Pressupost 2010

En aquestes dates toca aprovar, o no, el pressupost per l’any que ve.

Els grups polítics fan valoracions de lo be o malament que es fa la previsió per l’any vinent.

A nosaltres ens toca, com a mínim, el corresponent en referència al personal.

Ho enllestirem aviat: res.

Com deia l’entranyable Gila: “ni frio ni calor, 0”.

Zero propostes en promocionar al personal.
Zero propostes en estabilitzar els contractes eternament provisionals.
Zero propostes en funcionaritzar al personal que treballa a l’administració més d’una dècada.

Com es pot valorar una oferta pública de 23 llocs de treball: magnífica.
I la següent oferta de 22 llocs de treball: insuperable.
Però, companys meus, què s’ha fet fins avui? Un altre zero: només s’han publicat les bases de 3 llocs de treball.
De què serveix reconèixer una mancança i no posar-li remei?
Les respostes són fàcils: no som prioritats. A excepció dels quatre que fan la palmadeta a l’esquena i els riuen les gràcies, la resta, no interessem.

A l’assignació per formació: sí, podrem fer més màsters i postgraus: un 50 % més de diners. La formació permanent del personal de l’administració també és zero.

En aquest sentit, d’això li diuen professionalització. Nomenar un tècnic i després pagar-li un màster perquè sàpiga fer la feina.

Però aquest equip de govern és valent. Se’n veuen capaços de extingir el que on han pogut amortitzar: al pressupost del 2009 creen uns tècnics, perquè no siguin coordinadors. I per l’any 2010 ja no opinen el mateix: cal extingir el d’Administratiu tècnic de Medi Ambient. La resta ja està be.
No serà, curiosament, perquè es tracta d’un lloc de treball que actualment desenvolupa un representant dels treballadors?

Què n’opina el que era Regidor de Medi Ambient?

També són valents per reduir un 10 % els seus emoluments. Però no arriben al 30 % que li van fer a un treballador al juny passat.

Per continuar amb les nostres valoracions us convidem a llegir el següent post: “Valoració dels llocs de treball”.

HO HAVEU VIST?

En aquestes dates pre-nadalenques, l’ambient s’encomana festiu i de celebració.

A l’assemblea, més o menys, també es va traslladar aquest sentiment de poca revolució.
Tot i que, nosaltres, com a treballadors públics no patim disminució d’ingressos ni de manca de feina, tenim les nostres reivindicacions sindicals.

Al gener, amb les mateixes forces, continuarem treballant pels nostres objectius.
Perquè aquest dies, és més important els sis títols que el que pensen 120 treballadors.

Des d’aquí, els vostres representats, us volem desitjar que l’any vinent sigui, com a mínim, una mica millor que el que deixem enrere.


Que tingueu un Bon Nadal !!

Assemblea general (l'última de l'any)

Pel proper dimarts, 15 de desembre, a les 12 hores a la Sala de Plens de l'Ajuntament.
Us explicarem la situació actual, les respostes que hem tingut als escrits de reclamació presentats últimament, així com les següents actuacions.

Plantem Cara a la Crisi

El dia 3 de desembre, a les sis de la tarda, els treballadors i les treballadores de Catalunya ens manifestarem a Barcelona per plantar cara a la crisi. Una nova mobilització que no començarà ni acabarà aquell dia, si no que forma part d’un calendari global de convocatòries prèvies i posteriors, i que inclou des d’assemblees de delegats i delegades, fins a concentracions i manifestacions arreu del territori, així com també a d’altres punts de l’Estat.

Els principals afectats per una crisi que no hem provocat -persones aturades, afectades per ERO, per processos de tancament d’empreses, per convenis col·lectius pendents de negociar o de salaris pendents d’actualitzar- ens mobilitzarem sota el lema Plantem cara a la crisi: feina i protecció social.

Exigirem a les administracions i a les patronals que activin les mesures necessàries per sortir de la crisi, i que puguin encaminar-nos cap a un altre model de creixement i de competitivitat.

Sortirem al carrer per advertir que els costos laborals no són el problema, i que la millora de les condicions laborals són part de la solució.


TOTS JUNTS ENS MOBILITZAREM PER PLANTAR CARA A LA CRISI, I EXIGIR:
Renovació dels convenis col·lectius pendents

Cap ERO ni tancament sense justificació

Plans de xoc per reindustrialitzar les comarques amb més atur

Protecció social per les persones aturades

Cap retallada de drets

Creació d'ocupació en els serveis públics

Fiscalitat progressiva: Que pagui més qui Més té

abans de Nadal

El dia 2 de novembre varem presentar un escrit on deixem ben explicat la disconformitat que tenim els representants dels treballadors amb la manera d’actuar de l’equip de govern respecte als temes que afecten al personal d’aquesta corporació.

Durant aquest mes, en l’única reunió que hem tingut els representants i l’equip de govern, al abordar aquest escrit-manifest, l’alcaldessa va abandonar la reunió.

És l’únic “diàleg” que hem tingut al respecte.

A la propera assemblea us proposarem els següents passos per reivindicar una igualtat d’oportunitats i un acompliment de l’oferta pública promesa.

amb tú o contra tú?

Cada dia és més freqüent observar, o més ben dit, detectar, la tensió que hi ha a l’ambient mentre es desenvolupa la jornada de treball.
Son les coses del dia a dia. Petits detalls, avui un, demà un altre, que mica en mica, van fent que la moral quedi malmesa.
El comentari, el fet, la situació, el com, el perquè, el quan, el qui, ...

Cada vegada son més els que tenim la sensació de la poca importància que per part dels polítics i personal afini, se li dona a la nostra feina.

Del gairebé nul interès pel què estem fent, fet aquest que queda demostrat quan només se’n recorden de nosaltres quan reben alguna queixa d’algun servei, (que per descomptat, sempre te la raó qui la presenta, mai els treballadors), o bé quan tenim que fer qualsevol treball extra.

Mentre estic fent aquest escrit, m’arriben notícies que, cada vegada, confirmen el que exposo més amunt.
En una classe de formació de riscos laborals del lloc de treball, que ara toca com a urgent fer, (dos companys han treballat amb risc i han patit les conseqüències), el responsable de donar la formació, contractada per l’empresa, (aliena a l’Ajuntament), “invita” a abandonar l’aula a una companya pel fet de preguntar-li si ella havia de ser-hi, ja que el seu nom no constava a la fitxa d’assistents.
Requerida la presència de la Cap de personal per part de la persona agreujada i pel membre del comitè d’empresa present, es dona la raó a la persona aliena a l’empresa, en detriment de lo exposat pel membre del comitè d’empresa i la treballadora.

Sempre he cregut que els nostres esforços han d’anar dirigits a desenvolupar el màxim i millor la nostra feina, no en tenir que fer-los servir per defensar-nos.
S’ha de fer sentir que la direcció està al nostre costat.
És molt difícil tirar endavant si els que governen una empresa ho fan a esquenes dels treballadors.

FORMACIÓ, de qui?

No volem entrar a exposar, referència per referència, els articles de les nostres lleis que ens emparen en el dret a la formació i millora durant la nostra vida laboral.
Un més, dels molts despropòsits que s’acumulen en els últims temps, la formació dels treballadors no podia ser menys.

Nosaltres ens preguntem:

Perquè hi ha companys, (no gaires), que poden fer dos, tres i fins i tot quatre cursos de formació, en un sol any?
I mentrestant, els altres, (la majoria) encara esperem que arribi l’oferta de l’inscripció de l’any 2008?
Com es pot entendre que, polítics, personal de confiança i determinats treballadors, realitzin cursos amb càrrec a les arques municipals, amb una quantia econòmica considerable, i als treballadors de a peu no se’ns inscrigui ni tant sols en els que la Diputació organitza gratuïtament?
De què ens serveix el que cada més ens descompten de la nostra nòmina per formació?
Possiblement les respostes a aquestes preguntes, aflorin en les nostres ments sense la necessitat de grans esforços.
Tot i així, si algú desitja col•laborar amb respostes o suggeriments, serà benvingut.