Aquesta nit tot el municipi ha patit una falta de subministrament elèctric.
A primera hora de la nostra jornada, l’edifici de l’ajuntament no comptava amb subministra elèctric ni informàtic.
Aquesta avaria ha durat uns tres quarts d’hora. Tot a punt per una important reunió que han assistit molta gent important del consistori.
Tot plegat, enllaçat amb l’hora del catòlic esmorzar.
Valoració sindical:
De 8 a 11 h un 80%, sobre una plantilla total amb dret a vaga de 110 treballadors, no ha pogut desenvolupar la seva tasca diària.
No és una vaga, però oi que ho pot semblar?
Faig meu un pensament que em diu la meva neboda:
“estadística és aquella ciència que diu que:
Si jo em menjo dos pollastres davant teu, i tu cap ni un, es dedueix que ens hem menjat un pollastre cadascú.”
dijous, 10 de juny del 2010
dimecres, 9 de juny del 2010
conclusions del 8
En d’altres mitjans podreu sentir dades. Us les podeu creure les que més us agradin.
Si mireu l’escola bressol, on ha participat el 100%, no ho compareu amb la policia local, on no poden manifestar-se.
Els vostres representants us volem dir que cap jornada de vaga és un èxit: provenen d’un fracàs de diàleg, o manca d’ell.
De lo que podem estar segurs, és que ens han sentit. No ens manifestàvem pel canvi climàtic, ni per l’energia nuclear ni pel vessament de la BP.
Varem cridar pels nostres drets: econòmics i de respecte. Perquè portem molts anys sense que ningú s’enrecordi de nosaltres només que per anar a la cua dels beneficiaris del país del benestar.
Per aquest motius, dies com el d’ahir, ens fan sentir-nos orgullosos de representar-vos.
També dels que vareu exercir el vostre dret a treballar. També varem cridar per vosaltres.
La nostra feina continua. El 8 de juny ja ha passat i vindran més mobilitzacions.
Perquè hi ha d’altres mesures; perquè el nostre 5% no és el seu 10 ni el seu 15%; perquè això no ho hem provocat nosaltres; ...
Si mireu l’escola bressol, on ha participat el 100%, no ho compareu amb la policia local, on no poden manifestar-se.
Els vostres representants us volem dir que cap jornada de vaga és un èxit: provenen d’un fracàs de diàleg, o manca d’ell.
De lo que podem estar segurs, és que ens han sentit. No ens manifestàvem pel canvi climàtic, ni per l’energia nuclear ni pel vessament de la BP.
Varem cridar pels nostres drets: econòmics i de respecte. Perquè portem molts anys sense que ningú s’enrecordi de nosaltres només que per anar a la cua dels beneficiaris del país del benestar.
Per aquest motius, dies com el d’ahir, ens fan sentir-nos orgullosos de representar-vos.
També dels que vareu exercir el vostre dret a treballar. També varem cridar per vosaltres.
La nostra feina continua. El 8 de juny ja ha passat i vindran més mobilitzacions.
Perquè hi ha d’altres mesures; perquè el nostre 5% no és el seu 10 ni el seu 15%; perquè això no ho hem provocat nosaltres; ...
dilluns, 7 de juny del 2010
8 RAONS PER RECOLÇAR LA VAGA GENERAL DELS SERVEIS PÚBLICS 8 JUNY
8 RAONS PER RECOLÇAR LA VAGA GENERAL DELS SERVEIS PÚBLICS 8 JUNY:
1. Perquè després de la retallada als treballadors i les treballadores dels sector públic vindrà la d'altres sectors.
La reducció salarial del 5% suposa el trencament unilateral per part del Govern de l'acord d'augment del 0,3% pactat pel 2010. Aquest és un argument molt perillós que la patronal està utilitzant per trencar l'acord de AENC de moderació salarial signat al febrer d'enguany.
2. Perquè retallar sous i no reposar personal jubilat deteriorarà els serveis públics i augmentarà el temps de gestió dels tràmits i serveis.
El Govern nomes reposarà 1 de cada 10 empleats públics jubilats i 1 de cada 2 del personal docent, sanitari, d'emergències i del SOC. La no reposició i la retallada dels salaris dels empleats i empleades del sector públic (metges, mestres, infermeres, bombers, cossos de seguretat....) minvarà la qualitat dels nostres serveis públics i allargarà el temps de gestió.
3. Perquè no caldria retallar salaris si no s'haguessin baixat impostos progressius com el de successions.
La retallada significarà una reducció de dèficit de tan sols 365 milions d'euros, mentre que la eliminació adquisitiva ja que aquests no augmentaran ni tan sols el que augmentarà el cost de la vida, previst en un 2% anual.
4. Perquè realment la pèrdua de poder adquisitiu serà d'un 9%
A part de la retallada del 5% per aquest any i de la congelació pel vinent, els salaris perdran la capacitat adquisitiva ja que aquests no augmentaran ni tan sols el que augmentarà el cost de la vida, previst en un 2% anual.
5. Perquè no es cert que els empleats i empleades públiques siguin privilegiats que cobren molt i tenen feina assegurada per tota la vida.
Perquè tenir feina és un dret, i no un privilegi, que exigim les persones treballadores per a tothom.
Perquè 1 de cada 4 treballadors (el 25%) del sector públic català són temporals.
Perquè 1 de cada 4 de les persones treballadores (el 26%) del sector públic català tenen un sou igual o inferior a 1.000 euros.
6. Perquè els Serveis Públics els fem servir la clase treballadora i la retallada és un atac frontal als nostres drets.
Destinant menys diners a les persones que treballen prestan uns serveis que cada dia fem ús tots els ciutadans i ciutadanes, el Govern el que fa és carregar en contra del nostre Estat de Benestar i menysprea els nostres drets fonamentals. Els qui apel·len per reduir el dèficit a costa de l'Estat del Benestar volem debilitar-lo en interès propi.
7. Perquè hi ha maneres més eficients de reduir despesa sense precaritzar els serveis públics i les persones que trebalen per a nosaltres.
Són alternatives que reuidien costos prescindibles sense afectar a les condicions de vida de la ciutadania i els treballadors i treballdores al seu servei.
Reduir les despeses de representació institucional, protocol·làries i en campanyes publicitàries no vinculades als serveis públics bàsics.
Suprimir la despesa formativa o similar en alts càrrecs i eventuals. Primer, perquè no s'amortiza atès que no roman indefinidament en la institució. Segon, perquè ja haurien d'estar formats per exercir càrrecs de responsabilitat. Tercer, és en els treballadors públics en qui cal invertir per augmentar la productivitat i redniment institucional.
Reduir les depeses de desplaçament fent ús intensiu del transport públic col·lectiu i optimització dels temps de treball fomentant les videoconferències i reunions virtuals a través de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.
Evitar lloguers de luxe i reduir costos d'equipaments i edificis públics fomentant l'eficiència i estalvi energètic. Un cop finalitzada la jornada laboral habitual, tancar seus i equipaments on NO es presti atenció al públic, donat el sobrecost que se'n deriva.
8. Perquè com a moviment obrer hem defensar qualsevol ofensiva que faci pagar als treballadors i les traballadores error polítics i de gestió, per acció o per omissió.
1. Perquè després de la retallada als treballadors i les treballadores dels sector públic vindrà la d'altres sectors.
La reducció salarial del 5% suposa el trencament unilateral per part del Govern de l'acord d'augment del 0,3% pactat pel 2010. Aquest és un argument molt perillós que la patronal està utilitzant per trencar l'acord de AENC de moderació salarial signat al febrer d'enguany.
2. Perquè retallar sous i no reposar personal jubilat deteriorarà els serveis públics i augmentarà el temps de gestió dels tràmits i serveis.
El Govern nomes reposarà 1 de cada 10 empleats públics jubilats i 1 de cada 2 del personal docent, sanitari, d'emergències i del SOC. La no reposició i la retallada dels salaris dels empleats i empleades del sector públic (metges, mestres, infermeres, bombers, cossos de seguretat....) minvarà la qualitat dels nostres serveis públics i allargarà el temps de gestió.
3. Perquè no caldria retallar salaris si no s'haguessin baixat impostos progressius com el de successions.
La retallada significarà una reducció de dèficit de tan sols 365 milions d'euros, mentre que la eliminació adquisitiva ja que aquests no augmentaran ni tan sols el que augmentarà el cost de la vida, previst en un 2% anual.
4. Perquè realment la pèrdua de poder adquisitiu serà d'un 9%
A part de la retallada del 5% per aquest any i de la congelació pel vinent, els salaris perdran la capacitat adquisitiva ja que aquests no augmentaran ni tan sols el que augmentarà el cost de la vida, previst en un 2% anual.
5. Perquè no es cert que els empleats i empleades públiques siguin privilegiats que cobren molt i tenen feina assegurada per tota la vida.
Perquè tenir feina és un dret, i no un privilegi, que exigim les persones treballadores per a tothom.
Perquè 1 de cada 4 treballadors (el 25%) del sector públic català són temporals.
Perquè 1 de cada 4 de les persones treballadores (el 26%) del sector públic català tenen un sou igual o inferior a 1.000 euros.
6. Perquè els Serveis Públics els fem servir la clase treballadora i la retallada és un atac frontal als nostres drets.
Destinant menys diners a les persones que treballen prestan uns serveis que cada dia fem ús tots els ciutadans i ciutadanes, el Govern el que fa és carregar en contra del nostre Estat de Benestar i menysprea els nostres drets fonamentals. Els qui apel·len per reduir el dèficit a costa de l'Estat del Benestar volem debilitar-lo en interès propi.
7. Perquè hi ha maneres més eficients de reduir despesa sense precaritzar els serveis públics i les persones que trebalen per a nosaltres.
Són alternatives que reuidien costos prescindibles sense afectar a les condicions de vida de la ciutadania i els treballadors i treballdores al seu servei.
Reduir les despeses de representació institucional, protocol·làries i en campanyes publicitàries no vinculades als serveis públics bàsics.
Suprimir la despesa formativa o similar en alts càrrecs i eventuals. Primer, perquè no s'amortiza atès que no roman indefinidament en la institució. Segon, perquè ja haurien d'estar formats per exercir càrrecs de responsabilitat. Tercer, és en els treballadors públics en qui cal invertir per augmentar la productivitat i redniment institucional.
Reduir les depeses de desplaçament fent ús intensiu del transport públic col·lectiu i optimització dels temps de treball fomentant les videoconferències i reunions virtuals a través de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.
Evitar lloguers de luxe i reduir costos d'equipaments i edificis públics fomentant l'eficiència i estalvi energètic. Un cop finalitzada la jornada laboral habitual, tancar seus i equipaments on NO es presti atenció al públic, donat el sobrecost que se'n deriva.
8. Perquè com a moviment obrer hem defensar qualsevol ofensiva que faci pagar als treballadors i les traballadores error polítics i de gestió, per acció o per omissió.
dimecres, 2 de juny del 2010
Ens toca planta cara, ens toca plantar VAGA
Aquest dimecres, 1 de juny, ens varem manifestar els vostres delegats davant el Palau de la Generalitat, juntament amb els companys d’altres serveis públics.
La plaça Sant Jaume hi era plena. Dimarts, 8 de juny, esperem omplir un bon tros dels carrers de la ciutat.
A l’assemblea d’ahir us vam intentar transmetre el sentiment d’agredits que tenim nosaltres, i per tant, també heu de tenir vosaltres, companys. Que es parli de negociació col•lectiva i es pacti que no hi ha diners per servei públic, acceptant un 0,3 % de pujada salarial, ja és conformisme i adaptació a la conjuntura europea. Però que al cap de quatre dies d’acceptar-ho vingui un Decret dient que “donde dije Diego, digo ...”, és un reconeixement públic que a aquest país els importem un rave. Ni per la quantitat que en som ni per la feina que en fem. No contem.
Per tot això, ara ens toca plantar cara.
El proper dimarts 8, PLANTA VAGA.
La plaça Sant Jaume hi era plena. Dimarts, 8 de juny, esperem omplir un bon tros dels carrers de la ciutat.
A l’assemblea d’ahir us vam intentar transmetre el sentiment d’agredits que tenim nosaltres, i per tant, també heu de tenir vosaltres, companys. Que es parli de negociació col•lectiva i es pacti que no hi ha diners per servei públic, acceptant un 0,3 % de pujada salarial, ja és conformisme i adaptació a la conjuntura europea. Però que al cap de quatre dies d’acceptar-ho vingui un Decret dient que “donde dije Diego, digo ...”, és un reconeixement públic que a aquest país els importem un rave. Ni per la quantitat que en som ni per la feina que en fem. No contem.
Per tot això, ara ens toca plantar cara.
El proper dimarts 8, PLANTA VAGA.
http://www.ugt-cat.net/subdominis/fsp/
dijous, 27 de maig del 2010
assistència al Ple Municipal
Us transcrivim el comunicat llegit ahir, al Ple Municipal.
Val a dir dos detallets: un, que varem contar amb la presencia de força personal tant de la brigada com d'altres departaments. I dos, agraïm públicament la col·laboració del company de l'ajuntament de Cerdanyola del Vallès, Jordi Jorba.
"Comunicat
Les treballadores i els treballadors de l’Ajuntament de Sentmenat, davant del decret governamental que comportarà la retallada dels nostres sous, així com els de la resta de persones que treballem en el sector públic volem manifestar que:
- Ens oposem radicalment a qualsevol retallada anunciada per rebaixar la despesa pública estatal. La classe treballadora i les persones que treballem al sector públic en formem part, no ha de pagar la crisi que ha provocat el gran capital i la banca. Com tampoc l’han de pagar els pensionistes.
- Acceptar qualsevol rebaixa salarial implica menysprear les lluites laborals i un altíssim preu pagat per la classe obrera per arribar a ser on som. Per això, de retallades, ni un cèntim.
- Estem convençudes i convençuts que abans de tocar cap sou hi ha moltes altres accions a emprendre per estalviar recursos. Que la crisi la paguin els més febles és una mala política, impròpia d’un govern autoanomenat d’esquerres.
- Ara més que mai defensem el sector públic perquè és de totes i tots. Defensem l’estat social, que arriba a tothom, front a polítiques reaccionàries que implantarien a tort i a dret privatitzacions. Una política que fracturaria la nostra societat, relegant cada cop a més gent cap a l’exclusió social.
Les treballadores i els treballadors de l’Ajuntament demanem al govern de l’Estat que abandoni el decret maleït i apliqui mesures pensades per reactivar l’economia i atendre, com cal, la nostra societat. On actualment s’hi comptabilitzen 4 milions i mig d’aturades i aturats, amb milers de famílies sense cap sou i on s’acaba el paraigües de les prestacions socials.
Ara més que mai cal que paguin la crisi els que l’han provocat.
Demanem al Govern de la Generalitat que s’oblidi d’aplicar polítiques més restrictives que no pas Madrid. Ofegant la classe obrera i els ajuntaments provocaran el col•lapse del país.
Recordem al govern del municipi l’existència d’un acord – conveni en vigència. És obligació d’ambdues parts complir-lo.
Us demanem que ara més que mai defenseu el sector públic. El que representem i oferim la plantilla de l’Ajuntament, però també vosaltres, sra. alcaldessa, regidores i regidors. Vosaltres també sou sector públic. Per això i quan sigueu cridats a les reunions de les associacions de municipis per veure de quina manera apliqueu el decret de la retallada, us manifesteu radicalment en contra d’aquesta imposició.
Voldríem demanar-vos a totes i a tots el vostre suport a aquest document.
Comitè d’empresa de l’Ajuntament de Sentmenat.
Sentmenat, 27 de maig de 2010"
Val a dir dos detallets: un, que varem contar amb la presencia de força personal tant de la brigada com d'altres departaments. I dos, agraïm públicament la col·laboració del company de l'ajuntament de Cerdanyola del Vallès, Jordi Jorba.
"Comunicat
Les treballadores i els treballadors de l’Ajuntament de Sentmenat, davant del decret governamental que comportarà la retallada dels nostres sous, així com els de la resta de persones que treballem en el sector públic volem manifestar que:
- Ens oposem radicalment a qualsevol retallada anunciada per rebaixar la despesa pública estatal. La classe treballadora i les persones que treballem al sector públic en formem part, no ha de pagar la crisi que ha provocat el gran capital i la banca. Com tampoc l’han de pagar els pensionistes.
- Acceptar qualsevol rebaixa salarial implica menysprear les lluites laborals i un altíssim preu pagat per la classe obrera per arribar a ser on som. Per això, de retallades, ni un cèntim.
- Estem convençudes i convençuts que abans de tocar cap sou hi ha moltes altres accions a emprendre per estalviar recursos. Que la crisi la paguin els més febles és una mala política, impròpia d’un govern autoanomenat d’esquerres.
- Ara més que mai defensem el sector públic perquè és de totes i tots. Defensem l’estat social, que arriba a tothom, front a polítiques reaccionàries que implantarien a tort i a dret privatitzacions. Una política que fracturaria la nostra societat, relegant cada cop a més gent cap a l’exclusió social.
Les treballadores i els treballadors de l’Ajuntament demanem al govern de l’Estat que abandoni el decret maleït i apliqui mesures pensades per reactivar l’economia i atendre, com cal, la nostra societat. On actualment s’hi comptabilitzen 4 milions i mig d’aturades i aturats, amb milers de famílies sense cap sou i on s’acaba el paraigües de les prestacions socials.
Ara més que mai cal que paguin la crisi els que l’han provocat.
Demanem al Govern de la Generalitat que s’oblidi d’aplicar polítiques més restrictives que no pas Madrid. Ofegant la classe obrera i els ajuntaments provocaran el col•lapse del país.
Recordem al govern del municipi l’existència d’un acord – conveni en vigència. És obligació d’ambdues parts complir-lo.
Us demanem que ara més que mai defenseu el sector públic. El que representem i oferim la plantilla de l’Ajuntament, però també vosaltres, sra. alcaldessa, regidores i regidors. Vosaltres també sou sector públic. Per això i quan sigueu cridats a les reunions de les associacions de municipis per veure de quina manera apliqueu el decret de la retallada, us manifesteu radicalment en contra d’aquesta imposició.
Voldríem demanar-vos a totes i a tots el vostre suport a aquest document.
Comitè d’empresa de l’Ajuntament de Sentmenat.
Sentmenat, 27 de maig de 2010"
dimecres, 12 de maig del 2010
La pèrdua acumulada del poder adquisitiu dels empleats públics
Us possem unes dades que poca gent coneix, (provenen dels nostres serveis centrals, i per això, no hi son en català, però, per l'importància que tenen, les creiem imprescindibles):
Sis preguntes i set respostes
1. Quina és la pèrdua de poder adquisitiu des de 1982 fins 2009 dels Empleats Públics ?
2. Els Empleats Públics perceben un increment anual de retribucions en funció de l'IPC ?
3. Ha coincidit l'IPC "previst" amb l'IPC "real" en els sous dels Empleats Públics ?
4. Quantes vegades des de 1982 fins 2008, l'IPC "real" ha estat superior l'IPC "previst" ?
5. Quantes vegades des de 1982 fins 2008, l'IPC previst" ha estat superior l'IPC "real" ?
6. Són els Empleats Públics els únics treballadors d'Espanya que no tenen "Clàusula de Revisió Salarial" que compensi la desviació entre l'IPC "previst" i l'IPC "real"?
VERITATS INDISCUTIBLES
1. Des de 1982 fins a 2008, els Empleats Públics han perdut un 41,48% del seu Poder Adquisitiu.
2. Els Empleats Públics perceben un increment anual de retribucions en funció de l'IPC " previst " (No en funció de l'IPC " real ").
3. Des de 1982 fins 2009, mai l'IPC previst no ha coincidit amb l'IPC real.
4. Des de 1982 fins 2008, l'IPC " real " ha estat superior a l'IPC " previst " en 21 ocasions.
5. Des de 1982 fins 2008, l'IPC " previst " ha estat superior a l'IPC " real "només en 4 ocasions.
6. Els Empleats Públics són gairebé els únics treballadors d'Espanya que no tenen " Clàusula de Revisió Salarial " que compensi la desviació entre l'IPC previst i l'IPC real ( fins i tot els 8.539.722 espanyols que perceben Pensions Contributives tenen Clàusula de Revisió i perceben la diferència entre l'IPC prevists i l'IPC real ).
7. Tenint en compte que l'increment del " Cost de la Vida " real és molt superior ( com qualsevol persona pot acudir a la compra diària ) a l'IPC real, la Pèrdua de Poder Adquisitiu dels Empleats Públics ha esta molt superior a l'indicat en la Taula anterior.
(*) Des de l'any 2004, a més de l'increment general indicat, hi ha hagut un increment real addicional de l'1% que no es reflecteix en la Taula ja que no son tots els col•lectius dels Empleats Públics que ho han percebut
Aquesta web de l'INE permet accedir fàcilment a tota l'informació de l'Index de Preus de Consum (IPC), que mesura l'evolució del conjunt dels preus dels béns i dels serveis que consumeix la població resident en habitatges familiars a Espanya
http://www.ine.es/daco/ipc.htm
En la web de l'Institut d'Estadística de Catalunya hi trobrareu totes les dades estadísques de Catalunya
http://www.idescat.cat/
Sis preguntes i set respostes
1. Quina és la pèrdua de poder adquisitiu des de 1982 fins 2009 dels Empleats Públics ?
2. Els Empleats Públics perceben un increment anual de retribucions en funció de l'IPC ?
3. Ha coincidit l'IPC "previst" amb l'IPC "real" en els sous dels Empleats Públics ?
4. Quantes vegades des de 1982 fins 2008, l'IPC "real" ha estat superior l'IPC "previst" ?
5. Quantes vegades des de 1982 fins 2008, l'IPC previst" ha estat superior l'IPC "real" ?
6. Són els Empleats Públics els únics treballadors d'Espanya que no tenen "Clàusula de Revisió Salarial" que compensi la desviació entre l'IPC "previst" i l'IPC "real"?
VERITATS INDISCUTIBLES
1. Des de 1982 fins a 2008, els Empleats Públics han perdut un 41,48% del seu Poder Adquisitiu.
2. Els Empleats Públics perceben un increment anual de retribucions en funció de l'IPC " previst " (No en funció de l'IPC " real ").
3. Des de 1982 fins 2009, mai l'IPC previst no ha coincidit amb l'IPC real.
4. Des de 1982 fins 2008, l'IPC " real " ha estat superior a l'IPC " previst " en 21 ocasions.
5. Des de 1982 fins 2008, l'IPC " previst " ha estat superior a l'IPC " real "només en 4 ocasions.
6. Els Empleats Públics són gairebé els únics treballadors d'Espanya que no tenen " Clàusula de Revisió Salarial " que compensi la desviació entre l'IPC previst i l'IPC real ( fins i tot els 8.539.722 espanyols que perceben Pensions Contributives tenen Clàusula de Revisió i perceben la diferència entre l'IPC prevists i l'IPC real ).
7. Tenint en compte que l'increment del " Cost de la Vida " real és molt superior ( com qualsevol persona pot acudir a la compra diària ) a l'IPC real, la Pèrdua de Poder Adquisitiu dels Empleats Públics ha esta molt superior a l'indicat en la Taula anterior.
(*) Des de l'any 2004, a més de l'increment general indicat, hi ha hagut un increment real addicional de l'1% que no es reflecteix en la Taula ja que no son tots els col•lectius dels Empleats Públics que ho han percebut
Aquesta web de l'INE permet accedir fàcilment a tota l'informació de l'Index de Preus de Consum (IPC), que mesura l'evolució del conjunt dels preus dels béns i dels serveis que consumeix la població resident en habitatges familiars a Espanya
http://www.ine.es/daco/ipc.htm
En la web de l'Institut d'Estadística de Catalunya hi trobrareu totes les dades estadísques de Catalunya
http://www.idescat.cat/
dimarts, 4 de maig del 2010
Arriba la primavera, i els regals
Quan encara hi ha candidats que estan reclamant una puntuació del tribunal de selecció d’una de les tres places acabades de convocar, llegim, de veritat, amb les mans al cap, l’acta del Ple de març.
Si mirem de deixar de banda tot el que no ens concerneix, (tasca a prou entretinguda), i ens centrem en el tema de personal, podem arribar a llegir la llavor de la propera juguesca per col•locar personal de confiança o a dit. No creiem que hi hagi diferències entre un concepte i l’altre.
Hem llegit l’acta, tot previnguts, i, de veritat, encara tenim les mans al cap. Pel fet, per lo dit i, a més a més, per publicar-ho. No s’estan d’avergonyir-se.
No és que escollin a qui vulguin. És que l’escollen i li faran la convocatòria d’oposició lliure.
Hi ha algú que ens ho pugui explicar?
Volem dir que no entenem com es pot seleccionar una persona, prescindint de qualsevol concepte d’igualtat de condicions, oportunitats o mèrits i contractar-la i, després, li fem la plaça.
Esteu llegint be, ni entre línies ni amb segones.
Val a dir que, evidentment, ningú de dintre, que portem més d’una dècada a la casa, no servim i/o no en sabem.
Estimats lectors, ja sabeu, no cal que estudieu per la convocatòria d’aquest lloc de treball.
Després apareixen programes de televisió on no s’estan de titllar de privilegiats als treballadors de l’administració.
Nosaltres no fem les normes, lleis ni reglaments.
Tampoc som els que les infringim. Però carreguem amb les culpes.
Us convidem a compartir la vostra indignació.
Si mirem de deixar de banda tot el que no ens concerneix, (tasca a prou entretinguda), i ens centrem en el tema de personal, podem arribar a llegir la llavor de la propera juguesca per col•locar personal de confiança o a dit. No creiem que hi hagi diferències entre un concepte i l’altre.
Hem llegit l’acta, tot previnguts, i, de veritat, encara tenim les mans al cap. Pel fet, per lo dit i, a més a més, per publicar-ho. No s’estan d’avergonyir-se.
No és que escollin a qui vulguin. És que l’escollen i li faran la convocatòria d’oposició lliure.
Hi ha algú que ens ho pugui explicar?
Volem dir que no entenem com es pot seleccionar una persona, prescindint de qualsevol concepte d’igualtat de condicions, oportunitats o mèrits i contractar-la i, després, li fem la plaça.
Esteu llegint be, ni entre línies ni amb segones.
Val a dir que, evidentment, ningú de dintre, que portem més d’una dècada a la casa, no servim i/o no en sabem.
Estimats lectors, ja sabeu, no cal que estudieu per la convocatòria d’aquest lloc de treball.
Després apareixen programes de televisió on no s’estan de titllar de privilegiats als treballadors de l’administració.
Nosaltres no fem les normes, lleis ni reglaments.
Tampoc som els que les infringim. Però carreguem amb les culpes.
Us convidem a compartir la vostra indignació.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)