d’aquestes mesures te el preu d’una assistència a una Junta de Govern d’un regidor.

Si pretenen una revolució, és el camí correcte. Però existeix el perill de crear una guerra civil, (traducció generosa del descontentament i desànim del personal, que opina que no és la manera adient de fer les coses).

Aquest cap de setmana hem sentit al cap del partit convergent que si no tenien el personal adequat en les seves files, anirien a buscar-lo allà on sigui. Potser per poder ser considerat com a professional cal estar inscrit en un partit polític?

I és el que s’ha fet en aquesta casa.

És clar, així no s’hi val.