amb tú o contra tú?

Cada dia és més freqüent observar, o més ben dit, detectar, la tensió que hi ha a l’ambient mentre es desenvolupa la jornada de treball.
Son les coses del dia a dia. Petits detalls, avui un, demà un altre, que mica en mica, van fent que la moral quedi malmesa.
El comentari, el fet, la situació, el com, el perquè, el quan, el qui, ...

Cada vegada son més els que tenim la sensació de la poca importància que per part dels polítics i personal afini, se li dona a la nostra feina.

Del gairebé nul interès pel què estem fent, fet aquest que queda demostrat quan només se’n recorden de nosaltres quan reben alguna queixa d’algun servei, (que per descomptat, sempre te la raó qui la presenta, mai els treballadors), o bé quan tenim que fer qualsevol treball extra.

Mentre estic fent aquest escrit, m’arriben notícies que, cada vegada, confirmen el que exposo més amunt.
En una classe de formació de riscos laborals del lloc de treball, que ara toca com a urgent fer, (dos companys han treballat amb risc i han patit les conseqüències), el responsable de donar la formació, contractada per l’empresa, (aliena a l’Ajuntament), “invita” a abandonar l’aula a una companya pel fet de preguntar-li si ella havia de ser-hi, ja que el seu nom no constava a la fitxa d’assistents.
Requerida la presència de la Cap de personal per part de la persona agreujada i pel membre del comitè d’empresa present, es dona la raó a la persona aliena a l’empresa, en detriment de lo exposat pel membre del comitè d’empresa i la treballadora.

Sempre he cregut que els nostres esforços han d’anar dirigits a desenvolupar el màxim i millor la nostra feina, no en tenir que fer-los servir per defensar-nos.
S’ha de fer sentir que la direcció està al nostre costat.
És molt difícil tirar endavant si els que governen una empresa ho fan a esquenes dels treballadors.