Us volem felicitar la diada de Sant Jordi, amb l’aroma d’una rosa i amb una llista.
Perquè llegir es viure dues vegades.
Perquè no tot són assumptes sindicals.
Perquè també llegim.
Els vostres companys us recomanen els següents llibres:
(afegim, si hi ha, el comentari que hem rebut)
• “L’Església del mar”
• Autor: Carlos Ruiz Zafón
• “La venedora d’ous”
• Autora: Linda D. Cirino
• “¿Quién se ha llevado mi queso?”
• Autor: Spencer Johnson
• És per reflexionar una mica, però de fàcil lectura i a trossos divertit.
• “El nom del porc”
• Autor: Albert Om
• “El Dios de la lluvia llora sobre México”
• Autor: László Passuth
• Antic, però tracteu-lo com si fos un clàssic, dels recomanables i no s’obliden.
• “Un mundo sin fin”
• Autor: Ken Follett
• Si s’han venut tants exemplars, per algun motiu serà. A mi m’ha provocat moltes sensacions i de tots tipus. Cada una de les seves 1157 pagines és una historia que no et deixa indiferent.
Gràcies per les vostres aportacions.
Que tingueu un bon dia de Sant Jordi.
Benvinguts. Aquí escribim els representants dels treballadors de l'ajuntament de Sentmenat.
dijous, 22 d’abril del 2010
dilluns, 29 de març del 2010
Tres places
Aquesta setmana s’ha acabat d’enllestir l’ultima de les regularitzacions previstes pel 2009.
Tres companys del nostre Ajuntament han hagut de passar per les proves del Tribunal del seu concurs oposició de llurs respectives places de llocs de treball.
És una noticia que, evidentment, celebrem, mal que li pesi a més d’un que s’havia fabricat unes expectatives més partidistes.
No cal esmentar que per accedir a treballar l’administració cal un procés en que es valoren diferents aspectes. Però en aquest cas, cal recordar que aquests treballadors porten 4, 4 i 11 anys prestant el seu servei a aquesta casa. Per tant, per desídia de la pròpia administració, entenem que es tracta d’una regularització d’un contracte laboral.
Què s’espera d’un treballador per poder consolidar-se el seu lloc de treball?
Què no ha demostrar la seva vàlua durant aquest període? Al sector privat es poden establir períodes de prova de 15 dies, un mes, o fins i tot 6 mesos.
Aquí, casa nostra, ja veieu, en lloc de setmanes, són anys.
Aquets representants dels treballadors que us escriuen feliciten als treballadors que han superat el seu concurs oposició del seu lloc de treball.
En quant als seus responsables polítics, no es pot considerar com a èxit el que en tres anys de legislatura, tant sols hagin finalitzat 3 processos dels més de quaranta pendents.
Potser sigui per això que no tothom s’ha alegra’t?
divendres, 19 de febrer del 2010
Venturós dijous
El nostre sindicat ens assessora que: si el missatge no arriba, es culpa del transmissor.
Fins aquí, fàcil.
Podem atribuir-nos la manca de transmissió d’informació.
Podeu culpar-nos de no transmetre-us el contingut de totes les reunions.
Veritablement, fins ara, ha resultat difícil quan les dues parts no parlen el mateix idioma.
Però no és el moment de fer balanç, encara. Ens queda un any de fer feina.
El que anava a ser una reunió de tràmit, la d’ahir, va servir per posar les cartes a sobre de la taula.
Ambdues parts varem dir més de lo que tocava.
En un altre post ens cridava l’atenció de que l’alcaldessa es miraria el malestar dels treballadors, segons va dir al Ple. Avui podem dir-vos que en té coneixement i que rebrà les que li aportem.
Ens toca, ara, la feina d’escriure en paper els comentaris que rebem com a representants vostres.
Deixant de banda la institució que representa, ahir la Núria va aportar efectivitat, diàleg i bones intencions. Són sensacions que feia temps que no percebíem.
En síntesi:
• potser no arribem a tots els companys;
• potser no transmetem correctament les vostres inquietuds laborals;
• l’equip de govern ja ho sap, (per activa i per passiva);
• s’ho miraran.
Dos anys més tard, tornem a tenir la sensació de que se’ns escolta.
Fins aquí, fàcil.
Podem atribuir-nos la manca de transmissió d’informació.
Podeu culpar-nos de no transmetre-us el contingut de totes les reunions.
Veritablement, fins ara, ha resultat difícil quan les dues parts no parlen el mateix idioma.
Però no és el moment de fer balanç, encara. Ens queda un any de fer feina.
El que anava a ser una reunió de tràmit, la d’ahir, va servir per posar les cartes a sobre de la taula.
Ambdues parts varem dir més de lo que tocava.
En un altre post ens cridava l’atenció de que l’alcaldessa es miraria el malestar dels treballadors, segons va dir al Ple. Avui podem dir-vos que en té coneixement i que rebrà les que li aportem.
Ens toca, ara, la feina d’escriure en paper els comentaris que rebem com a representants vostres.
Deixant de banda la institució que representa, ahir la Núria va aportar efectivitat, diàleg i bones intencions. Són sensacions que feia temps que no percebíem.
En síntesi:
• potser no arribem a tots els companys;
• potser no transmetem correctament les vostres inquietuds laborals;
• l’equip de govern ja ho sap, (per activa i per passiva);
• s’ho miraran.
Dos anys més tard, tornem a tenir la sensació de que se’ns escolta.
divendres, 12 de febrer del 2010
pre-campanya?
Sí, ja estem en campanya.
Si durant l’anterior pre-campanya es van fer promeses, (per no dir compra de vots), ara estem de verema. Toca recollir el fruit d’aqueixes.
Amb resignació, incomprensió i cap consens, avui, a la plantilla de l’ajuntament, trobem diferències com ara aquestes:
• 3 lletrats, amb retribucions d’un 20 o un 50% diferents.
• Promocions estratosfèriques: dintre d’aquesta legislatura s’han fet més pujades de categoria que les dues legislatures anteriors!
• Si “fulanito” ocupa un lloc de treball, li correspon X remuneració. Quan “fulanito” s’en va a una altre lloc de treball, quan ha de cobrar “menganito”? Evidentment hauria de ser el mateix. El que passa és que això seria lògic. Però no, aquí no.
I tant que estem d’acord en que el personal promocioni. Ningú pot dir el contrari.
Però que siguin només els guapos, ... què voleu que us digui, jo també en soc, no?
Algú em pot dir la diferència entre la “A” i la “A”?
Solució: “A” treballa a l’ajuntament.
(I l’altre “A” també)
“A” compleix amb la seva jornada.
(I l’altre “A” també)
“A” és molt guapo.
(I l’altre “A” també)
“A” porta 5 anys al seu lloc de treball.
(I l’altre “A” només 10)
“A” és més amic.
(I l’altre “A” no).
VET AQUÍ!!!
Disculpeu l’introducció irònica, però és només per no plorar.
Si durant l’anterior pre-campanya es van fer promeses, (per no dir compra de vots), ara estem de verema. Toca recollir el fruit d’aqueixes.
Amb resignació, incomprensió i cap consens, avui, a la plantilla de l’ajuntament, trobem diferències com ara aquestes:
• 3 lletrats, amb retribucions d’un 20 o un 50% diferents.
• Promocions estratosfèriques: dintre d’aquesta legislatura s’han fet més pujades de categoria que les dues legislatures anteriors!
• Si “fulanito” ocupa un lloc de treball, li correspon X remuneració. Quan “fulanito” s’en va a una altre lloc de treball, quan ha de cobrar “menganito”? Evidentment hauria de ser el mateix. El que passa és que això seria lògic. Però no, aquí no.
I tant que estem d’acord en que el personal promocioni. Ningú pot dir el contrari.
Però que siguin només els guapos, ... què voleu que us digui, jo també en soc, no?
Algú em pot dir la diferència entre la “A” i la “A”?
Solució: “A” treballa a l’ajuntament.
(I l’altre “A” també)
“A” compleix amb la seva jornada.
(I l’altre “A” també)
“A” és molt guapo.
(I l’altre “A” també)
“A” porta 5 anys al seu lloc de treball.
(I l’altre “A” només 10)
“A” és més amic.
(I l’altre “A” no).
VET AQUÍ!!!
Disculpeu l’introducció irònica, però és només per no plorar.
Si voleu més humor, (a la banda gràfica) i una mica de lectura entretinguda, dediqueu-li uns minutets al dossier: "Les 10 mentides de la crisi"
dijous, 4 de febrer del 2010
mirar cap a l'altre banda
En diferents ocasions hem traslladat a l’equip de govern el malestar d’una majoria de treballadors, en la manera de prendre decisions, en la mínima valoració de la tasca que desenvolupem, amb major experiència que els nouvinguts, entre d’altres.
La resposta, segons el nostre punt de vista, va ser la rebaixa d’un 30% del sou d’un professional de la casa, el re-ajust del sou, també d’un altre professional amb 20 anys de servei a l’ajuntament i un nul acompliment de l’oferta pública, de l’exercici del 2008 ni del 2009.
Avui podem llegir l’acta del Ple municipal del proppassat 26 de novembre. El regidor de RRHH, Jaume Molner, diu que és molt accessible. Qualsevol pot entendre que els representants dels treballadors, (no sindicats, doncs només hi ha un), ens amaguem o no venim cada dia a complir amb la nostra jornada de treball. Us recomano una copia de l’acta. No te desaprofitament.
Ja ho varem comentar en un altre post: la reacció de l’alcaldessa a l’hora de parlar d’aquest tema, va ser aixecar-se de la reunió. Els representants de l’ajuntament que van quedar a la reunió ni en van parlar.
També en aquesta acta es diu que l’alcaldessa es mirarà el malestar dels treballadors. Però abans de mirar-s’ho, farem uns petits re-ajustos: extingirem places, no acomplirem l’oferta pública ni funcionaritzarem a cap treballador. Cap d’aquestes mesures te el preu d’una assistència a una Junta de Govern d’un regidor.
Si pretenen una revolució, és el camí correcte. Però existeix el perill de crear una guerra civil, (traducció generosa del descontentament i desànim del personal, que opina que no és la manera adient de fer les coses).
Aquest cap de setmana hem sentit al cap del partit convergent que si no tenien el personal adequat en les seves files, anirien a buscar-lo allà on sigui. Potser per poder ser considerat com a professional cal estar inscrit en un partit polític?
I és el que s’ha fet en aquesta casa.
És clar, així no s’hi val.
La resposta, segons el nostre punt de vista, va ser la rebaixa d’un 30% del sou d’un professional de la casa, el re-ajust del sou, també d’un altre professional amb 20 anys de servei a l’ajuntament i un nul acompliment de l’oferta pública, de l’exercici del 2008 ni del 2009.
Avui podem llegir l’acta del Ple municipal del proppassat 26 de novembre. El regidor de RRHH, Jaume Molner, diu que és molt accessible. Qualsevol pot entendre que els representants dels treballadors, (no sindicats, doncs només hi ha un), ens amaguem o no venim cada dia a complir amb la nostra jornada de treball. Us recomano una copia de l’acta. No te desaprofitament.
Ja ho varem comentar en un altre post: la reacció de l’alcaldessa a l’hora de parlar d’aquest tema, va ser aixecar-se de la reunió. Els representants de l’ajuntament que van quedar a la reunió ni en van parlar.
També en aquesta acta es diu que l’alcaldessa es mirarà el malestar dels treballadors. Però abans de mirar-s’ho, farem uns petits re-ajustos: extingirem places, no acomplirem l’oferta pública ni funcionaritzarem a cap treballador. Cap d’aquestes mesures te el preu d’una assistència a una Junta de Govern d’un regidor.
Si pretenen una revolució, és el camí correcte. Però existeix el perill de crear una guerra civil, (traducció generosa del descontentament i desànim del personal, que opina que no és la manera adient de fer les coses).
Aquest cap de setmana hem sentit al cap del partit convergent que si no tenien el personal adequat en les seves files, anirien a buscar-lo allà on sigui. Potser per poder ser considerat com a professional cal estar inscrit en un partit polític?
I és el que s’ha fet en aquesta casa.
És clar, així no s’hi val.
divendres, 8 de gener del 2010
Valoracions dels llocs de treball
Es tracta d’una mena d’auditoria que realitza una empresa externa a l’ajuntament, per encàrrec de la Diputació de Barcelona.
L’ajuntament li demana a la Diputació aquest servei i aquesta a una empresa externa.
El resultat hauria de ser una descripció de les funcions i responsabilitats de cada lloc de treball.
Si el nostre municipi te cinquanta carrers i es vol escombrar tots cada dia, caldrà que hi hagi deu escombriaires, si és que cada un pot escombrar cinc carrers en el seu temps laboral.
Aquesta formulació podria no ser tan simple per d’altres tasques, com ara les dels despatxos.
Bàsicament tractaria de especificar quin tipus de perfil acadèmic, quantitat de personal, cal per cada departament o funcions assignades a ells.
Associat a aquestes funcions, en conseqüència, hi ha d’haver una remuneració, equitativa amb les retribucions d’altres municipis u organismes públics.
Fins aquí tot perfecte, idíl•lic.
Ara bé, vet aquí unes qüestions que contradiuen aquestes teories:
Què passa quan assignem funcions a personal no preparat?
Com és possible que per desenvolupar una tasca que abans feia un tècnic, ara en calen tres?
Què pensem la resta dels treballadors d’aquests premis?
Què ha de fer un treballador que, durant la seva jornada laboral, ha de fer 10 quan només pot fer 7?
I què pensa el que fa 7 i veu que d’altres en fan 4?
I en la vessant econòmica:
En base a què aquell cobra més que jo?, pregunta típicament comú.
En una versió de casa nostra, si som capaços de crear una sèrie de llocs de treball, àrees, coordinadors, tècnics i departaments, i desprès preguntar si està be, la gran qüestió podria ser: de què serveix aquesta valoració dels llocs de treball?
No contents amb la independència per crear, també en sabem de desfer: som capaços de desfer el que encara no s’ha creat! Miraculós, superb, magistral.
Hagués estat més humil reconèixer una errada, però aquesta és una situació impensable per aquest equip de govern.
Què en penseu vosaltres?
L’ajuntament li demana a la Diputació aquest servei i aquesta a una empresa externa.
El resultat hauria de ser una descripció de les funcions i responsabilitats de cada lloc de treball.
Si el nostre municipi te cinquanta carrers i es vol escombrar tots cada dia, caldrà que hi hagi deu escombriaires, si és que cada un pot escombrar cinc carrers en el seu temps laboral.
Aquesta formulació podria no ser tan simple per d’altres tasques, com ara les dels despatxos.
Bàsicament tractaria de especificar quin tipus de perfil acadèmic, quantitat de personal, cal per cada departament o funcions assignades a ells.
Associat a aquestes funcions, en conseqüència, hi ha d’haver una remuneració, equitativa amb les retribucions d’altres municipis u organismes públics.
Fins aquí tot perfecte, idíl•lic.
Ara bé, vet aquí unes qüestions que contradiuen aquestes teories:
Què passa quan assignem funcions a personal no preparat?
Com és possible que per desenvolupar una tasca que abans feia un tècnic, ara en calen tres?
Què pensem la resta dels treballadors d’aquests premis?
Què ha de fer un treballador que, durant la seva jornada laboral, ha de fer 10 quan només pot fer 7?
I què pensa el que fa 7 i veu que d’altres en fan 4?
I en la vessant econòmica:
En base a què aquell cobra més que jo?, pregunta típicament comú.
En una versió de casa nostra, si som capaços de crear una sèrie de llocs de treball, àrees, coordinadors, tècnics i departaments, i desprès preguntar si està be, la gran qüestió podria ser: de què serveix aquesta valoració dels llocs de treball?
No contents amb la independència per crear, també en sabem de desfer: som capaços de desfer el que encara no s’ha creat! Miraculós, superb, magistral.
Hagués estat més humil reconèixer una errada, però aquesta és una situació impensable per aquest equip de govern.
