En una publicitat que varem trobar a les nostres bústies, els governants de l'ajuntament ens feien saber que s’havien auto-aplicat 15 mesures per fer front a la crisi.
Nosaltres en destaquem una de curiosa: el vestuari del personal del carrer.
L’actual conveni, vigent fins a finals de l’any 2011, preveu la dotació d’un determinat vestuari, amb el seu recanvi, per a un grup de treballadors que, per la seva funció, en necessiten de roba representativa i de protecció.
(tot plegat, frega els 600 €)
Doncs be, després de 30 anys d’ajuntaments democràtics, no hi ha diners per aquest dispendi. Un dret dels treballadors, si no una obligació pel consistori, de nou, retallat.
A la pertinent reclamació feta per nosaltres, ens responen amb una oferta generosa de roba de protecció.
Sí, llegiu be: com que no tenen diners pel pactat al conveni, hem de donar gràcies perquè ens donen el que la Llei obliga a donar.
Amb tot això, ens preguntem: quan val el totem del mig de la plaça?
El podríem vendre en un mercat de segona mà, a un ajuntament que no tingués el satèl•lit rei com a president de plaça?
Sabeu la dita de Sant Pol de Mar? Aquella que diu: “Sant Pol, Sant Pol, quina hora és?”
.../..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada