dimecres, 12 d’agost del 2009

LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

Si volem adreçar-nos a milers de persones, podem fer servir una àmplia gama de mitjans. Aquest mateix, gratuït, arriba quasi a l’infinit, en distància i en numero de destinataris.
Si es tracta d’una notícia, avui també disposem d’una cinquantena d’emissores de televisió, per anomenar només un mitjà audiovisual.
Però, i si el que volem és el contrari? Vull dir, que no es digui aquesta notícia?
Com podem tallar aquesta sortida a la llum pública d’un fet que no ens interessa que el nostre cercle de persones ho conegui?
Els fets del passat 23 de juliol al decurs del Ple municipal, és la manera menys elegant que recordo.
Tothom que vulgui pot assabentar-se del que va passar. No és intenció nostra remenar política i treball. Ja hi son uns altres.
Des d’aquesta pàgina, només defensarem als treballadors del consistori.

La majoria absoluta permet fer veure que se sentin les altres veus per, després, fer el que es vulgui, sense tenir-les en compte.

Però la majoria absoluta no autoritza a escudar-se darrera l’autoritat, per esquivar la turmenta.

Que hagi els cossos de seguretat els que defensin l’edifici d’una esbroncada popular, com ja dic, no és el més elegant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada