més mesures anticrisi, (globalment)

Avui hem tingut el plaer d’assistir-hi a una assemblea de la comarca, amb l’inestimable presencia del secretari general de l’UGT, de Catalunya, Josep Mª Alvarez.
I ho etiquetem així perquè, quan un s’acostuma al seu entorn, perd la perspectiva general.

Si fem una cerca a qualsevol mitjà de comunicació del terme “crisi” segur que ens apareixen infinitat de llocs trobats. En un diari digital d’avui mateix, a La Vanguardia, en surten “63784 Resultados”.
Cap treballador, pare de familia o jove de 19 anys sense hipoteca, pot arribar a comprendre com una empresa que no te pèrdues, continuí amb la producció però es permeti el cinisme de presentar un ERE.
Llavors ens diuen que no mengem DONUTS, ni comprem vehicles NISSAN.

Com deia, avui ens han dit xifres que m’han deixat sorpres, com a mínim.

Resulta que no és tan greu que ens apugin els impostos, (l’IVA 2 punts, l’IRPF també, etc.)
Però llavors hem de fer-nos infants per recordar d’on ve el terme “impost”.
Solidàriament, hem de pagar per tenir uns serveis, que ara ja són bàsics.
També ens agrada anar al metge i no haver de pagar la visita. Que els nostres fills puguin estudiar i, més localment, tenir llum al carrer.
Perquè això sigui veritat, cal que algú li pagui al metge, mestre o la llum.

La reflexió ve a punt si entenem que aquest augment d’impostos, es repercutirà al nostre servei. Evidentment, ens ho hem de creure. D’altre banda, no tenim més remei.

Globalment, hem de pensar que tots aquest arranjaments del nostre Passeig Anselm Clavé, els carres asfaltats de les urbanitzacions i d’altres obres, surten dels impostos.

Vist d’aquesta manera, ens puja la bilirubina solidària, no?

En un altre post, us donarem unes xifres curioses.