Què en penseu vosaltres?
dilluns, 28 de desembre del 2009
Pressupost 2010
En aquestes dates toca aprovar, o no, el pressupost per l’any que ve.
Els grups polítics fan valoracions de lo be o malament que es fa la previsió per l’any vinent.
A nosaltres ens toca, com a mínim, el corresponent en referència al personal.
Ho enllestirem aviat: res.
Com deia l’entranyable Gila: “ni frio ni calor, 0”.
Zero propostes en promocionar al personal.
Zero propostes en estabilitzar els contractes eternament provisionals.
Zero propostes en funcionaritzar al personal que treballa a l’administració més d’una dècada.
Com es pot valorar una oferta pública de 23 llocs de treball: magnífica.
I la següent oferta de 22 llocs de treball: insuperable.
Però, companys meus, què s’ha fet fins avui? Un altre zero: només s’han publicat les bases de 3 llocs de treball.
De què serveix reconèixer una mancança i no posar-li remei?
Les respostes són fàcils: no som prioritats. A excepció dels quatre que fan la palmadeta a l’esquena i els riuen les gràcies, la resta, no interessem.
A l’assignació per formació: sí, podrem fer més màsters i postgraus: un 50 % més de diners. La formació permanent del personal de l’administració també és zero.
En aquest sentit, d’això li diuen professionalització. Nomenar un tècnic i després pagar-li un màster perquè sàpiga fer la feina.
Però aquest equip de govern és valent. Se’n veuen capaços de extingir el que on han pogut amortitzar: al pressupost del 2009 creen uns tècnics, perquè no siguin coordinadors. I per l’any 2010 ja no opinen el mateix: cal extingir el d’Administratiu tècnic de Medi Ambient. La resta ja està be.
No serà, curiosament, perquè es tracta d’un lloc de treball que actualment desenvolupa un representant dels treballadors?
Què n’opina el que era Regidor de Medi Ambient?
També són valents per reduir un 10 % els seus emoluments. Però no arriben al 30 % que li van fer a un treballador al juny passat.
Per continuar amb les nostres valoracions us convidem a llegir el següent post: “Valoració dels llocs de treball”.
Els grups polítics fan valoracions de lo be o malament que es fa la previsió per l’any vinent.
A nosaltres ens toca, com a mínim, el corresponent en referència al personal.
Ho enllestirem aviat: res.
Com deia l’entranyable Gila: “ni frio ni calor, 0”.
Zero propostes en promocionar al personal.
Zero propostes en estabilitzar els contractes eternament provisionals.
Zero propostes en funcionaritzar al personal que treballa a l’administració més d’una dècada.
Com es pot valorar una oferta pública de 23 llocs de treball: magnífica.
I la següent oferta de 22 llocs de treball: insuperable.
Però, companys meus, què s’ha fet fins avui? Un altre zero: només s’han publicat les bases de 3 llocs de treball.
De què serveix reconèixer una mancança i no posar-li remei?
Les respostes són fàcils: no som prioritats. A excepció dels quatre que fan la palmadeta a l’esquena i els riuen les gràcies, la resta, no interessem.
A l’assignació per formació: sí, podrem fer més màsters i postgraus: un 50 % més de diners. La formació permanent del personal de l’administració també és zero.
En aquest sentit, d’això li diuen professionalització. Nomenar un tècnic i després pagar-li un màster perquè sàpiga fer la feina.
Però aquest equip de govern és valent. Se’n veuen capaços de extingir el que on han pogut amortitzar: al pressupost del 2009 creen uns tècnics, perquè no siguin coordinadors. I per l’any 2010 ja no opinen el mateix: cal extingir el d’Administratiu tècnic de Medi Ambient. La resta ja està be.
No serà, curiosament, perquè es tracta d’un lloc de treball que actualment desenvolupa un representant dels treballadors?
Què n’opina el que era Regidor de Medi Ambient?
També són valents per reduir un 10 % els seus emoluments. Però no arriben al 30 % que li van fer a un treballador al juny passat.
Per continuar amb les nostres valoracions us convidem a llegir el següent post: “Valoració dels llocs de treball”.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)