Venturós dijous

El nostre sindicat ens assessora que: si el missatge no arriba, es culpa del transmissor.
Fins aquí, fàcil.
Podem atribuir-nos la manca de transmissió d’informació.
Podeu culpar-nos de no transmetre-us el contingut de totes les reunions.
Veritablement, fins ara, ha resultat difícil quan les dues parts no parlen el mateix idioma.
Però no és el moment de fer balanç, encara. Ens queda un any de fer feina.

El que anava a ser una reunió de tràmit, la d’ahir, va servir per posar les cartes a sobre de la taula.
Ambdues parts varem dir més de lo que tocava.


En un altre post ens cridava l’atenció de que l’alcaldessa es miraria el malestar dels treballadors, segons va dir al Ple. Avui podem dir-vos que en té coneixement i que rebrà les que li aportem.
Ens toca, ara, la feina d’escriure en paper els comentaris que rebem com a representants vostres.
Deixant de banda la institució que representa, ahir la Núria va aportar efectivitat, diàleg i bones intencions. Són sensacions que feia temps que no percebíem.

En síntesi:
• potser no arribem a tots els companys;
• potser no transmetem correctament les vostres inquietuds laborals;
• l’equip de govern ja ho sap, (per activa i per passiva);
• s’ho miraran.

Dos anys més tard, tornem a tenir la sensació de que se’ns escolta.

pre-campanya?

Sí, ja estem en campanya.
Si durant l’anterior pre-campanya es van fer promeses, (per no dir compra de vots), ara estem de verema. Toca recollir el fruit d’aqueixes.

Amb resignació, incomprensió i cap consens, avui, a la plantilla de l’ajuntament, trobem diferències com ara aquestes:

• 3 lletrats, amb retribucions d’un 20 o un 50% diferents.
• Promocions estratosfèriques: dintre d’aquesta legislatura s’han fet més pujades de categoria que les dues legislatures anteriors!
• Si “fulanito” ocupa un lloc de treball, li correspon X remuneració. Quan “fulanito” s’en va a una altre lloc de treball, quan ha de cobrar “menganito”? Evidentment hauria de ser el mateix. El que passa és que això seria lògic. Però no, aquí no.

I tant que estem d’acord en que el personal promocioni. Ningú pot dir el contrari.
Però que siguin només els guapos, ... què voleu que us digui, jo també en soc, no?


Algú em pot dir la diferència entre la “A” i la “A”?



Solució: “A” treballa a l’ajuntament.
(I l’altre “A” també)

“A” compleix amb la seva jornada.
(I l’altre “A” també)

“A” és molt guapo.
(I l’altre “A” també)

“A” porta 5 anys al seu lloc de treball.
(I l’altre “A” només 10)

“A” és més amic.
(I l’altre “A” no).

VET AQUÍ!!!

Disculpeu l’introducció irònica, però és només per no plorar.

Si voleu més humor, (a la banda gràfica) i una mica de lectura entretinguda, dediqueu-li uns minutets al dossier: "Les 10 mentides de la crisi"

mirar cap a l'altre banda

En diferents ocasions hem traslladat a l’equip de govern el malestar d’una majoria de treballadors, en la manera de prendre decisions, en la mínima valoració de la tasca que desenvolupem, amb major experiència que els nouvinguts, entre d’altres.

La resposta, segons el nostre punt de vista, va ser la rebaixa d’un 30% del sou d’un professional de la casa, el re-ajust del sou, també d’un altre professional amb 20 anys de servei a l’ajuntament i un nul acompliment de l’oferta pública, de l’exercici del 2008 ni del 2009.

Avui podem llegir l’acta del Ple municipal del proppassat 26 de novembre. El regidor de RRHH, Jaume Molner, diu que és molt accessible. Qualsevol pot entendre que els representants dels treballadors, (no sindicats, doncs només hi ha un), ens amaguem o no venim cada dia a complir amb la nostra jornada de treball. Us recomano una copia de l’acta. No te desaprofitament.

Ja ho varem comentar en un altre post: la reacció de l’alcaldessa a l’hora de parlar d’aquest tema, va ser aixecar-se de la reunió. Els representants de l’ajuntament que van quedar a la reunió ni en van parlar.

També en aquesta acta es diu que l’alcaldessa es mirarà el malestar dels treballadors. Però abans de mirar-s’ho, farem uns petits re-ajustos: extingirem places, no acomplirem l’oferta pública ni funcionaritzarem a cap treballador. Cap d’aquestes mesures te el preu d’una assistència a una Junta de Govern d’un regidor.

Si pretenen una revolució, és el camí correcte. Però existeix el perill de crear una guerra civil, (traducció generosa del descontentament i desànim del personal, que opina que no és la manera adient de fer les coses).

Aquest cap de setmana hem sentit al cap del partit convergent que si no tenien el personal adequat en les seves files, anirien a buscar-lo allà on sigui. Potser per poder ser considerat com a professional cal estar inscrit en un partit polític?

I és el que s’ha fet en aquesta casa.

És clar, així no s’hi val.

Valoracions dels llocs de treball

Es tracta d’una mena d’auditoria que realitza una empresa externa a l’ajuntament, per encàrrec de la Diputació de Barcelona.

L’ajuntament li demana a la Diputació aquest servei i aquesta a una empresa externa.

El resultat hauria de ser una descripció de les funcions i responsabilitats de cada lloc de treball.

Si el nostre municipi te cinquanta carrers i es vol escombrar tots cada dia, caldrà que hi hagi deu escombriaires, si és que cada un pot escombrar cinc carrers en el seu temps laboral.
Aquesta formulació podria no ser tan simple per d’altres tasques, com ara les dels despatxos.
Bàsicament tractaria de especificar quin tipus de perfil acadèmic, quantitat de personal, cal per cada departament o funcions assignades a ells.

Associat a aquestes funcions, en conseqüència, hi ha d’haver una remuneració, equitativa amb les retribucions d’altres municipis u organismes públics.

Fins aquí tot perfecte, idíl•lic.

Ara bé, vet aquí unes qüestions que contradiuen aquestes teories:
Què passa quan assignem funcions a personal no preparat?
Com és possible que per desenvolupar una tasca que abans feia un tècnic, ara en calen tres?
Què pensem la resta dels treballadors d’aquests premis?
Què ha de fer un treballador que, durant la seva jornada laboral, ha de fer 10 quan només pot fer 7?
I què pensa el que fa 7 i veu que d’altres en fan 4?

I en la vessant econòmica:

En base a què aquell cobra més que jo?, pregunta típicament comú.

En una versió de casa nostra, si som capaços de crear una sèrie de llocs de treball, àrees, coordinadors, tècnics i departaments, i desprès preguntar si està be, la gran qüestió podria ser: de què serveix aquesta valoració dels llocs de treball?

No contents amb la independència per crear, també en sabem de desfer: som capaços de desfer el que encara no s’ha creat! Miraculós, superb, magistral.
Hagués estat més humil reconèixer una errada, però aquesta és una situació impensable per aquest equip de govern.

Què en penseu vosaltres?

Pressupost 2010

En aquestes dates toca aprovar, o no, el pressupost per l’any que ve.

Els grups polítics fan valoracions de lo be o malament que es fa la previsió per l’any vinent.

A nosaltres ens toca, com a mínim, el corresponent en referència al personal.

Ho enllestirem aviat: res.

Com deia l’entranyable Gila: “ni frio ni calor, 0”.

Zero propostes en promocionar al personal.
Zero propostes en estabilitzar els contractes eternament provisionals.
Zero propostes en funcionaritzar al personal que treballa a l’administració més d’una dècada.

Com es pot valorar una oferta pública de 23 llocs de treball: magnífica.
I la següent oferta de 22 llocs de treball: insuperable.
Però, companys meus, què s’ha fet fins avui? Un altre zero: només s’han publicat les bases de 3 llocs de treball.
De què serveix reconèixer una mancança i no posar-li remei?
Les respostes són fàcils: no som prioritats. A excepció dels quatre que fan la palmadeta a l’esquena i els riuen les gràcies, la resta, no interessem.

A l’assignació per formació: sí, podrem fer més màsters i postgraus: un 50 % més de diners. La formació permanent del personal de l’administració també és zero.

En aquest sentit, d’això li diuen professionalització. Nomenar un tècnic i després pagar-li un màster perquè sàpiga fer la feina.

Però aquest equip de govern és valent. Se’n veuen capaços de extingir el que on han pogut amortitzar: al pressupost del 2009 creen uns tècnics, perquè no siguin coordinadors. I per l’any 2010 ja no opinen el mateix: cal extingir el d’Administratiu tècnic de Medi Ambient. La resta ja està be.
No serà, curiosament, perquè es tracta d’un lloc de treball que actualment desenvolupa un representant dels treballadors?

Què n’opina el que era Regidor de Medi Ambient?

També són valents per reduir un 10 % els seus emoluments. Però no arriben al 30 % que li van fer a un treballador al juny passat.

Per continuar amb les nostres valoracions us convidem a llegir el següent post: “Valoració dels llocs de treball”.

HO HAVEU VIST?

En aquestes dates pre-nadalenques, l’ambient s’encomana festiu i de celebració.

A l’assemblea, més o menys, també es va traslladar aquest sentiment de poca revolució.
Tot i que, nosaltres, com a treballadors públics no patim disminució d’ingressos ni de manca de feina, tenim les nostres reivindicacions sindicals.

Al gener, amb les mateixes forces, continuarem treballant pels nostres objectius.
Perquè aquest dies, és més important els sis títols que el que pensen 120 treballadors.

Des d’aquí, els vostres representats, us volem desitjar que l’any vinent sigui, com a mínim, una mica millor que el que deixem enrere.


Que tingueu un Bon Nadal !!

Assemblea general (l'última de l'any)

Pel proper dimarts, 15 de desembre, a les 12 hores a la Sala de Plens de l'Ajuntament.
Us explicarem la situació actual, les respostes que hem tingut als escrits de reclamació presentats últimament, així com les següents actuacions.